és una poeta, escriptora i artista catalana.

Biografia Va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona i va cursar un màster en literatura, cinema i cultura visual a la Universitat de Sussex. Ha viscut a Barcelona, Reykjavík (Islàndia), Brighton (Anglaterra) i Londres.

Obra literària S'inicia en la literatura escrivint narrativa breu i poesia. L'any 2012 surt a la llum el seu poemari Bèstia, guanyador del 48è Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits i publicat per l'editorial Galerada. El jurat del guardó en va destacar la poesia «suaument violenta, colpidora i tènue», plena d'idees i amb «incorporacions d'objectes aparentment impoètics», en un «univers surrealista molt suggerent i ben sostingut». Aquest poemari ha estat traduït a l'anglès, l'italià i el castellà. En una entrevista a Vilaweb Irene Solà explica que va ser l'escriptor Lluís Calvo qui va esperonar-la i animar-la a presentar-se al premi, un cop va llegir l'original inèdit.

L'any 2018 publica Els dics, una novel·la en què es teixeixen múltiples relats ideats per la seva protagonista sobre les seves relacions i el seu entorn. L'any següent guanya el Premi Anagrama de novel·la en català amb l'obra Canto jo i la muntanya balla, que també li mereixerà, entre d'altres guardons, el Premi de Literatura de la Unió Europea. L'obra ha venut més de quaranta-sis mil exemplars en català i s'ha traduït a una vintena d'idiomes, incloent-hi l'alemany, l'anglès, el basc, el danès, el francès, l'hongarès, l'italià, el lituà, el polonès o el castellà, en què ha venut més de dotze mil exemplars.

La seva última novel·la és Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, una obra que ressegueix les històries d'un llinatge femení i maleït de les Guilleries on apareixen caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, bruixes, maquis, fantasmes i dimonis.

La crítica ha acollit molt positivament l'obra literària de Solà, sobretot les seves dues últimes novel·les, destacant-ne aspectes com ara la coralitat, el protagonisme de la naturalesa i el món rural, l'interès pel fet narratiu mateix o un estil proper al realisme màgic. La seva figura és considerada de manera unànime una de les veus de referència de la literatura catalana actual.

Obra artística A més de l'activitat literària, ha conreat les arts visuals. Entre les galeries i les mostres on ha exposat la seva obra, de manera individual o col·lectiva, figuren el centre d'art ACVic de Vic, el Museu de l'Empordà, la Biennal d'Art Contemporani Català, el centre d'arts visuals Can Felipa, la Sala d'Art Jove, la Fundació Tàpies, el Festival Loop, el CCCB, el Museu de l'Art de la Pell, el Centre d'Art la Panera de Lleida, el Bòlit de Girona o el MAC de Mataró. En el pla internacional, ha exposat a la Galeria José de la Fuente (Santander), a la Galeria Whitechapel (Londres), a Jerwood Arts (Londres) i a la Biennal d'Art Contemporani JCE.

Col·laboració amb mitjans de comunicació Solà també ha estat col·laboradora assídua en diversos mitjans de comunicació, com ara La Llança, la revista Time Out Barcelona o La Vanguardia, on publica una columna quinzenal.

Obra publicada Poesia Bèstia (Barcelona: Galerada, 2012)

Narrativa Els dics (Barcelona: L'Altra Editorial, 2018) Canto jo i la muntanya balla (Barcelona: Anagrama, 2019) Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Barcelona: Anagrama, 2023)

Recepció crítica Diversos comentaris crítics han subratllat que Canto jo i la muntanya balla, mitjançant una gran diversitat de veus narratives, invita a reflexionar sobre la història de les dones acusades de bruixeria i sobre les continuïtats de l’opressió femenina al llarg del temps. Aquest enfocament, així com l’èmfasi en la riquesa del llenguatge i la musicalitat del text, s’ha destacat en un episodi del pòdcast Lectures resistents, un projecte de la Universitat Oberta de Catalunya dedicat a interpretacions literàries amb perspectiva de gènere.

Segons Teresa Iribarren (UOC), a Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023) Irene Solà combina elements literaris i religiosos per construir un aquelarre feminista que celebra el plaer sexual de les dones i condemna la violència patriarcal contra les bruixes. Iribarren destaca, a més, les correspondències entre la novel·la i el Sàbat de bruixes de Goya, i les referències a diverses obres —entre elles Mrs Dalloway de Virginia Woolf i textos de Jaume Roig, Goethe, Víctor Català, Mercè Rodoreda i Pep Coll— per crear una narrativa intertextual i crítica centrada en una transposició blasfema de Bernadette Soubirous.

Premis 2012: Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits per Bèstia. 2017: Premi Documenta de narrativa per Els dics. 2019: Premi Anagrama de novel·la en català per Canto jo i la muntanya balla. 2019: Premi Punt de Llibre de Núvol per Canto jo i la muntanya balla. 2019: Premi Cálamo, categoria "Otra Mirada" per Canto yo y la montaña baila. 2020: Premi de Literatura de la Unió Europea per Canto jo i la muntanya balla. 2023: Premi Nota Bene per When I sing, mountains dance. 2025: Premi Europeu de Literatura per Ik gaf je ogen en je keek in de duisternis.

Referències

Enllaços externs

Entrevista de David Guzman a Irene Solà, poetessa i escriptora - Terrícoles | betevé

Categoria:Mallencs Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Novel·listes catalans en català Categoria:Alumnes de la Universitat de Sussex Categoria:Novel·listes catalans del sud Categoria:Premis Núvol de 2019 Categoria:Poetes osonencs contemporanis en català Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Poetes catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX