Sinfonietta per a orquestra, en la major, op. 90, és una simfonia de Max Reger composta el 1904. Es va estrenar el 8 d'octubre de 1905 a Essen, sota la direcció de Félix Mottl, dedicada a Karl Lauterbach i Max Kuhn.
Moviments I. Allegro moderato II. Allegro vivace III. Larghetto IV. Allegro con spirito
Origen i context Mottl va designar Reger com a successor de Josef Rheinberger a l’Akademie der Tonkunst de Múnic. Reger va assumir el càrrec l’1 de maig de 1904, però va dimitir el juliol de 1906 per discrepàncies amb el personal, majoritàriament conservador, encara que molts dels seus alumnes van continuar amb classes privades.
Durant els seus viatges per Alemanya, Àustria, Holanda i Suïssa, Reger va obtenir grans èxits, mentre que a Munic les tensions amb la camarilla del Neudeutsche Schule, especialment amb Ludwig Thuille i el crític Rudolf Louis, es van intensificar. Al Tonkuenstlerfest de l’Allgemeiner Deutscher Musikverein a Graz, els seus dos cicles de variacions per a piano van ser rebuts amb entusiasme, però la ruptura amb Max von Schillings el va portar a deixar l’ADMV el gener de 1906.
La Sinfonietta va ser estrenada a Essen sota la direcció de Mottl, però no va rebre l’aprovació del públic. Només la repetició a Colònia amb Fritz Steinbach va obtenir èxit, i Reger va confiar-li les estrenes de diverses obres en els anys següents. La Sinfonietta es va interpretar vint vegades en la seva primera temporada.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1904 Categoria:Essen Categoria:Obres de Max Reger Categoria:Simfonies de la dècada del 1900 Categoria:Sinfoniettas