La Carta d'Atenes per a la Restauració De Monuments Històrics conegut simplement com la Carta d'Atenes és el primer document internacional dedicat a la conservació i restauració del patrimoni. La Carta va marcar el començament d'un moviment internacional per la conservació del patrimoni històric i va suposar el primer pas en la consideració del patrimoni cultural com un llegat que implica i responsabilitza al conjunt de la humanitat.

La Conferència La Comissió Internacional de Cooperació Internacional va ser constituïda l'any 1922 per la Societat de Nacions, en aquest primer moment la presidí Henri Bergson. Aquesta Comissió Internacional va ser creada per realitzar de difusió i estudi de temes relatius a la creació artística, l'ensenyament i les belles arts, per tal d'acomplir la tasca s'ajudava de dues organitzacions filials: L'Institut de Cooperació Intel·lectual i l'Oficina Internacional de Museus.

Amb la iniciativa de la Comissió es va dur a terme la Conferència d'experts en la protecció i conservació de monuments d'Art i d'Història, celebrada a la ciutat d'Atenes entre el 21 i el 30 d'octubre de 1931. La Carta d'Atenes esdevindrà la redacció de les conclusions generals extretes de la Conferència. La Conferència va articular-se amb sis sessions de temes diversos i amb la participació de ponents de diferents delegacions nacionals.

Entre els nombrosos participants de la Conferència hi ha l'arquitecte i teòric italià Gustavo Giovannoni. Va encapçalar la delegació italiana i va tenir un paper destacat en l'acte i el document resultant. Giovannoni fou seguidor de Camilo Boito i la restauració científica, un model que anava agafant força a Itàlia i va influir visiblement en la redacció de la Carta. Un d'aquests punts del document on s'hi observa la implicació de Giovannoni és l'article on per primer cop apareix la protecció de l'entorn o ambient del monument. Sobre aquest mateix punt també va destacar l'actuació de l'arquitecte modernista Victor Horta, en una de les ponències del Congrés, Horta va plantejar una sèrie de principis generals en l'actuació sobre l'entorn dels monuments per tal d'aconseguir l'harmonia entre les noves construccions i les històriques.

Contingut La Carta d'Atenes consta de tres parts: la introducció, els articles i els vots finals.

Els articles:

Amb els vots finals es van remarcar les idees imperants en l'article VII, la difusió del patrimoni. La creació d'inventaris i d'arxius, i la formació d'institucions dedicades a la promoció d'aquests monuments històrics va ser una iniciativa innovadora, almenys en la seva voluntat internacional, que com molts dels articles de la Carta continua gaudint de certa vigència.

Repercussió La Carta d'Atenes va tenir un èxit internacional molt rellevant. Marcarà les pautes d'altres documents per la restauració de monuments en diversos països (cita Gonzalez varas), per exemple la Carta Italiana del Restauro de 1932, que va comptar amb la participació de Gustavo Giovannoni. També observem la influència de la Carta en l'espanyola Ley Nacional del Patrimonio Histórico de 1933, els principis sorgits d'Atenes van materialitzar-se en la llei espanyola de la mà de l'arquitecte i restaurador Leopoldo Torres Balbás, participant actiu en el Congrés.

La Carta de Venècia de 1964, es convertirà en la continuació de la tasca que inicià la Carta d'Atenes i que resulta interrompuda per l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

Referències

Bibliografia CASTRO FERNÁNDEZ, BELÉN MARÍA. Francisco Pons-Sorolla y Arnau, arquitecto-restaurador: sus intervenciones en Galicia (1945-1985). Universidad Santiago de Compostela. Pag. 310. FONTANELA SAN JUAN, CONCEPCIÓN. Restauración e historia del arte en Galicia. Editorial CSIC - CSIC Press, 1997. pàg. 159. GONZÁLEZ-VARAS, IGNACIO. Conservación de Bienes Culturales. Teoría, historia, principios y normas. Ediciones Cátedra. 4ª edición. Madrid, 2005, pàg. 466-469 MARIO YORY, CARLOS. Del monumento a la ciudad. El fin de la idea de monumento en el nuevo orden espacio-temporal de la ciudad. Pontificia Universidad Javeriana, 2002 LÓPEZ BRABO, CARLOS. El patrimonio cultural en el sistema de derecho fundamentales. Universidad de Sevilla, 1999.

Enllaços externs Carta d'Atenes

Categoria:1931 Categoria:Atenes Categoria:Documents Categoria:Patrimoni monumental Categoria:Conservació i restauració del patrimoni cultural