Gorillaz és una banda virtual britànica format principalment per Damon Albarn, cantant de les bandes Blur i The Good, the Bad & the Queen; i Jamie Hewlett, dibuixant anglès creador de còmics com Tank Girl i Els Freebies. En el seu format virtual, està compost per 2-D (veu i teclats), Murdoc Niccals (baix), Noodle (guitarra solista) i Russel Hobbs (bateria). L'únic membre permanent del grup és Damon Albarn i la resta la formen multitud de col·laboracions d'un ampli espectre. L'artista Remi Kabaka Jr. en va esdevenir el productor oficialment l'any 2016 després d'haver estat la veu de Russel Hobbs des de l'inici del projecte. L'estil musical és bàsicament rock alternatiu però també reben diverses influències que inclouen britpop, dub, hip-hop, música pop i música electrònica.

La banda va debutar amb un àlbum epònim amb més de 7 milions de còpies venudes, fet que els va valer una entrada al Llibre Guinness dels rècords com la banda virtual més reeixida. El seu segon àlbum d'estudi, Demon Days, va ser llançat el 2005 i va rebre cinc nominacions als premis Grammy l'any 2006, de les quals en va guanyar la millor col·laboració pop amb veu. Posteriorment van llançar dos àlbums de cares B i un de remix, i novament dos àlbums d'estudi seguits, Plastic Beach (2010) i The Fall (2010), aquest darrer fou enregistrat durant la gira de presentació de l'anterior. Després d'un temps d'inactivitat, van aparèixer el cinquè i sisè, Humanz (2017) i The Now Now (2018). A continuació, Gorillaz va engegar un projecte anomenat Song Machine on es publicava periòdicament un senzill acompanyat d'un videoclip amb la col·laboració de diferents artistes per cada un, que va acabar desembocant en l'àlbum Song Machine, Season One: Strange Timez (2020).

Història Damon Albarn i Jamie Hewlett van crear Gorillaz l'any 1998 quan ambdós vivien junts a Westbourne Grove, Londres. La idea de crear una banda virtual els va sorgir mirant MTV. Inicialment es va anomenar "Gorilla" i la primera cançó que van compondre va ser "Ghost Train". La primera encarnació del grup fou un trio format pel mateix Albarn, Del tha Funkee Homosapien i Dan the Automator, que ja havien treballat junts anteriorment per la cançó "Time Keeps on Slipping" de Deltron 3030. Aquesta col·laboració es pot considerar com la gènesi de l'estil musical que marcaria el primer àlbum de Gorillaz.

The Apex Tapes és un CD promocional d'entrevistes que van realitzar els responsables de Gorillaz per promocionar el llançament de l'àlbum de debut del grup, Gorillaz. Parlophone el va publicar el març de 2001. En total està format per 73 talls, on cada un respon a una pregunta realitzada als membres del grup en una entrevista. Tractant-se d'un grup virtual, l'arranjament de l'entrevista amb els quatre membres de Gorillaz fou força complicat.

Phase One: Celebrity Take Down (2000−2003) miniatura|Damon Albarn, co-creador de Gorillaz (2007). El primer llançament de la banda fou l'EP Tomorrow Comes Today l'any 2000. Aquest tingué una molt bona rebuda en l'escena underground del Regne Unit i aparegueren diversos rumors sobre l'origen de Gorillaz. El web oficial del grup era una representació virtual dels Kong Studios, casa i estudi del grup. Cada membre tenia la pròpia habitació, i també hi havia un vestíbul, lavabo i l'estudi de gravació. Els fans van crear un web alternatiu per mostrar la informació de la banda, notícies, discografia i agenda d'esdeveniments.

El primer senzill que va llançar el grup va ser «Clint Eastwood» el 2001. La cançó fou un èxit rotund i els va donar a conèixer a tot el món. Poc després van treure l'àlbum homònim, Gorillaz amb tres senzills més. A final d'any també van llançar una compilació de cares-B titulada G-Sides. L'any 2002 van actuar en l'entrega de premis dels Brit Awards mitjançant una animació 3D en quatre grans pantalles. Paral·lelament també van estar nominats a sis guardons inclosos els de millor grup anglès i millor àlbum anglès, però finalment no n'aconseguiren cap. Posteriorment també van llançar un àlbum de remescles dub titulat Laika Come Home, i finalment el DVD Phase One: Celebrity Take Down que recollia tot el material que havien realitzat fins al moment.

Aparegueren certs rumors que indicaven que Gorillaz estava preparant una pel·lícula d'animació sobre el grup. La discogràfica EMI va revelar que la idea es va abandonar perquè el creador Jamie Hewlett havia rebutjat tots els guions que li havien arribat. Hewlett va explicar posteriorment que van cancel·lar els plans per discrepàncies amb els executius de Hollywood.

Phase Two: Slowboat to Hades (2004−2008) Al desembre de 2004, el web oficial de la banda fou reobert per afegir el videoclip exclusiu «Rock It». Seguidament van anunciar la realització d'un nou àlbum amb la producció de Danger Mouse. També van organitzar un concurs de talents anomenat Search for a Star, en el qual permetien als fans enviar videoclips d'un minut, àudios o imatges. El premi era la col·laboració amb la banda per crear la cançó i el vídeo de «El Mañana», el quart senzill del nou àlbum, i l'addició d'una habitació pròpia en el renovat web de Kong Studios.

El primer senzill de l'àlbum fou «Feel Good Inc.», llançat molt abans que l'àlbum, que es va convertir en el més reeixit del grup després de debutar en la segona posició en la llista britànica (UK Singles Chart). La cançó va estar nominada com a Record of the Year als premis Grammy de l'any 2006. L'àlbum, titulat Demon Days, es va llançar al maig de 2005 i va convertir directament en número 1 al Regne Unit. Posteriorment també es van llançar «DARE», «Dirty Harry», i finalment el doble «Kids with Guns»/«El Mañana». Durant tot l'any, l'àlbum entrava i sortia del Top Ten de la llista britànica d'àlbums coincidint amb el llançament de cada senzill. A final de 2005, Demon Days va vendre més d'un milió de còpies al Regne Unit, el cinquè més venut durant l'any en aquest país. L'àlbum fou guardonat amb cinc discs d'or al Regne Unit, dos als Estats Units i tres a Austràlia, amb un total de més de sis milions de còpies a tot el món.

We Are the Duryés el segon CD promocional d'entrevistes que va enviar Gorillaz als membres de la premsa per promocionar el llançament del segon àlbum del grup, Demon Days. Fou enviat entre abril i maig de 2005. En total està format per 29 talls, on cada un respon a una pregunta realitzada als membres del grup en una entrevista. Aquest disc fou diferent del primer que van realitzar, The Apex Tapes, perquè era més profund i discursiu. També van parlar del fracàs que van patir en la producció d'una pel·lícula sobre ells mateixos, sobre l'any i mig que van estar descansant i sobre el seu nou àlbum d'estudi.

El grup va planificar una gira mundial hologràfica durant els anys 2007 i 2008. Els membres en forma de dibuixos animats apareixerien com a hologrames a l'escenari mitjançant la tecnologia Musion Eyeliner. Aquesta tècnica es va utilitzar a la gala dels MTV Europe Music Awards del 2005 i a la gala dels Grammy Awards del 2006 amb l'addició d'una Madonna virtual. Malauradament, la gira es va suspendre per problemes pressupostaris, ja que aquesta tecnologia és molt cara i hi havia massa dificultats per als directes.

El 21 de setembre de 2006, el vestíbul principal dels Kong Studios, el web oficial del grup, fou destruït per causes desconegudes. El DVD Phase Two: Slowboat to Hades fou llançat a final d'any al Regne Unit i als Estats Units. Paral·lelament, també va aparèixer una autobiografia titulada Rise of the Ogre i una compilació de cares B i remescles anomenada D-Sides.

Les esperances de la producció d'una pel·lícula sobre Gorillaz van reaparèixer durant l'any 2006 després d'una entrevista a Hewlett, en la qual comentava que havien arribat a un acord amb The Weinstein Company i també havien convençut a Terry Gilliam perquè hi col·laborés. Els creadors de Gorillaz van confirmar que la banda sonora de la pel·lícula seria el tercer àlbum del grup. Cass Browne va acabar el guió a l'abril de 2007 i va indicar que la producció començaria al setembre. Fins al febrer de 2008 no es va tornar a saber res sobre la pel·lícula, però Hewlett va declarar en una entrevista que no acabaven d'estar segurs si realitzar aquest tipus de pel·lícula, tot i que no descartaven portar-ho a terme en un altre moment.

A l'octubre de 2007 van anunciar la realització d'un documental sobre el grup titulat Bananaz i dirigit per Ceri Levy. El documental es va llançar online pel web de Babelgum a l'abril de 2009 i al juny va aparèixer el DVD.

Plastic Beach and The Fall (2009−2013) miniatura|Gorillaz presentant Plastic Beach en directe a Londres (2010). Damon Albarn i Jamie Hewlett van comentar en una entrevista al setembre de 2008 que estaven a punt de començar a treballar en el projecte anomenat Carousel, tot i que posteriorment va evolucionar amb al tercer àlbum d'estudi del grup, titulat Plastic Beach (en català, platja de plàstic). Albarn tenia unes 70 cançons escrites per aquest àlbum i considerava que estaven preparant un disc de molt bon pop. Entre les col·laboracions hi destacaven Snoop Dogg, Lou Reed, Mos Def, Bobby Womack.

Ja el gener de 2009, Albarn va aparèixer en el programa de ràdio BBC Radio 1 per presentar tres demos noves del grup anomenades «Electric Shock», «Broken» i «Stylo». La data de llançament prevista és per final d'any o a principis de 2010. Els grups De La Soul i The Horrors han confirmat la seva col·laboració en diverses cançons. El 20 de gener de 2010 es va llançar el primer senzill del nou àlbum, «Stylo», amb la col·laboració de Bobby Womack i Mos Def. A mitjans de febrer, el grup va crear un nou món interactiu en el seu web oficial, representant una illa amb diverses platges i la casa on hi ha l'estudi de gravació. Finalment, l'àlbum fou publicat el 3 de març de 2010 al Japó i posteriorment a la resta de països. Hewlett va aprofitar per redibuixar els diferents membres de la banda per marcar el pas del temps en els personatges.

El nou disc va rebre crítiques positives malgrat es tracta d'un treball més pop que els anteriors. En el web es van penjar diversos curts sobre els membres virtuals del grup explicant com van arribar a l'illa de la platja de plàstic. Van anunciar una gira mundial per mitjans del 2010 per tal de promocionar l'àlbum, però finalment la van programar pel Regne Unit i Irlanda. Tanmateix, al juliol van anunciar novament la primera gira mundial del grup titulada Escape to Plastic Beach World Tour, de manera que van reorganitzar les dates que tenien programades per la petita gira britànica i realitzar una nova agenda.

Després de publicar un nou senzill titulat «Doncamatic» el 2010, Albarn va parlar sobre els seus plans pel futur respecte al grup. Va explicar que tenia prou material per publicar dos nous àlbums i que estava treballant en un disc de demos sobre la gira que havien realitzat per Plastic Beach als Estats Units. Aquest darrer fou publicat amb el nom de The Fall el 25 de desembre al seu web oficial, a disposició de franc exclusivament pels membres del club de fans. Inicialment es va publicar un videoclip «Phoner to Arizona» en el web oficial del grup. Poc després, Albarn va començar a enregistrar amb el rapper Pharrell Williams una nova edició de l'àlbum mitjançant un iPad i un omnicord. A l'abril de 2011 es va extreure el senzill «Revolving Doors» d'aquest àlbum.

L'octubre de 2011, Gorillaz va anunciar l'aparició de la seva primera compilació de grans èxits anomenada The Singles Collection: 2001−2011 pel novembre del mateix any.