LInterès Flamenc (en , VB) és un partit polític de Bèlgica, hereu del Vlaams Blok prohibit el 2004 pel seu programa obertament racista. El Vlaams Belang s'autodefineix com a republicà, independentista, de dretes i defensor dels interessos dels flamencs. Té el seu bastió principal a Anvers.

Ideologia El seu eslògan és Eigen volk eerst (Primer, el mateix poble). La seva política es considera sovint populista i d'exclusió. Es mostra partidari de l'expulsió dels immigrants il·legals, dels immigrants que cometin delictes i dels que no aprenguin el neerlandès; és contrari també al fonamentalisme islàmic i l'avortament. Oficialment no són homòfobs, a condició que els gais quedin discrets, no es manifestin públicament, no organitzin dies d'orgull gai i lesbià i no es casin o adoptin.«Wat zegt het Vlaams Belang over... holebi's?» (en català: que diu el Vlaams belang sobre els LGTB?)

Les seves figures principals són Filip Dewinter, Barbara Pas, Marie-Rose Morel, Gerolf Annemans, Frank Vanhecke i Bruno Valkeniers que n'és el seu actual president. Les seves joventuts són els Vlaams Belang Jongeren del qual el primer president va ser Hans Verreyt.

Història A les eleccions municipals del 8 d'octubre del 2006 va obtenir a Anvers, en una coalició amb el grup VLOTT en el seu auge uns 33,51% dels vots i 20 escons d'un total de 55, però en les eleccions municipals de 2012 va caure als 10,18%, un fracàs històric de 23%.«Antwerpen» Eleccions 2012» , RTL Info, octubre 2012 A escala federal en les eleccions legislatives belgues de 2007 va obtenir 17 escons; en les eleccions federals del 2012 en quedaven 12.

El partit va patir una greu derrota a les eleccions europees, les eleccions federals i les autonòmiques el 25 de maig de 2014, i l'endemà Gerolf Annemans va anunciar la seva dimissió. El partit es va mantenir a l'oposició del govern de Charles Michel del Mouvement Réformateur en coalició amb N-VA, MR, CD&V i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld), i al congrés del partit d'octubre, Tom Van Grieken es va presentar sense oposició i va obtenir el 93% dels vots, convertint-se en el líder del partit més jove de la història de Bèlgica.

A les eleccions legislatives belgues de 2019 va experimentar un fort ressorgiment a Flandes, però es va mantenir a l'oposició del govern d'Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes i de Valònia, CD&V i els ecologistes flamencs i els valons, i el N-VA va mantenir-se a l'oposició.

Resultats electorals Cambra de Representants Eleccions legislatives belguesAnyCandidatVots%+/–Escons+/–Govern2007Frank Vanhecke799,844 1 2010Bruno Valkeniers506,697 4.2 5 2014Gerolf Annemans247,746 4.1 9 2019Tom Van Grieken 810.177 8.28 15 2024 961.601 1,82 2

Senat Any Vots % Escons +/- 2007 787,782 11.9 2010 491,519 7.6 2 2014 1 2019 5 2024 1

Regional Parlament de Brussel·les Any Vots % Escons Escons +/- Govern Total 2009 9,072 17.5 (#3) 3 2014 3,006 5.6 (#6) 2 2019 5,838 8.3 (#5) 2024 8,475 10.5 1

Parlament Flamenc Any Vots % Escons +/- Govern 2009 628,564 15.3 (#2) 11 2014 232,813 6.0 (#6) 15 2019 783,977 18.5 (#2) 17 2024 992,175 22.7 (#2) 8

Parlament Europeu AnyLíder Vots % Escons +/-Grup Total 2009Frank Vanhecke 647,170 15.9 (#3) 9.9 1NI 2014Gerolf Annemans 284,891 6.8 (#6) 4.3 1ENF 2019 811,169 19.1 (#2) 12.0 2ID 2024Tom Vandendriessche 1,034,112 22.9 (#1) 12.0 PfE

Referències

Vegeu també Identitarisme

Categoria:Partits euroescèptics de Bèlgica Categoria:Partits polítics de dretes