Una gasela és un tipus de bòvid del gènere Gazella. Viuen actualment a les praderies més aviat seques d'Àfrica i del sud-oest d'Àsia. Són animals remugants de dimensions mitjanes o petites. La més alta fins a la creu és la gasela dama (90 cm). El cos és esvelt i cobert d'un pelatge curt i amb les potes primes. Els ulls són relativament grossos. Els dos sexes tenen banyes (excepte en la gasela persa) però les del mascle són més grosses i anellades. Acostumen a tenir costums nocturns. Totes les espècies existents estan amenaçades d'extinció en major o menor grau, especialment des que es cacen a bord de vehicles.
Les gaseles són conegudes com a animals ràpids. Algunes poden córrer a ràfegues de fins a 100 km/h o córrer a una velocitat sostinguda de 50 km/h. Les gaseles es troben principalment als deserts, praderies i sabanes d'Àfrica, però també es troben al sud-oest i al centre d'Àsia i al subcontinent indi. Solen viure en ramats i mengen plantes i fulles fines i fàcilment digeribles.
Les gaseles són antílops relativament petits, la majoria de les quals mesuren 60-110 cm d'alçada a l'espatlla, i generalment són de color beix.
Els gèneres de gaseles són Gazella, Eudorcas i Nanger. La taxonomia d'aquests gèneres és confusa, i la classificació d'espècies i subespècies ha estat una qüestió sense resoldre. Actualment, es considera que el gènere Gazella conté unes 10 espècies. Una espècie està extinta: la gasela de la reina de Saba. La majoria de les espècies de gaseles supervivents es consideren amenaçades en diversos graus. Estretament relacionades amb les gaseles veritables hi ha la goa tibetana i les gaseles mongoles (espècies del gènere Procapra), l'antílope negre d'Àsia i la springbok africana.
Una gasela molt coneguda és l'espècie africana gasela de Thomson (Eudorcas thomsonii), de vegades anomenada "tommie". Fa entre 60 a 70 cm a l'alçada de les espatlles i és de color marró i blanc amb una franja negra distintiva. Els mascles tenen banyes llargues, sovint corbades. Com moltes altres espècies de presa, els tommies presenten un comportament distintiu de caminar a poc a poc (córrer i saltar alt abans de fugir) quan són amenaçats per depredadors com ara guepards, lleons, gossos salvatges africans, cocodrils, hienes i lleopards.
Etimologia miniatura|250x250px|Mosaic de gasela de l'època romana d'Orient a Cesarea, Israel Gasela deriva del francès gazelle, del francès antic gazel, probablement via castellà antic gacel, probablement de la pronunciació nord-africana de , Pronunciació magribina . A Europa va arribar primer al castellà antic i al francès antic, i després, al voltant del 1600, la paraula va entrar a la llengua anglesa. El poble àrab tradicionalment caçava la gasela. Més tard, apreciada per la seva gràcia, però, es va convertir en un símbol més comunament associat a la literatura àrab amb la bellesa humana.
Morfologia La grandària i el pes de les gaseles varien segons l'espècie. Mesuren des de 50 cm a 110 cm en la creu. Els seus cossos mesuren uns 150 cm amb un pes de 60 kg. Tenen potes llargues i primes i una musculatura seca, concentrades prop del cos. Els seus ossos fins són lleugers amb una espina dorsal molt flexible.
El seu cap és petit i porta un parell de banyes anellades, de lira, en forma d'espiral, sempre més curts i fins en les femelles. La gasela té peülles atapeïdes, fràgils i molt esmolades, ideals per a córrer. Els seus pulmons estan altament desenvolupats i promouen l'intercanvi de gasos.
Té un consum màxim d'oxigen d'aproximadament 380 ml / (kg · min). El cap és blanc i apareix emmascarada: una barra marró (o negra per a algunes espècies), s'inicia des de la base de les banyes, creua l'ull i acaba entre el nas i la boca.
Hàbitat Les gaseles tenen una molt bona visió (fins a 360 graus), poden veure a un depredador a 300 metres de distància. Gazelle- Enciclopedia Larousse
En les hores més caloroses del dia, descansen en l'ombra dels arbres. Són més actives al matí i al capvespre, quan fa menys calor. Depenent de l'espècie, viuen en petits grups o en ramats.
S'alimenten principalment d'herbes, brots, fulles o plantes.
El període de gestació dura uns 5 o 6 mesos i l'època d'aparellament és de setembre a novembre. Les cries són amagades en arbustos o sota herbes per a protegir-les dels seus depredadors. Tenen una mitjana de vida de fins a 10 anys.
Les gaseles tenen molts depredadors naturals, com lleopards, lleons, guepards, llops, tigres, hienes, cocodrils i pitònids, depenent de la ubicació geogràfica. Les cries també poden ser caçades per depredadors més petits com xacals, àguiles, babuïns, caracals i ratels.
Velocitat i agilitat Les gaseles són conegudes per la seva velocitat, agilitat i capacitat per a accelerar a velocitats impressionants, la qual cosa les converteix en un dels animals terrestres més ràpids. Diverses característiques físiques els permeten aconseguir tals velocitats, juntament amb adaptacions que els permeten mantenir ràfegues ràpides de velocitat, especialment quan fugen dels depredadors. Desglossarem aquestes característiques i proporcionarem detalls sobre les seves velocitats sota diferents condicions i espècies.
Característiques del cos que permeten l'esprint Les gaseles posseeixen una estructura muscular altament especialitzada, particularment en les seves potes posteriors.Wilson, D. E., & Mittermeier, R. A. Handbook of the Mammals of the World, Volume 1: Carnivores (2009), Lynx Edicions ISBN 978-84-96553-49-1 Aquests músculs estan optimitzats per a moviments ràpids i explosius, la qual cosa permet a la gasela accelerar ràpidament. Les seves cames llargues i esveltes, amb poderosos músculs en les cuixes, proporcionen la propulsió necessària per a aconseguir altes velocitats.
Tenen un cos lleuger amb un centre de gravetat baix, la qual cosa redueix l'energia necessària per al moviment ràpid. Això és en contrast amb els animals més pesats, que requereixen més energia per a superar la inèrcia. Els seus colls prims i cossos en general aerodinàmics redueixen la resistència a l'aire, la qual cosa els permet tallar l'aire de manera més eficient durant els esprints.
La seva columna vertebral és extremadament flexible, la qual cosa millora la longitud de la seva gambada. Quan corren a gran velocitat, la seva columna vertebral actua com un ressort, allargant-se i comprimint-se amb cada salt, la qual cosa permet gambades més llargues i major velocitat.FitzGibbon, C. D. The Ecology of the Gazelles and Antelopes (1990), Springer ISBN 978-0412456004 Aquesta flexibilitat també els ajuda a ser àgils, permetent-los canviar de direcció ràpidament quan són perseguides per depredadors.
Les gaseles tenen un sistema cardiovascular i respiratori ben desenvolupat, la qual cosa els permet lliurar oxigen als seus músculs de manera eficient durant activitats d'alta intensitat. Això els permet mantenir ràfegues curtes de velocitat sense esgotar-se ràpidament. Els seus pulmons grans i ritme cardíac eficient ajuden a maximitzar l'absorció d'oxigen, la qual cosa és crucial quan estan corrent a altes velocitats.Spencer, P. M., & Moore, J. E. Comparative Anatomy and Physiology of Mammals (2005), Pearson ISBN 978-0130153845
Els cascos de les gaseles estan adaptats per a córrer sobre superfícies dures i seques, proporcionant l'agarri necessari i minimitzant la fricció. Els cascos estan dissenyats per a absorbir els impactes mentre maximitzen el retorn d'energia amb cada gambada. La seva mecànica de córrer també els permet conservar energia mentre esprinten, ja que utilitzen moviments eficients i similars als d'un ressort.
La cola de la gasela juga un paper important a mantenir l'equilibri durant l'esprint, especialment quan realitzen girs sobtats o canvis ràpids de direcció per a evadir als depredadors.
Velocitats La gasela de Thomson (Eudorcas thomsonii) és una de les espècies més ràpides, capaç d'aconseguir velocitats de fins a 80 km/h en ràfegues curtes. Altres espècies, com la gasela de Grant (Nanger granti), poden aconseguir velocitats màximes d'al voltant de 72 km/h. Aquestes velocitats generalment s'aconsegueixen en distàncies curtes, usualment menys de 200 metres, ja que les gaseles no poden mantenir tals velocitats altes durant molt de temps.
Les gaseles són capaces de mantenir les seves velocitats màximes durant ràfegues curtes, típicament entre 30 i 60 segons, però poden sostenir un ritme més moderat durant períodes més llargs quan és necessari (fins a diversos quilòmetres).
Influència del terreny i condicions ambientals En planes obertes i sabanes, les gaseles poden utilitzar la seva velocitat màxima. La falta d'obstacles i la capacitat de donar llargues gambades els ajuda a aconseguir la seva velocitat pico.
Encara que les gaseles encara poden córrer en terreny accidentat o inclinat, la seva velocitat es redueix a causa de l'augment de la despesa energètica necessària per a superar les inclinacions o navegar per superfícies irregulars. El seu cos lleuger i potents quarts posteriors encara els atorguen un avantatge notable en tals condicions.
Quan són perseguides per depredadors com els guepards, les gaseles solen dependre de la seva capacitat per a fer girs aguts i impredictibles, combinats amb ràfegues de velocitat, per a evadir la captura. Això requereix no sols velocitat en línia recta, sinó també agilitat i canvis ràpids de direcció.
Les condicions del vent també poden afectar el rendiment de les gaseles. Un vent en contra pot reduir lleugerament la seva velocitat màxima d'esprint, mentre que un vent a favor pot proporcionar un petit impuls, encara que aquest efecte és generalment mínim en comparació amb altres factors com el terreny i la condició física.
Espècies Gènere Nom comú i binomial Imatge Distribució Gazella Gasela de l'illa FarsanG. arabica 120px Península Aràbiga Gasela de l'AtlesG. cuvieri 120px Algèria, Marroc i Tunísia Gasela comunaG. dorcas 120px Àfrica septentrional i sahariana, península del Sinaí i sud d'Israel Gasela persaG. subgutturosa 120px Azerbaidjan, est de Geòrgia, part de l'Iran, part de l'Iraq i del sud-oest del Pakistan, l'Afganistan i el desert del Gobi Gasela de Mary KaneG. marica 120px Desert sirià, sud-est de Turquia i desert d'Aràbia Gasela de l'ÍndiaG. bennettii 120px Iran, Pakistan i l'Índia Gasela d'AràbiaG. gazella 120px Israel, els Alts del Golan, Dubai i Turquia Gasela de LoderG. leptoceros 120px Algèria, Txad, Egipte, Líbia i Sudan Gasela de SpekeG. spekei 120px Banya d'Àfrica Gasela de NeumannG. erlangeri Península Aràbiga Espècies prehistòriques Els fòssils del gènere Gazella es troben en dipòsits del Miocè, Pliocè i Plistocè d'Euràsia i Àfrica, que ocupaven una distribució més àmplia que els membres moderns del gènere. Els primers membres del gènere es coneixen des del Miocè mitjà d'Àfrica, fa uns 14 milions d'anys, amb membres del gènere que van habitar Europa des del Miocè superior fins a la seva extinció a la regió durant el Plistocè inferior fa uns 1,8 milions d'anys.
Gènere Gazella
Gazella borbonica - Plistocè inferior Europa
Gazella capricornis - Miocè Àsia
Gazella harmonae - Pliocè d'Etiòpia, banyes espirals inusuals
Gazella praethomsoni - Àfrica del Pliocè
Gazella negevensis - Miocè inferior a Àsia
Gazella thomasi - Gasela de Thomas
Gazella vanhoepeni - Àfrica del Pliocè
Subgènere Vetagazella
Gazella altidens
Gazella blacki - Pliocè Àsia
Gazella deperdita - Europa del Miocè superior
Gazella dorcadoides - Miocè mitjà asiàtic
Gazella pilgrimi - Europa del Miocè tardà
Gazella gaudryi - Euràsia del Miocè mitjà
Gazella kueitensis - Pliocè Àsia
Gazella lydekkeri - Miocè mitjà-superior Àsia
Gazella paotehensis - Miocè mitjà Àsia
Gazella paragutturosa - Plistocè Àsia
Gazella parasinensis - Àsia del Pliocè
Gazella praegaudryi - Plistocè africà
Gazella sinensis - Pliocè Àsia
Gazella brianus - Àsia del Pliocè
Subgènere Gazella
Gazella janenschi - Àfrica del Pliocè
Subgènere Trachelocele