Lluís Guarro i Casas (Barcelona, 1876 – 1950) fou un empresari i polític català.
Biografia La tasca empresarial Era fill de Wenceslau Guarro i Menor i Camil·la Casas i Jover, pertanyent a una família de fabricants d'estamps de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Casas).
Els Guarro eren una família de Gelida que posseïa una empresa inaugurada com a molí paperer el 1698 a la Torre de Claramunt, i que era una de les primeres del sector a Catalunya en fabricació de paper timbrat, amb el privilegi reial de vendre'l a Amèrica. El 1890 succeí el seu pare en la direcció de l'empresa paperera familiar. La pèrdua de les colònies després de la guerra hispano-estatunidenca de 1898 el va impulsar a modernitzar-la apostant pel paper de qualitat, impulsant des del 1903 la fabricació de cartolines per a cartes de joc, de paper amb filigranes, el paper segellat, el paper per a les edicions de bibliòfil i el paper de barba de notable qualitat (conegut també com a paper Guarro o papel catalán a Amèrica Llatina). Pel 1904 exportava paper als governs de Xile, Argentina, Província de Buenos Aires, Cuba, Mèxic, Guatemala i Equador.1698. Els Guarro i el paper a 20 Minutos.es
Va rebre premis a les exposicions internacionals del 1908 a El Cairo i Atenes, i del 1910 a Brussel·les. Fou membre del consell d'administració del Funicular de Gelida i fundador de la Mutua General de Seguros.
La tasca de mecenes i polític També destacà com a mecenes, participant en el programa cultural del Noucentisme. Va contribuir a finançar la construcció del Palau de la Música Catalana, ajudà Pau Casals en la creació de l'Associació Obrera de Concerts, encomanà la construcció del Casal del Molí Vell a l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt i finançà l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Fou soci i vicepresident de Foment del Treball Nacional (des d'on contribuí a la creació de la Societat Catalana de Geografia), de l'Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.
En 1920 i 1930 fou regidor de cultura de l'ajuntament de Barcelona pel districte 6 per la Lliga Regionalista. En 1925 va oferir a la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona una casa propietat de la seva mare per a fundar-hi una escola catalana, les Escoles Casas, inaugurades en 1932. Durant la Segona República Espanyola deixà la Lliga per ingressar a Acció Catalana.
Durant la guerra civil espanyola la seva empresa fou col·lectivitzada mitjançant un decret de la Generalitat de Catalunya, i en acabar la contesa es va exiliar a Prada de Conflent. Va tornar en 1941 i aconseguí recuperar l'empresa. Continuà la seva tasca de mecenatge amb l'Escola Elemental del Treball (1942-48) i els Papeles de Son Armadams de Camilo José Cela. En ocasió del 250è aniversari de la Casa Guarro encarregà Frederic Udina i Martorell la redacció de la història de l'empresa.Lluís Guarro al web de la Societat Catalana de Geografia Després de la seva mort en 1950 l'empresa esdevingué societat anònima.L. Guarro Casas
Referències
Enllaços externs Història de Guarro Casas 300 anys, Gelida i Can Guarro
Categoria:Empresaris barcelonins contemporanis Categoria:Nascuts el 1876