miniatura|Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran. Sogdiana estava limitada pels rius Oxus i Iaxartes al sud-oest i sud-est, formant una V, de la qual la part occidental marcava el límit amb la Margiana i l'oriental amb la Bactriana; cap al nord, hi vivien els escites, i al nord-est vivien els seres.
Nom Oswald Szemerényi dedica una discussió exhaustiva a les etimologies de les paraules ètniques antigues per als escites a la seva obra Quatre antics noms ètnics iranians: escita — skudra — sogdià — saka. En ella, els noms proporcionats per l'historiador grec Heròdot i els noms del seu títol, excepte Saques, així com moltes altres paraules per a escita, com ara l'accadi Aškuz i el grec Skuthēs, descendeixen de skeud-, una antiga arrel indoeuropea que significa propulsar, disparar. skud- és el grau zero; és a dir, una variant en què la -e- no és present. El nom escita restaurat és Skuδa (arquer), que entre els escites pòntics o reials es va convertir en Skula, en què la δ ha estat substituïda regularment per una l. Segons Szemerényi, Sogdiana (persa antic: Suguda-; ; ; tadjik: Suġd; ; ) va ser anomenat a partir de la forma Skuδa. Partint dels noms de la província que figuren a les inscripcions en persa antic, Sugda i Suguda, i el coneixement derivat del sogdià mitjà que el persa antic -gd- aplicat al sogdià es pronunciava com a fricatives sonores, -γδ-, Szemerényi arriba a Suγδa com a endònim sogdià antic. Aplicant canvis sonors evidents en altres paraules sogdianes i inherents a l'indoeuropeu, traça el desenvolupament de Suγδa a partir de Skuδa, arquer, de la següent manera: Skuδa > Sukuda per epèntesi > Sukuδa > Sukδa (síncope) > Suγδa (assimilació).
Geografia Sogdiana es trobava al nord de Bactriana, a l'est de Coràsmia i al sud-est de Kangju, entre l'Oxus (Amudarià) i el Jaxartes (Sirdarià), incloent-hi la fèrtil vall del Zarafxan (anomenat Polytimetus pels antics grecs). El territori sogdià correspon a les regions modernes de Samarcanda i Bukhara a l'Uzbekistan modern, així com a la regió de Sughd a l'actual Tadjikistan. A l'Alta Edat Mitjana, les ciutats sogdianes incloïen jaciments que s'estenien cap a Issik Kul, com el del jaciment arqueològic de Suyab.
Les principals muntanyes n'eren les Oxii (Pamir), les Comedarum (Ak Tagh o muntanyes Blanques) i les muntanyes Sogdianes (Kara Tagh o muntanyes Negres). Els dos grans rius n'eren l'Oxus i el Iaxartes (Amudarià i Sirdarià). Els seus habitants s'anomenaven sogdians, i estaven dividits en diverses branques; al nord, hi vivien els iatis, segons Plini el Vell i Claudi Ptolemeu.
Les ciutats dels país són conegudes pels relats dels historiadors grecs que van narrar les expedicions d'Alexandre el Gran: Cyreschata o Ciròpolis, al Iaxartes, Gazni o Ghaz o Ghazna, Alexandria Ultima, Alexandria de l'Oxus o Alexandria Oxiana, Nautaca, Branchidae, on es creu que es va establir una colònia grega, Antioquia Margiana (Marghinan). Modernament, es considera que la capital del territori era Maracanda. Alexandre va derrotar Bessos de Bactriana, que controlava el que quedava de l'imperi Aquemènida al setge de la Roca Sogdiana, a prop de Samarcanda.
Es parla, de vegades, dins de Sogdiana, del territori dels dribactes com un lloc diferent del país dels dirbes, que vivien a Dírbia. Els dribactes podrien viure al Badakhxan, però la situació d'aquests dribactes no s'ha identificat.
La Sogdiana tenia el rang de satrapia, i era una de les que formaven la gran satrapia de Bactriana. Al seu torn, estava formada per dues satrapies menors: Sogdiana (o Sògdia) i Dírbia o país dels dirbes. La satrapia menor de Sogdiana limitava al sud amb l'Oxus, i a l'oest probablement amb el riu Polytimetus (Zeravshan), que separava el territori del dels nòmades massàgetes; el seu territori, el va travessar el general macedoni Pharnuches, que després es va enfrontar a una força de saces (sacae); al nord-est, tenia els amirgians i una part de la frontera la delimitava el Iaxartes (Sirdarià); a l'est, tocava amb la satrapia dels dirbes o Dírbia.
La Sogdiana, i els seus habitants, els sogdians, tenien un paper important com a intermediaris en l'anomenada Ruta de la seda, ja que viatjaven entre la Xina i l'Imperi Romà d'Orient.
Història Prehistòria
Sogdiana posseïa una cultura urbana de l'edat del bronze: les ciutats originals de l'edat del bronze apareixen al registre arqueològic començant amb l'assentament de Sarazm, Tadjikistan, que abasta des del IV mil·lenni aC, i després a Kök Tepe, prop de l'actual Bulungur, Uzbekistan, des d'almenys el .
Període jove avestà (c. 900-500 aC) A l'Avesta, és a dir, al Mihr Yasht i al Vendidad, el topònim de Gavà () s'esmenta com la terra dels sogdians. Per tant, s'interpreta que Gavà es refereix a Sogdiana durant l'època de l'Avestà. Tot i que no hi ha un consens universal sobre la cronologia de l'Avestà, la majoria dels estudiosos actuals defensen una cronologia primerenca, que situaria la composició de textos del jove avèstic com el Mihr Yasht i el Vendiad a la primera meitat del primer mil·lenni aC. El fet que els textos més antics de l'avèstic jove aparentment no continguin cap referència a l'Iran occidental, inclosa la Mèdia, sembla indicar que van ser compostos a l'Iran oriental abans que la dominació meda arribés a la zona.
miniatura|Visió general de l'horitzó geogràfic del període del jove avèstic. Les fonts de les diferents localitzacions es donen a la descripció del fitxer. La primera menció de Gavà es troba al Mihr Yasht, és a dir, l'himne dedicat a la deïtat zoroastriana Mitra. Al vers 10.14 es descriu com Mithra arriba al Mont Hara i mira la totalitat de l'Airyoshayan (, 'terres de l'Arya'),
La segona menció es troba al primer capítol de la Vendidad, que consisteix en una llista de les setze bones regions creades per Ahura Mazda per als iranians. Gava és la segona regió esmentada a la llista, directament darrere d'Airyanem Vaejah, la pàtria de Zoroastre i els iranians, segons la tradició zoroastriana:
Tot i que s'accepta àmpliament que Gavà es referia a la regió habitada pels sogdians durant el període avestà, el seu significat no és clar. Per exemple, Vogelsang el connecta amb Gabae, una fortalesa sogdiana a la Sogdiana occidental i especula que durant l'època de l'Avesta, el centre de Sogdiana podria haver estat més a prop de Bukharà en lloc de Samarcanda.
Període aquemènida (546-327 aC) esquerra|miniatura|Soldat sogdià circa 338 aC, tomba d'Artaxerxes III.
El governant aquemènida Cir el Gran va conquerir Sogdiana mentre feia campanya a l'Àsia Central entre el 546 i el 539 aC,Kirill Nourzhanov, Christian Bleuer (2013), Tajikistan: a Political and Social History, Canberra: Australian National University Press, p. 12, un fet esmentat per l'historiador grec antic Heròdot a les seves Històries. Darios el Gran va introduir el sistema d'escriptura arameu i la moneda a l'Àsia central, a més d'incorporar els sogdians al seu exèrcit permanent com a soldats regulars i genets.Christoph Baumer (2012), The History of Central Asia: the Age of the Steppe Warriors, London, New York: I.B. Tauris, p. 202-203, Sogdiana també apareixia a la inscripció de Behistun de Darius.Mark J. Dresden (1981), "Introductory Note", in Guitty Azarpay, Sogdian Painting: the Pictorial Epic in Oriental Art, Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press, pp 2-3, Mark J. Dresden (2003), "Sogdian Language and Literature", in Ehsan Yarshater, The Cambridge History of Iran, Vol III: The Seleucid, Parthian, and Sasanian Periods, Cambridge: Cambridge University Press, p. 1216, Un contingent de soldats sogdians va lluitar a l'exèrcit principal de Xerxes I durant la seva segona invasió de Grècia, finalment fallida, el 480 aC.Mark J. Dresden (1981), "Introductory Note", in Guitty Azarpay, Sogdian Painting: the Pictorial Epic in Oriental Art, Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press, p. 3, Una inscripció persa de Susa afirma que el palau estava adornat amb lapislàtzuli i cornalina originaris de Sogdiana.
Durant aquest període de domini persa, la meitat occidental d'Àsia Menor formava part de la civilització grega. A mesura que els aquemènides la conquerien, es van trobar amb una resistència i revoltes persistents. Una de les seves solucions va ser netejar ètnicament les regions rebels, traslladant els que van sobreviure a l'altre extrem de l'imperi. Així, Sogdiana va arribar a tenir una població grega significativa.
miniatura|300x300px|Sogdians en un relleu persa aquemènida de l'Apadana de Persèpolis, oferint regals tributaris al rei persa Darios el Gran, segle V aC Donat l'absència de sàtrapes amb nom (és a dir, governadors provincials aquemènides) per a Sogdiana en els registres històrics, els estudis moderns han conclòs que Sogdiana es governava des de la satrapia de la propera Bactriana. Els sàtrapes sovint eren parents dels reis perses governants, especialment fills que no eren designats com a hereus aparents. Sogdiana probablement va romandre sota control persa fins aproximadament l'any 400 aC, durant el regnat d'Artaxerxes II.Christoph Baumer (2012), The History of Central Asia: the Age of the Steppe Warriors, London, New York: I.B. Tauris, p. 207, Els estats rebels de l'Imperi Persa van aprofitar la feblesa d'Artaxerxes II, i alguns, com Egipte, van poder recuperar la seva independència. La pèrdua massiva de territori de l'Àsia Central per part de Pèrsia s'atribueix àmpliament a la manca de control del governant. Tanmateix, a diferència d'Egipte, que va ser ràpidament recuperat per l'Imperi Persa, Sogdiana va romandre independent fins que va ser conquerida per Alexandre el Gran. Quan aquest últim va envair l'Imperi Persa, Farasmanes, un rei ja independent de Coràsmia, es va aliar amb els macedonis i va enviar tropes a Alexandre el 329 aC per a la seva guerra contra els escites de la regió del Mar Negre (tot i que aquesta campanya prevista mai es va materialitzar).
Durant el període aquemènida (550-330 aC), els sogdians vivien com un poble nòmada de manera molt semblant als veïns yuezhi, que parlaven bactrià, una llengua indoiraniana estretament relacionada amb el sogdià,Hansen, Valerie (2012), The Silk Road: A New History, Oxford University Press, p. 72, i ja es dedicaven al comerç terrestre. Alguns d'ells també s'havien establert gradualment a la terra per dedicar-se a l'agricultura. De manera similar a com els yuezhi oferien regals tributaris de jade als emperadors de la Xina, els sogdians apareixen als registres perses com a presentadors de preciosos regals de lapislàtzuli i cornalina a Darios I, el rei persa dels reis.Liu, Xinru (2010), The Silk Road in World History, Oxford i Nova York: Oxford University Press, p 67. Tot i que els sogdians de vegades eren independents i vivien fora dels límits de grans imperis, mai van formar un gran Imperi propi com els yuezhi, que van establir l'Imperi Kuixan (30-375 dC) de l'Àsia Central i Meridional.
Període hel·lenístic (327-145 aC)