Miguel García de la Herrán y Martínez (1880 - Madrid 20 de juliol de 1936) va ser un militar i enginyer espanyol. Després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 estava a càrrec de les Unitats acantonades a Carabanchel amb el càrrec de General de Brigada, i fou un dels Generals en la revolta a Madrid.Joaquín Arrarás, (1969), Historia de la segunda República Española, Volumen 1, Editora Nacional, pag. 533 l comandament d'un miler d'homes va intentar connectar mitjançant un comboi de reforç amb el Caserna de la Montaña quan en una topada amb milicians va ser mort per ferida de bala.Guillermo Cabanellas, (1973), La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española, Volumen 1, Grijalbo, pag 479
Biografia Va ingressar com a cadet en l'Acadèmia de Guadalajara en 1895 acabant la seva formació l'any 1899 amb el grau de Tinent. Destinat a Melilla participa en 1910, en diverses operacions militars. A la província de Larraix ordena i supervisa la construcció un pont permanent sobre el riu Lucus.Marruecos y Andalucía: ciudades históricas: actas de las Jornadas "Rehabilitación e intervención en las ciudades históricas de Andalucía y el norte de Marruecos": Tetuán (29 octubre al 1 noviembre) Va guanyar experiència militar en 1924 participant en diverses accions de guerra a la zona de Melilla. Va ser un comandament en el Desembarcament d'Alhucemas, i més tard, ascendit a Coronel per mèrits de guerra va dur a terme una intensa labor en la millora i manteniment de la xarxa de comunicacions del Protectorat espanyol al Marroc. Ja en la península Ibèrica i en l'època de la Dictadura de Primo de Rivera va sol·licitar la passada a la reserva. Va mancar de comandament des del 3 de gener de 1931 a 1936.Maximiano García Venero, (1973), Madrid, Julio 1936, Ediciones Tebas, pag. 294
Va recolzar activament al general Sanjurjo durant la denominada "Sanjurjada" del 10 d'agost de 1932 i va ser condemnat a cadena perpètua, encara que seria amnistiat durant el govern de Lerroux.Clara Campoamor, (2002), La revolución española vista por una republicana, Madrid, L. Español, pag. 103 Quan es va produir la revolta militar se li va encarregar el comandament de les unitats acantonades a Carabanchel, encara que va caure abatut en un confús tiroteig durant l'operació de connexió amb el Caserna de la Montaña (sota el comandament del General Fanjul).
Referències
Categoria:Militars espanyols Categoria:Morts pel bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Morts el 1936 Categoria:Nascuts el 1880