Dasylirion serratifolium és una planta que pertany a la família de les Nolinaceae, i està emparentada amb altres espècies dels gèneres Beaucarnea, Calibanus i Nolina. Dasylirion és un nom genèric compost que deriva de la paraula grega dasys per a "rugosa", "descuidada" i leirion de "lliri", que probablement va ser escollit a causa de les fulles llargues i desordenades. serratifolium és l'epítet específic adjectiu que fa referència a les fulles dentades. http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.166.html La distribució de D. serratifolium es restringeix bàsicament en zones àrides i semiàrides del Sud dels Estats Units fins a Amèrica Central. Sovint proliferen en matollars xeròfils i en boscs de Quercus, particularment en turons d'origen calcari i volcànic en àrees rocalloses obertes. S'eleva fins als 1.300-2..700 m.
Morfologia És una planta rosetòfila generalment acaule, les fulles tenen un àpex fibrós en estat madur amb el marge conspícuament dentat i presenten panícules denses. Normalment és una planta acaule, però quan és caulescent té aspecte arborescent de fins a dos m d'alçada. Les tiges són erectes o inclinades, a vegades ramificades a prop de la base, cobertes completament per fulles seques. Les fulles són arquejades o flexuoses, ondulades i estan disposades en làmines de (0,4-)0,7-1,0 m de llarg, (1,2-)2,0-3,0 cm d'ample, lanceolades, amb l'àpex agut, amb fibres curtes, allargant-se en la maduresa.
Les inflorescències fan uns (2,0-)3,0-4,0 m de llarg, 2,0-3,0(-5,0) cm d'ample a la base. Presenten peduncles (del ll. peduncŭlus, variant de pedicŭlus, diminutiu de pes, pedis 'peu') http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0146264 amb màcules daurades o vermelloses. Les bràctees tenen una superfície llisa. Les inferiors fan (15,0-)25,0-30,0 cm de llarg, 4,0-5,0 cm d'ample, són lanceolades, amb un àpex llargament atenuat, erecte, també amb el marge dentat. Les intermèdies fan 9,0-10,0 cm de llarg, 2,5-3,0 cm d'ample, són ovades, amb un àpex acuminat. Les superiors fan (3,0-) 5,0-7,0 cm de llarg, 1,0-2,0 cm d'ample, són lanceolades, l'àpex és agut. Els fascicles masculins presenten 5-7(-10) branques, fan 5,0-6,0 cm de llarg; els femenins presenten 5-7 branques, de 6,0-8,0 cm de llarg. Les flors masculines tenen pedicels d'uns 0,5-1,0 mm de llarg, amb tèpals obovats, involuts (embolcallats), grocs, estams amb filaments d'1,0 mm de llarg, anteres de 2,5 mm.
Les femenines tenen pedicels curts d'uns 1,5-2,0 mm de llarg a la maduresa, el receptacle fa 0,3-0,5 mm de llarg, tèpals obovats, denticulats, amb l'àpex apiculat, grocs, freqüentment amb màcules morades, ovari, estil, estigma amb lòbuls connats, formant un tub de fins a 1,0 mm de llarg. Els fruits es presenten en càpsules el·lipsoïdals, alats, amb escotadura, amb llavors de fins a 3,0 mm de llarg, trígones, brunes.
Usos Moltes de les espècies del gènere Dasilyrion creixen en terrenys àrids i muntanyosos del sud dels Estats Units i Mèxic, i representen una important font d'aliment al desert pels indígenes. Les fulles de Dasylirion són emprades per a teixir cistells. La planta és tolerant a la sequera i es cultiva en vivers pel seu ús a jardins del sud-oest dels Estats Units i Califòrnia. Dasylirion longissimum és resistent a temperatures de -9,4 °C.
Referències
Bibliografia CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Ca. nat. México. CONABIO, Mexico City. Huxley, A., ed. 1992. The new Royal Horticultural Society dictionary of gardening. (Dict Gard) Rocha E., A. et al. 1998. Flora ornamental en plazas y jardines públicos del área metropolitana de Monterrey, Mexico. Sida 18:584. [mentions]. Walters, S. M. et al., eds. 1986–. European garden flora. (Eur Gard F)
Enllaços externs
http://www.ibiologia.unam.mx/barra/publicaciones/floras_tehuacan/F99_Noli_p26.pdf
Categoria:Nolinòidies