miniatura|Rojava, 2014 miniatura|Rojava, 2015 miniatura|Rojava, 2016 LAdministració Democràtica Autònoma del Nord i Est de Síria, extraoficialment coneguda com Kurdistan Occidental () o Rojava, és un territori kurd administrat de facto pel Comitè Suprem Kurd i que forma part de iure de la República Àrab Siriana. Limita al nord i a l'oest amb altres zones kurdes, sota administració de Turquia, a l'est amb zones kurdes de l'Iraq, i al sud amb altres zones sota administració de Síria. Actualment es troba en una etapa de transició per a la seua integració a l'estat sirià, mantenint els organismes d'autogovern com les comunes i seccions de les SDF a l'exèrcit sirià.

El control de la zona està en disputa. Els kurds consideren aquest territori com una part de Kurdistan, dividit entre Síria, Turquia, Iraq i l'Iran per interessos colonialistes. El govern de Síria reclama el control sobre tot el territori com a seu.The secret garden of the Syrian Kurdistan

Etimologia Els kurds es refereixen a aquest territori com a Rojavayê Kurdistanê, 'Kurdistan Occidental', o senzillament com a Rojava, ‘Occident’.

Geografia Rojava es troba a la riba est de l'Eufrates. Tots els cantons es troben a una latitud aproximada de 36 graus i mig al nord. Són relativament plans excepte les Muntanyes kurdes al cantó ocupat per Turquia d'Afrin. Les ciutats més poblades són Qamishlo, Hasaka i Kobani. La població es concentra principalment a la frontera amb Turquia i a les ribes dels rius Khabur, Jaghjagh i Wadi ar Radd.

Actualment només resten en control de les SDF parts de les regions de Jazira (Cizire en kurd i Gozarto en assiri) i de la regió de l'Eufrates. Pel que fa a les governacions de Síria, Rojava forma part en la seva la majoria a la Governació d'Al-Hasakah, així com la part nord de la Governació de Raqqa i el nord-oest i el nord-est de la Governació d'Alep.

Política El sistema polític de Rojava es basa en la seva constitució, anomenada "Contracte social". La constitució va ser ratificada el 9 de gener de 2014, establint igualtat de gènere i llibertat religiosa a tots els residents a Rojava.

Abdullah Öcalan, líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) empresonat a İmralı, Turquia, és la figura icònica i popular a Rojava i les seves idees són les que s'intenten implementar tant socialment com política. Öcalan, durant el període que restà empresonat, va ser influenciat per les idees de Murray Bookchin, que proposa l'ecologia social, la democràcia directa i el municipalisme llibertari (una confederació d'assemblees de ciutadans locals) com a vehicle polític i social emancipador del poble. El març de 2005, Öcalan va publicar la seva "Declaració del Confederalisme Democràtic al Kurdistan", basada en les idees de Bookchin, demanant als ciutadans "que deixessin d'atacar el govern i animant a crear assemblees municipals per crear una democràcia sense estat". La idea d'Öcalan fou una confederació pan-kurda, unida sota els propòsits d'autodefensa, ecologisme, igualtat de gènere i pluralisme ètnic, cultural i religiós. Així doncs, la Constitució de Rojava és un reflex de les idees de Bookchin i Öcalan, fomentant la creació de centenars de comunes de veïnatge al llarg dels tres cantons.

Rojava té una política de "co-governança" on tots els òrgans de representació ciutadana i de decisió tant a nivell veïnal fins a nivell cantonal, inclouen una "equivalència femenina d'igual autoritat". Això significa, per exemple, que si una normativa no es acceptada pel "poder femení", aquesta no podrà ser implementada. De la mateixa manera, Rojava té una política de representació política igualitària de tots els components ètnic-religiosos. Àrabs, kurds i cristians són els majoritaris. Alguns ho han comparat amb el sistema confessionalista libanès, que es basa en les principals religions d'aquest país. La política de Rojava ha estat descrita com "aspiracions transnacionals llibertàries" influenciades pel canvi ideològic del PKK cap a l'anarquisme, incloent, però, encara, estructures "tribals, etno-sectàries, capitalistes i patriarcals".

Rojava es divideix en tres cantons com a administracions regionals: Cizîrê, Kobanî i Afrin, així com la regió de Shahba, que actualment dividida entre els cantons d'Afrin i Kobanî. El model de governança de Rojava fa èmfasi en la gestió local, amb comitès escollits democràticament per prendre decisions. El Moviment per a una Societat Democràtica (TEV-DEM), multiètnic, liderat pel Partit de la Unió Democràtica (PYD), és la coalició política majoritària a Rojava. Entre 2012 i 2013, el PYD juntament amb el Consell Nacional Kurd (ENKS) van crear el Comitè Suprem Kurd (en kurd: Desteya Bilind a Kurd) com a òrgan de govern a Rojava, composta per un mateix nombre de membres del PYD i l'ENKS.

També hi ha posicions de governador i president, amb Hediye Yusuf i Humaydi Daham al-Hadi essent co-governadors del Cantó de Jazira.

Govern comunitari El sistema de govern comunitari se centra en la democràcia directa i ha estat descrit com una forma de govern a l'estil de la democràcia atenesa, de "baix a dalt", que contrasta amb els governs centrals de molts estats. El model, doncs, reconeix que els estats són menys rellevants i que són les persones les que governen a través dels consells. És per això que, aquests consells i comunes són inclusius, al involucrar persones de tots els grups etnico-religiosos: kurds, àrabs, assiris, turcmans i iazidites.

Per tal de fer efectiva la forma de govern, des dels inicis es va promoure la creació de comitès i comunes a districtes, barris, pobles, comtats i ciutats, amb el propòsit de reunir-se setmanalment "per parlar dels problemes a què s'enfronten les persones que hi viuen". Les conclusions d'aquestes reunions s'exposarien llavors a l'anomenada "Casa del Poble" mitjançant els representants escollits democràticament pels comitès i/o comunes. El setembre de 2015, el rotatiu estatunidenc New York Times va informar, de la mà del periodista Wes Enzinna:

No obstant això, un article de Chatham House de 2016 deia, en el mateix mitjà, que el poder estava molt centralitzat en mans del PYD.

Administració cantonal L'article 8 de la Constitució de 2014 estableix que "tots els cantons de les regions autònomes s'autogovernaran localment". Així doncs, els cantons "escollirant lliurement els seus representants, òrgans i exerciran els seus drets en la mesura que no contradiguin els articles del Contracte Social".

El gener de 2014, la assemblea legislativa del Cantó d'Afrin va escollir Hêvî Îbrahîm Mustefa com a màxim representant, que va nomenar al seu torn a Remzi Şêxmus i Ebdil Hemid Mistefa com a l'equivalent a les vicepresidències. Pel que fa al Cantó de Kobanî va escollir com a màxim representant a Enver Müslim, que va nomenar com a vicepresidents a Bêrîvan Hesen i Xalid Birgil. Finalment, el Cantó de Jazira va escollir al kurd Akram Hesso com a màxim representant i Hussein Taza Al Azam (àrab) i Elizabeth Gawrie (assíria) com a vicepresidents.

Cantons de Rojava Nom oficial Màxim representant VicepresidènciaCoalicióÚltima eleccióPropera elecció40px|ConfederationRojava Hediya YousefMansur SelumTEV-DEMMarç 2016 Cantó de JaziraAkram HessoElizabeth GawrieHussein Taza Al AzamTEV-DEMGener 2014 Cantó de KobanîEnver MuslimBêrîvan HesenXalid BirgilTEV-DEMGener 2014 Cantó d'AfrinHêvî ÎbrahîmRemzi ŞêxmusEbdil Hemid MistefaTEV-DEMGener 201440px|ShahbaRegió de ShahbaIsmail MusaMohammed Ahmed KhaddroAyman al-HafezTWDSFebrer 2016

Assemblea federal El desembre de 2015, durant una reunió de representants a Al-Malikiya, els participants van decidir crear una Assemblea Federal, anomenada Assemblea Democràtica de Síria, que serviria com a representant polític de les Forces Democràtiques Sirianes a Síria. Els copresidents escollits com a representants van ser l'activista pels drets humans Haytham Manna i el membre del Consell Executiu de TEV-DEM, Îlham Ehmed.

Consell Federal A nivell de la federació de Rojava, els ministeris, anomenats pel TEV-DEM, del Consell Federal tracten l'economia, l'agricultura, els recursos naturals i els afers exteriors.

L'any 2014 es van convocar eleccions a Rojava, però van haver de ser posposades a causa de la guerra. Aquestes eleccions, però, entre d'altres regles, establien una quota mínima del 40% de participació de dones al govern i una quota per als joves. Pel que fa a la representació dels diferents grups ètnic-religiosos, totes les organitzacions i oficines governamentals es basen en un sistema de copresidència.

Relacions internacionals Relacions amb el Govern Regional del Kurdistan El partit polític dominant a la regió, el Partit de la Unió Democràtica (PYD), és una organització membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK); no obstant això, les altres organitzacions membres de la KCK en els estats veïns (Turquia, l'Iran i l'Iraq) amb minories kurdes estan proscrites (Kurdistan turc, Kurdistan iranià) o són políticament marginals respecte a altres partits kurds (l'Iraq). Les expressions de simpatia cap als kurds sirians han estat nombroses entre els kurds de Turquia. Durant el setge de Kobanî, alguns ciutadans d'ètnia kurda de Turquia van travessar la frontera i es van oferir com a voluntaris en la defensa de la ciutat.

La relació de la regió amb el Govern Regional del Kurdistan a l'Iraq és complicada. Un dels contextos és que el partit que governa allí, el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), es considera a si mateix i als seus partits kurds afiliats en altres països com una alternativa més conservadora i nacionalista i competidora de l'agenda política i el projecte del KCK en genera. El sistema polític del Kurdistan iraquià contrasta fortament amb el sistema de la regió. Igual que l'organització paraigua del KCK, el PYD té algunes inclinacions ideològiques antinacionalistes, encara que també compta amb faccions nacionalistes kurdes, a les quals tradicionalment s'ha oposat el Consell Nacional Kurd de Síria, patrocinat pel PDK iraquià, amb inclinacions nacionalistes kurdes més clares.

Relacions amb Síria Actualment, les relacions de la regió amb el govern de Damasc estan determinades pel context de la guerra civil siriana. La constitució de Síria i la constitució del Nord i l'Est de Síria són jurídicament incompatibles pel que fa a l'autoritat legislativa i executiva. En l'àmbit militar, els combats entre les Unitats de Protecció Popular (YPG) i les forces governamentals sirianes han estat escassos, en la majoria dels casos s'ha perdut part del territori encara controlat pel govern sirià en Qamishli i al-Hasakah a favor de les YPG. En algunes campanyes militars, en particular en el nord de la governació d'Alep i en al-Hasakah, les YPG i les forces governamentals sirianes han cooperat tàcitament contra les forces islamistes, l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) i altres.

La regió no afirma perseguir la plena independència, sinó l'autonomia dins d'una Síria federal i democràtica. Al juliol de 2016, la copresidenta de l'Assemblea Constituent, Hediya Yousef, va formular el plantejament de la regió respecte a Síria de la següent manera:

L'elit governant de Damasc està dividida sobre la qüestió de si el nou model a la regió pot treballar en paral·lel i convergir amb el govern sirià, en benefici de tots dos, o si l'agenda ha de ser centralitzar de nou tot el poder al final de la guerra civil, la qual cosa requereix la preparació per a la confrontació final amb les institucions de la regió.

Una anàlisi publicada al juny de 2017 va descriure la "relació de la regió amb el règim tibant però funcional" i una "dinàmica semicooperativa". A la fi de setembre de 2017, el ministre d'Afers exteriors de Síria va dir que Damasc estudiaria la possibilitat de concedir als kurds més autonomia a la regió una vegada derrotat el ISIL.