miniatura|Extret de la "Nicolay Copy" del Discurs de Gettysburg. Lletra d'Abraham Lincoln. El Discurs de Gettysburg és el més famós dels discursos d'Abraham Lincoln, president dels Estats Units i un dels discursos més citats als Estats Units d'Amèrica. Fou pronunciat durant la inauguració del Cementiri Nacional de Soldats de Gettysburg el 19 de novembre de 1863 en plena Guerra Civil dels Estats Units i quatre mesos i mig després de la batalla de Gettysburg. El discurs d'Abraham Lincoln, que havia d'ocupar un paper secundari en els actes del dia, es considera un dels més importants discursos de la Història dels Estats Units d'Amèrica. Sense arribar a les 300 paraules i pronunciat en escaig tres minuts, en Lincoln invocà els principis de la Declaració d'Independència i substituí la concepció d'una guerra per al manteniment de la unió per la d'una lluita per la igualtat i la llibertat de tots els ciutadans. El discurs comença amb la coneguda frase Four score and seven years ago ('Ara fa vuitanta-set anys'), que recorda la Revolució Americana i descriu la cerimònia de Gettysburg com una oportunitat de consagrar la vida a la lluita per assegurar que el govern del poble, pel poble i per al poble, mai no perirà de la terra. Tot i que el discurs ocupa un lloc preeminent a la història i a l'imaginari popular nord-americà, encara es discuteixen les paraules exactes que va emprar el president. Hi ha cinc manuscrits del discurs amb petites diferències i els diaris actuals no empren una única versió a les reimpressions.
Rerefons miniatura|esquerra|Soldats del bàndol de la Unió morts a la batalla de Gettysburg, fotografia de Timothy H. O'Sullivan, 5-6 de Juliol, 1863. miniatura|Invitació de David Wills adreçada a l'Abraham Lincoln per dir unes breus paraules, indicant que Edward Everett serà l'orador principal. miniatura|L'única fotografia coneguda d'Abraham Lincoln a Gettysburg (assegut al centre), presa a la tarda, just després d'arribar i tres hores abans d'intervenir. A la dreta de Lincoln, trobem el seu guardaespatlles, Ward Hill Lamon. La batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863), canvià per sempre el poble de Gettysburg. 7.500 homes i milers de cavalls del Batalló unionista de Potomac i del Batalló confederat del Nord de Virgínia jeien al camp de batalla. La pudor dels cossos en descomposició emmalaltí molts habitants del poble i l'enterrament dels morts amb ordre i dignitat esdevingué la més alta prioritat pels pocs milers d'habitants de Gettysburg. Sota la direcció de David Wills, un ric advocat de trenta-dos anys, Pensilvània comprà 69.000 metres quadrats per a la construcció del cementiri consagrat als morts a la batalla d'aquell estiu.
La intenció original de Wills era consagrar el cementiri el dimecres 23 de setembre. Va encarregar a l'Edward Everett, antic secretari d'Estat, exmembre de les dues cambres del congrés nord-americà, exgovernador de Massachusetts i president de la Universitat Harvard el discurs principal. Everett, considerat el millor orador de la seva època, acceptà la invitació, però demanà més temps per a preparar el seu discurs, fixant la data final per al dimarts 19 de novembre.
Quasi com una ocurrència d'última hora, el comitè de l'acte invità en Lincoln demanant unes breus paraules com a cap de l'executiu. Un paper semblant el que avui exerceixen les autoritats en tallar la cinta d'inauguració o en descobrir una placa.
Lincoln arribà en tren a Gettysburg el 18 de novembre. Passà la nit convidat a casa de Wills al centre de Gettysburg, on feu unes últimes modificacions al discurs que havia escrit a Washington. Contràriament a la creença popular, en Lincoln no escrigué el discurs al tren ni de forma improvisada. El matí del 19 de novembre a les 9.30 h, s'afegí a la processó de dignataris, residents i vídues cap a les terres del nou cementiri en companyia del secretari d'Estat William H. Seward i del secretari del tresor.
Es calcula que van assistir unes 15.000 persones a la cerimònia, incloent-hi els governadors de 6 dels 24 Estats de la Unió: Andrew Gregg Curtin de Pennsilvània, Augustus Bradford de Maryland, Oliver P. Morton d'Indiana, Horatio Seymour de Nova York, Joel Parker de Nova Jersey i David Tod d'Ohio. En el moment de la cerimònia, encara s'estudia el lloc exacte de la celebració, s'havien enterrat aproximadament la meitat dels cadàvers.
Programa de la cerimònia miniatura|L'Edward Everett feu un discurs de dues hores abans de les paraules del president Lincoln. El programa del dia consistia en: Música, actuació de la Birgfield's Band Oració del Reverend T.H. Stockton, D.D. Música, actuació de the Marine Band Discurs, a càrrec de Hon. Edward Everett Música, Composició de B.B. French, Esq. Paraules de dedicatòria a càrrec del president dels Estats Units Peça fúnebre, cantada per un cor seleccionat per a l'ocasió Benedicció del Reverend H.L. Baugher, D.D.
El que estava previst que fos el "Discurs de Gettysburg" no era la breu intervenció del president Lincoln, sinó el discurs de dues hores de l'Everett. L'extens discurs, 13.607 paraules, començà així:
Sota aquest cel serè, fent una mirada a aquests amples camps ja reposant dels treballs d'aquest any que declina, amb les poderoses Alleghenies imposant-se darrere nostre i amb les tombes dels nostres germans sota els peus, és amb incertesa que alço la meva pobra veu per trencar l'eloqüent silenci de Déu i de la Natura. Però aquest deure que m'heu encarregat s'ha de complir —atorgueu-me, us ho demano, la vostra indulgència i simpatia.
I acabà dues hores més tard d'aquesta manera: Però ells, estic segur, s'uniran a nosaltres quan diem, ara que intentem acomiadar-nos de la pols d'aquests herois màrtirs, que a qualsevol lloc del món civilitzat on es llegeixin els fets d'aquesta gran guerra, considerada com l'últim registre de la gloriosa història del nostre comú país, no trobaran una pàgina més brillant que aquella que parla de la Batalla de Gettysburg.
El discurs de Gettysburg pronunciat per l'Abraham Lincoln miniatura|Monument d'Abraham Lincoln a Gettysburg.
Després del llarg i ben rebut discurs, en Lincoln parlà amb el seu accent del sud dels Estats Units durant dos o tres minuts. Les paraules de Lincoln resumiren la guerra en 272 paraules, instant la nació a continuar amb l'esforç de la guerra i trametent la idea que cap soldat morí en va.
Els estudiosos d'avui en dia encara no han establert de forma unànime les paraules exactes que va dir en Lincoln, ja que tant les transcripcions dels diaris de l'època com les còpies manuscrites del mateix Lincoln varien tant en la puntuació i l'estructura com en les paraules emprades. De totes les versions conegudes, la de Bliss ha esdevingut l'estàndard. És l'única signada per en Lincoln i l'última versió de la qual es té constància.
El discurs de Gettysburg que pronuncià en Lincoln és el següent:
Four score and seven years ago our fathers brought forth on this continent a new nation, conceived in Liberty, and dedicated to the proposition that all men are created equal.
Now we are engaged in a great civil war, testing whether that nation, or any nation, so conceived and so dedicated, can long endure. We are met on a great battle-field of that war. We have come to dedicate a portion of that field, as a final resting place for those who here gave their lives that that nation might live. It is altogether fitting and proper that we should do this.
But, in a larger sense, we can not dedicate—we can not consecrate—we can not hallow—this ground. The brave men, living and dead, who struggled here, have consecrated it, far above our poor power to add or detract. The world will little note, nor long remember what we say here, but it can never forget what they did here. It is for us the living, rather, to be dedicated here to the unfinished work which they who fought here have thus far so nobly advanced. It is rather for us to be here dedicated to the great task remaining before us — that from these honored dead we take increased devotion to that cause for which they gave the last full measure of devotion — that we here highly resolve that these dead shall not have died in vain — that this nation, under God, shall have a new birth of freedom — and that government of the people, by the people, for the people, shall not perish from the earth.
Que es pot traduir d'aquesta manera:
Ara fa vuitanta-set anys, els nostres pares feren néixer en aquest continent una nova nació concebuda en Llibertat i consagrada al principi que tots els homes són creats iguals.
Ara ens trobem en una gran guerra civil, comprovant si aquesta nació, o qualsevol altra així concebuda i consagrada, pot romandre en el temps. Estem reunits en un gran camp de batalla d'aquesta guerra. Hem vingut per consagrar una part d'aquest camp com a últim lloc de repòs d'aquells que donaren la seva vida perquè aquesta nació pogués sobreviure. És completament just i apropiat que ho fem.
Però, en un sentit més ampli, no podem dedicar, no podem consagrar, no podem santificar aquesta terra. Els homes valents, vius i morts, que lluitaren aquí l'han consagrada molt més enllà del que les nostres pobres facultats podran afegir o detreure. El món no tindrà gran notícia ni recordarà per llarg temps el que aquí diem, però mai no podrà oblidar el que ells aquí hi van fer. Som més aviat nosaltres, els vius, els qui ara ens hem de consagrar a la tasca inconclusa que els que aquí lluitaren feren avançar tan noblement. Som més aviat nosaltres els qui ara ens hem de consagrar a la gran tasca que encara ens queda per concloure: que d'aquests difunts que honorem, en prenguem una devoció incrementada per la causa a la qual oferiren fins a l'última mesura de devoció possible; que aquí resolguem solemnement que aquests morts no han donat la seva vida en va. Que aquesta nació, amb l'ajuda de Déu, viurà un nou renaixement de la llibertat- i que el govern del poble, pel poble i per al poble, mai no desapareixerà de la Terra.
Contingut miniatura|Detall del mural de Elihu Vedder anomenat Government (1896), a la Llibreria del Congrés dels EUA. La figura porta a la mà una tauleta amb la inscripció de la famosa frase del final del discurs de Lincoln. Lincoln emprà la paraula "nació" cinc vegades— quatre vegades en referència a la nació americana i una altra anomenant "qualsevol altre així concebuda i consagrada"—, però mai no utilitzà la paraula "unió", que solament es refereix a la facció del Nord a la guerra civil nord-americana. És, per tant, un discurs que pretén reunificar tota una nació, no únicament els estats que la conformen, citant el moment fundador de la Revolució Americana i la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica que establí que tots els homes són creats iguals.
En canvi, en Lincoln no va fer cap referència a la Constitució dels Estats Units d'Amèrica aprovada el 1789 que, implícitament, reconeixia l'esclavitud. Tampoc no va fer cap referència als conflictes que portaren a l'esclat de la guerra civil o als drets dels estats.
Al llibre Lincoln at Gettysburg: The Words that Remade America, Garry Wills considera que el discurs estigué influenciat pel neoclassicisme americà i els discursos funeraris de la Grècia clàssica, així com per l'Església Unitària, l'abolicionista Theodore Parker, autor de la frase "de tot el poble, per tot el poble, per a tot el poble" i pels arguments constitucionals de Daniel Webster