Els drets LGBT a Europa s'han considerat de maneres diferents al llarg de la història. Tot i que actualment són més acceptats que no pas en el passat, han estat perseguida amb duresa durant diversos períodes històrics, entre els quals cal destacar la Inquisició, l'època victoriana al Regne Unit, l'Alemanya nazi, la dictadura franquista o alguns estats socialistes durant el segle XX.

Història L'acceptació de l'homosexualitat a Europa ha variat depenent del període històric, des de temps en què era més tolerada, com a l'antiguitat, fins a la seva persecució i càstig amb penes de mort com per exemple durant els períodes de l'Alemanya nazi.

Els documents occidentals més antics (siguin obres literàries, objectes d'art o materials mitogràfics) que mostren relacions homosexuals provenen de l'antiga Grècia (normalment representades en gerros de ceràmica). Ens ensenyen un món en què les relacions amb dones i amb homes joves eren el fonament essencial de la vida amorosa d'un home. Les relacions homosexuals eren una institució social construïda al llarg del temps i que s'estenia d'una ciutat cap a una altra. Aquesta pràctica, un sistema de relacions entre un home adult i un adolescent abans de la majoria d'edat, eren valorades pels seus beneficis pedagògics i com a control poblacional, encara que ocasionalment es deia que causava desordre. Plató va lloar-ne els beneficis en els seus primers escrits, però més tard va proposar la prohibició.

A l'antiga Roma i al món antic en general els abusos sexuals que patien els esclaus eren molt freqüents i estaven socialment acceptats, ja que eren considerats "coses" i "propietats" i no persones. També eren freqüents els abusos sexuals que patien els soldats en mans dels seus superiors, sobretot dels nobles i dels emperadors. L'emperador romà Teodosi va decretar una llei, el 6 d'agost del 390, que condemnava els homosexuals passius a ser cremats en una foguera. Justinià I, a la fi del seu regnat, va incloure els homosexuals actius en aquesta llei (el 558), argumentat que aquesta conducta duria la destrucció de les ciutats per la "ira de Déu". També era freqüent durant totes les èpoques la prostitució masculina de molts joves de classe baixa, com s'ha documentat en el Londres del , fins i tot de soldats joves durant el seu temps lliure per incrementar el seu baix sou. També s'ha documentat l'homosexualitat entre els mariners, sobretot entre els pirates, on era normal que els pirates adults raptessin nois joves durant les seves incursions perquè es convertissin en nous pirates i en els seus amants, ja que les dones no estaven ben considerades en la pirateria.

A l'edat antiga

miniatura|Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. El lloc de l'homosexual en la societat i la percepció de l'homosexualitat canvia moltíssim entre les societats i les èpoques. A l'antiga Grècia, per exemple, es considerava normal que un noi (entre la pubertat i el creixement de la barba) fos l'amant d'un home adult, el qual s'ocupava de l'educació política, social, científica i moral de l'estimat. Però es considerava més estrany que dos homes adults mantinguessin una relació amorosa (encara que es veu que era normal en la relació entre Aquil·les i Pàtrocle, o en les parelles de soldats tebans i en la relació entre Alexandre Magne i Hefestió de Pel·la).

Existeixen nombrosos exemples de literatura lírica enaltint l'amor i les relacions homoeròtiques. Els poetes llatins de l'època donen per fet que tots els homes senten desig homosexual en algun moment. Exemples de poetes amb alguna obra que lloen aquestes relacions són Càtul, Horaci, Virgili o Ovidi.P. Fuentes, G. Carceles, R. Andres, I. Clúa, J.V. Aliaga, P. Alcaide. HOMO, tota la història. Imperi romà. 1999. Ed. Bauprés Cal destacar el fet que ser «passiu» no era ben vist socialment, perquè es considerava que ser-ho significava ser intel·lectualment inferior i més inexpert que el que assumia un rol «actiu». També és destacable que l'homosexualitat femenina no estava ben vista; la màxima grega era, referent a això, que «la dona era per a la reproducció, però l'home per al plaer». Es reconeixia que era necessari preservar l'estirp, l'espècie, però que solament es podia trobar plaer en la relació íntima amb un altre home, ja que l'home es considerava un ser més perfecte que la dona i, per tant, la unió entre dos homes seria més perfecta. Per la seva banda Marc Valeri Marcial defensa les relacions pederastes enaltint l'amor cap al noi, no el seu mer ús sexual. En un passatge anecdòtic esmenta que és descobert per la seva esposa "dins d'un noi", ella li recrimina amb menyspreu dient-li que no li podria donar el mateix que ella. Ell replica amb una llista de personatges mitològics que, malgrat estar casats, tenen un jove amant masculí i acaba dient que la diferència amb una dona és solament que ella té dues "vagines".Martial, Epigrames, XI.43. miniatura|Antínous, el jove grec amant de l'emperador Hadrià.

Al segle I Suetoni i Tàcit constaten la generalització de matrimonis entre homes sense traves, ja que el matrimoni en la societat romana era un contracte privat. L'emperador Neró va ser el primer emperador romà que es va casar amb un altre home, un jove eunuc del palau anomenat Esporus i convertit en Savina per Neró per reemplaçar a la seva estimada i morta Popea. Edward Gibbon ja el 1776 confirma que dels dotze primers emperadors només a Claudi li interessaven exclusivament les dones. Tots els altres van tenir nois o homes com a amants.Gibbon, The Decline and Fall of the Roman Empire, ch.27 2:56 El fet que Claudi no tingués cap amant masculí va ser objecte de crítica per part de Suetoni en la seva obra Les vides dels dotze cèsars. A l'antiga Roma, si bé alguns autors com Tàcit o Suetoni consideraven l'homosexualitat com un signe de degeneració moral i fins i tot de decadència cívica, era relativament freqüent que un home penetrés a un esclau o a un jove, mentre que el contrari era considerat una desgràcia. De Juli Cèsar, el gran geni militar, es deia que era vir omnium mulierum et mulier omnium virorum, això és, ‘el marit de totes les dones i la dona de tots els marits'.Dit per Gai Scribonius Curi, un cònsol romà, citat per Suetoni veure en ancienthistory.about.com Famós pels seus enamoriscaments amb les dones de la noblesa romana, els rumors sobre la seva homosexualitat tenen el seu origen en el 80 A. de C., quan el jove Juli Cèsar va ser enviat com a ambaixador a la cort de Nicomedes IV de Bitínia. Pel que sembla, el rei asiàtic va quedar tan enlluernat amb la bellesa del jove missatger romà que el va convidar a descansar a la seva habitació i a participar en un festí on va servir de coper reial durant el banquet. La seva estada a Bitínia va generar forts rumors que tots dos —Juli Cèsar i Nicomedes— van ser amants, la qual cosa va motivar als adversaris polítics de Juli Cèsar a anomenar-lo «reina de Bitínia», fins i tot temps després de la seva estada en el regne. Tant a Marc Antoni com a Octavi (aquest últim conegut després com Cèsar August) se'ls va assenyalar que tenien amants masculins. A principis de la joventut d'Octavi se li van retreure diversos actes vergonyosos; Sixt Pompeu l'acusava d'efeminament; Marc Antoni, d'haver guanyat l'adopció pel seu oncle Juli Cèsar mitjançant relacions contra natura; i Luci, germà de Marc Antoni, que després de sacrificar el seu honor a Cèsar s'havia lliurat a Aulus Hirtius a Hispània per tres-cents mil sestercis i que utilitzava per depilar les seves cames petxines roent, per fer créixer el pèl suau.veure aquí De nou Suetoni consigna que l'emperador Neró, prenent el rol passiu amb el llibert Doryphorus, imitava els crits i gemecs d'una dona jove.Suetonius, Nero, 29 També l'emperador Galba se sentia atret per homes forts i experimentats.Suetonius, Galba, 22 I en diverses ocasions s'informa que els soldats eren assaltats sexualment pels seus oficials superiors.Dionís d'Halicarnàs: Història antiga de Roma, 16.4

La pràctica de la pederàstia té el seu apogeu durant el regnat de l'emperador Hadrià, que comparteix la passió pels nois amb el seu antecessor Trajà. És famós el seu amor pel jove grec Antínous. Després de la seva prematura mort ofegat, Hadrià va erigir temples a Bitínia, Mantinea i Atenes en el seu honor, i fins i tot li va dedicar una ciutat, Antinoòpolis. Cal destacar al jove emperador Heliogàbal, conegut pels seus nombrosos amants i que a principis del sent adolescent va escandalitzar als seus contemporanis casant-se públicament dues vegades vestit de dona, adoptant així explícitament el paper passiu en la relació. Són múltiples les anècdotes sobre el seu comportament lasciu, i els soldats de la seva guàrdia personal eren coneguts com les «cues de ruc» per ser reclutats a les termes entre els més dotats. El també emperador del Filip l'Àrab, tot i que es creu que va ser el primer emperador cristià, va ser conegut per la seva afició als nois. L'acceptació social de les relacions pederastes i homoeròtiques va anar decaient al llarg dels segles a mesura que es va anar implantant el cristianisme.

La Inquisició

miniatura|Crema del cavaller de Hohenberg i del seu servent condemnats a morir a la foguera per sodomia a la muralla de Zúric, 1482. La persecució de l'homosexualitat per l'Església Catòlica fou constant al llarg de l'edat mitjana, si bé la sodomia (concepte normalment utilitzat) era una acusació útil que de vegades s'unia, i no sempre se'n distingia, al de l'heretgia. Els processos més sonats, com l'atac contra els templers, acusats de lliurar-se a pràctiques homosexuals i herètiques, són sospitosos en alguns casos de ser promoguts per raons polítiques. En circumstàncies normals els nobles i els privilegiats eren rarament acusats d'aquesta mena de delictes, que requeien gairebé sempre sobre persones poc importants i de les quals se'n tenen poques dades. Durant els segles V fins al , la tortura i la pena capital, generalment la foguera, eren els suplicis als quals es condemnava a gran part d'Europa els homosexuals.

Encara es conserven expressions en algunes llengües que fan referència a la cream a la foguera dels homosexuals:

Finocchio: que en italià significa 'bardaix, marieta' i també 'fonoll', perquè s'embolicava la persona en fulles de fonoll per retardar-li l'agonia a les flames. Faggot: que en anglès actual significa 'bardaix', però que en el passat volia dir 'tió de llenya' i es relaciona amb el pal de fusta amb què els homosexuals eren cremats.

Segle  i començaments del segle XX Durant la Revolució Francesa es canvia totalment la política, l'economia i la societat de França, acabant amb l'absolutisme i el feudalisme, també l'Església Catòlica veu reduïda dràsticament la seva influència. Els canvis en el codi penal sorgit de la Revolució, en els quals no es menciona la sodomia, s'estenen per tot Europa gràcies a l'emperador Napoleó Bonaparte i són la base per a nous codis penals en què l'homosexualitat ja no és delicte. Aquest fet de començaments de marca una nova etapa per a les relacions entre homosexuals a gran part del continent. L'homosexualitat és legalitzada a Portugal el 1852 i a Polònia el 1932. De totes maneres, encara persistien legislacions en contra de l'homosexualitat com el Paràgraf 175 a Alemanya, la pujada d'edat de consentiment en relacions entre homosexuals als 21 anys als Països Baixos el 1911 o la consideració que l'homosexualitat és un crim castigat amb fins a dos anys de presó en el codi penal finlandès de 1889.

Rússia