Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto

Biografia El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de l'emperador Carles el Calb.

Guiu II de Spoleto va envair els Estats Pontificis en 880 i el 18 de juliol el Papa Joan VIII va demanar auxili a Carles el Gras, que va respondre a la crida de socors del Papa i va marxar cap a Itàlia rebent la corona de ferro de Llombardia i va negociar el suport total de l'Església a canvi de defensar els Estats Pontificis. Guiu III va donar suport militar en 881 al seu nebot Guiu II i el papa va coronar Carles el Gras com a emperador del Sacre Imperi el 12 de febrer de 881. El 882 Guiu III va heretar el Ducat de Spoleto a la mort del seu nebot Guiu II que només deixava fills infants. A finals de maig de 883, durant un sínode imperial convocat per Carles el Gras a Nonantula, Guiu de Spoleto va ser acusat formalment d'alta traïció per incomplir les promeses fetes a la dieta de Ravenna de 882 de retornar les terres que havia usurpat als Estats Pontificis. En veure's perseguit per l'emperador, Guiu va fugir de nou cap al sud, es va rebel·lar obertament i va traçar una aliança militar amb els sarraïns per protegir el seu territori. Carles el Gras va ordenar a Berenguer de Friül que prengués els feus de Guiu per la força i va llançar una ofensiva militar reeixida contra Spoleto, però la campanya es va haver d'avortar bruscament a causa d'una gran epidèmia de pesta que va delmar greument tant l'exèrcit de Berenguer com el mateix seguici de l'emperador i finalment, l'any 884 es va veure obligat a signar la pau amb ell i restaurar-li oficialment els seus títols de Carmerino i Spoleto.

El 885 va combatre amb els sarraïns que havien establert bases fortificades a prop de la desembocadura del riu Garigliano per atacar monestirs i ciutats properes com l'abadia de Montecassino a la batalla del Garigliano.

Es va casar amb Ageltruda, filla d'Adelquis duc de Benevent, i van tenir un fill que fou Lambert II de Spoleto.

Deposat Carles III el Gros el 887 va planejar ser nomenat rei i emperador amb l'ajut del seu parent llunyà l'arquebisbe Folc de Reims i va viatjar a Langres on l'arquebisbe el va coronar rei de França el 888 però al mateix any es va coronar Odó i llavors va abandonar el projecte i va aspirar a la corona d'Itàlia i la corona imperial. Berenguer de Friül també aspirava a la corona de ferro italiana, però Guiu va aconseguir ser coronat el 889 pel papa Esteve VI com a rei d'Itàlia després de la victòria a la Batalla del Trèbia, i el maig del 891 va ser coronat també emperador, i el seu fill Lambert II va ser coronat rei d'Itàlia. El 30 d'abril del 892 a Ravenna, el papa Formós I fou obligat a coronar Lambert II com a coemperador.

Però el papa tan bon punt va poder, va donar suport a Arnulf de Caríntia: el 893 Arnulf fou cridat a Pavia pel papa per enderrocar a Guiu a canvi de ser coronat. Arnulf va enviar al sei fill Zwentibold amb un exèrcit que es va unir al de Berenguer de Friül, i van anar junts cap a Pavia on era Guiu, i la van assetjar.

Segurament Guiu va aconseguir la seva retirada mitjançant un suborn. El 894 però, Berengari i el seu aliat van derrotar a Guiu a Bèrgam i van ocupar Pavia i Milà. Berengari fou reconegut com a rei d'Itàlia i Arnaulf com a emperador. Zwentibold va tornar a Caríntia. Guiu que s'havia retirat cap a la línia del Taro, va morir sobtadament el 12 de desembre del 894 mentre preparava les defenses. El va heretar el seu fill Lambert II de Spoleto sota regència de la viuda Ageltruda de Benevent.

Referències

Categoria:Reis francs d'Itàlia Categoria:Ducs de Spoleto Categoria:Emperadors romanogermànics Categoria:Persones de la província de Perusa Categoria:Morts a la Ligúria Categoria:Morts a l'Emília-Romanya Categoria:Nascuts al segle IX Categoria:Morts al segle IX