La VI Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de Burgos, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa. Com en el cas de la IV Regió Militar, combinava la importància política –ja que englobava a la regió més complicada d'Espanya en aquells moments, pel fort sentiment nacionalista i el terrorisme etarra: el País Basc- i la militar, perquè vigilava els Pirineus Occidentals.

Territori La seva estructura va anar variant al llarg del temps: Originalment comprenia tres províncias de Castella la Vella (Santander, Burgos i Logronyo), les tres províncies basques (Àlaba, Guipúscoa i Biscaia), així com Navarra.Boletín Oficial del Estado núm. 186, del 5 de julio de 1939 Incorporaria també, al llarg de la seva existència, a altres províncies, com les castellanes Soria o Palència.

La Regió Militar respon ja a un model de defensa territorial històric perquè des de 2002 les Forces Armades espanyoles s'organitzen en unitats tàctiques en funció de les comeses i missions assignats.Real Decreto 912/2002, de 6 de septiembre, por el que se desarrolla la estructura básica de los Ejércitos.

Història La divisió d'Espanya en Capitanies Generals data de 1705, quan es van ajustar als antics regnes que constituïen la Monarquia Hispànica. Es tractaven de tretze regions: Andalusia, Aragó, Burgos, Canàries, Castella la Vella, Catalunya, Extremadura, Galícia, Costa de Granada, Guipúscoa, Mallorca, Navarra i València.

En 1898 es va tornar a dividir el territori peninsular en set noves Regions Militars, alhora que es van constituir les Comandàncies Generals de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. La VI Regió Militar té el seu origen en la Capitania General de Burgos, a la qual s'agreguen la Capitania General de Navarra i la de Guipúscoa, que comprenia les tres províncies basques.

Després de la proclamació de la Segona República en 1931, un decret governamental va dissoldre les regions militars i les va substituir per les Divisions Orgàniques.Gaceta de Madrid núm. 168, del 17 de juny de 1931 Al juliol de 1936, exercia la prefectura de la VI Divisió Orgànica el general Domènec Batet i Mestres. Ja iniciada la Guerra Civil espanyola, un decret del Bàndol revoltat va dissoldre la VI Divisió Orgànica i va restablir l'antiga Sisena Regió Militar.Boletín Oficial del Estado núm. 378, de 2 de noviembre de 1937 A la VI Regió s'assigna el VI Cos d'Exèrcit amb dues divisions: la 61a (Burgos) i la 62a (Pamplona).Decret del Ministeri de Defensa de 21 de juliol de 1939

Comandaments

Segona República 1931: Germán Gil y Yuste 1932: Virgilio Cabanellas Ferrer 1933: Miguel Núñez de Prado y Susbielas (en comissió mentre exercia com Comandant General de Balears)) 1933-1935: José Fernández de Villa-Abrille Calivara 1935: Joaquín Fanjul Goñi 1936: Pedro de la Cerda y López Mollinedo 1936: Domènec Batet Mestres

Guerra Civil 1936: Domènec Batet Mestres 1936: Emilio Mola Vidal 1936: Gregorio Benito Terraza 1936: Eliseo Álvarez-Arenas y Romero 1936-1939: José López-Pinto Berizo

Dictadura franquista 1939-1942: José López-Pinto Berizo 1942: Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo 1942-1943: Joaquín García Pallasar 1943-1952: Juan Yagüe Blanco 1952-1955: Antonio Alcubilla Pérez 1955-1956: Alfredo Galera Paniagua 1956-1959: Luis Oliver Rubio 1959-1962: Carlos Marín de Bernardo Lasheras 1962: Camilo Menéndez Tolosa 1962-1964: José Samaniego y Gómez de Bonilla 1964-1965: Manuel Marcide Odriozola 1965-1967: Antonio Pérez-Soba García 1967: Antonio Cores Fernández de Cañete 1967-1970: Manuel Cabanas y Vallés 1970-1971: Tomás García Rebull 1971-1972: José María Pérez de Lema Tejero 1972: Salvador Bañuls y Navarro 1972-1973: Ángel Campano López 1973-1974: Jesús Olivares Baque 1974-1975: Mateo Prada Canillas

Regnat de Joan Carles I 1975-1977: Mateo Prada Canillas 1977-1978: Carlos Oliete Sánchez 1978-1979: Fernando Sanjurjo de Carricarte 1979-1980: Antonio Pascual Galmes 1980: Luis Álvarez Rodríguez 1980-1982: Luis Polanco Mejorada 1982-1983: Joaquín Ruiz de Oña González 1983-1985: Juan Vicente Izquierdo 1985-1986: Miguel Iñíguez del Moral 1986-1988: Juan Castellanos Gómez 1988-1991: Andrés Cassinello Pérez 1991-1994: Fernando Martínez Valín 1994-1996: Ángel Lobo García 1996-1997: Javier Pardo de Santayana y Coloma (últim)

Organització Aquesta regió militar tenia una guarnició d'una certa importància. Les Grans Unitats més importants de la VI Regió Militar eren la BRIDOT VI i la Divisió de Muntanya Navarra núm. 6, les tropes del qual tenien, al febrer de 1981, els següents aquarteraments:

BRIDOT VI (Brigada d'Infanteria de Defensa Operativa del Territori VI): Caserna general. Vitòria. Regiment d'Infanteria San Marcial núm. 7. Burgos. Regiment d'Infanteria València núm. 23. Santander. Regiment d'Infanteria Flandes núm. 30. Sant Sebastià. Plana Major Reduïda (PLMR) del Regiment d'Infanteria Garellano núm. 45. Bilbao. COE NÚM. 61. Burgos. Adscrita al Regiment San Marcial núm. 7. COE NÚM. 62. Bilbao (Biscaia). Adscrita al Regiment Garellano núm. 45. GLC VI. Vitòria. RACA n.º 25. Vitòria. Batalló Mixt d'Enginyers VI. Vitòria. Agrupació Mixta d'Enquadrament núm. 6. Vitòria. Acadèmia d'Enginyers de l'Exèrcit ("Academia de la Merced" des de 1939 fins a 1954 / Aquarterament "Diego Porcelos" des de 1954 fins a 1986). Burgos.

BRARTCE (Brigada d'Artilleria per a Cos d'Exèrcit): Comandament i Caserna General. Burgos. RACA NÚM. 63. Burgos. Regiment d'Artilleria Llançacoets de Campanya (RALCA) núm. 63. Astorga (VII Regió Militar). Regiment d'Artilleria d'Informació i Localització (RAIL) núm. 61. Ciudad Real (I Regió Militar). Divisió de Muntanya Navarra n.º 6 Caserna general. Pamplona. Nucli de Tropes Divisionàries. Burgos. Companyia d'Esquiadors-Escaladors. Estella. Regiment Cavalleria Cuirassat (RECAC) Espanya núm. 11. Burgos. RACA núm. 46. Logroño. GAA Lleuger. Logroño. Regiment Mixt d'Enginyers núm. 6. Sant Sebastià. Parc d'artilleria. Burgos. Grup d'intendència. Burgos. Companyia de Transports. Burgos. Companyia de Policia Militar. Burgos. Música Divisionària. Pamplona, agregada al Regiment de Caçadors de Muntanya Amèrica núm. 66. Brigada de Caçadors de Muntanya LXI: Caserna general. Sant Sebastià. Regiment de Caçadors de Muntanya Amèrica núm. 66. Pamplona. Regiment de Caçadors de Muntanya Sicília núm. 67. Sant Sebastià, amb un Batalló a Irun. Grup d'Artilleria a llom LXI. Pamplona. Batalló Mixt d'Enginyers LXI. Sant Sebastià. Companyia d'intendència. Sant Sebastià. Companyia de Sanitat. Sant Sebastià. Unitat de Veterinària. Sant Sebastià.

Vegeu també Regions Militars d'Espanya Palau de Capitania General (Burgos)

Referències

Enllaços externs Ministeri de Defensa d'Espanya

Categoria:Administració territorial d'Espanya Categoria:Regions Militars d'Espanya