LAcadèmia d'Artilleria de Segòvia és una institució acadèmica militar, fundada el 16 de maig de 1764 com a Real Colegio Militar de Caballeros Cadetes a l'Alcàsser de Segòvia, en temps del rei Carles III a iniciativa de Félix Gazzola, el seu primer director. És la més antiga del món en actiu. miniatura|Acadèmia d'Artilleria de Segòvia. L'acte commemoratiu del 250è aniversari, presidit pel rei Joan Carles I, fou celebrat el 16 de maig del 2014. Va ser l'últim acte militar al qual va assistir abans de la seva abdicació."Alma científica, cuerpo militar", El País, 17 de maig de 2014.
Localització La seu actual de l'Acadèmia d'Artilleria és l'Exconvent de San Francisco (Segòvia). Gran part de les noves instal·lacions, com a aules i residències són al Polígon de Baterías, on s'imparteixen els graus de Tècnic Superior als alumnes d'EMIES. Així mateix, disposa del Camp de Maniobres i Tir (CMT) Matabueyes (Real Sitio de San Ildefonso). miniatura|Felice Gazzola amb el Reial Col·legi d'Artilleria al fons. Activitats L'Acadèmia està destinada a la formació, estudis de perfeccionament i ensinistrament en simuladors, per a les escales d'Oficials, Suboficials i Tropa del Cos General de les Armes (CGE) de l'Exèrcit de Terra d'Espanya, en les especialitats d'Artilleria de Campanya i Artilleria Antiaèria. miniatura|Alumnes del Reial Col·legi d'Artilleria a l'Alcàsser de Segòvia. Com a Centre de l'Arma, l'ACART és carregada de la recerca relacionada amb l'Arma d'Artilleria. Té la missió de proporcionar als alumnes i a les unitats artilleres els mitjans de simulació necessaris per millorar la preparació i donar suport a la instrucció i l'ensinistrament.
A més, l'Inspector de l'Arma (director de l'Acadèmia) participa en la Comissió Institucional de l'Exèrcit de Terra, i convoca i presideix el Consell de Redacció del Memorial d'Artilleria.
Història Antecedents L'existència de l'actual Acadèmia d'Artilleria és el resultat d'un llarg i gelós procés dels artillers per millorar i actualitzar el seu ensenyament, a través d'un període que abasta des de l'aparició de les primeres bombardes fins a l'actualitat. Els coneixements superior que els artillers havien de tenir del seu ofici, van fer que ja al calia saber tot allò escrit sobre l'arma per a establir plaça d'artiller. Els capitans de les companyies, eren els encarregats d'examinar i aprovar els «artillers extraordinaris». Eren contractats per tres mesos a prova, i podien ser llicenciats si suspenien l'examen o en cas de superar-la, continuar el servei actiu com «artillers ordinaris».
Les Escoles de Burgos, fundada per Felip II el 1542, de Sevilla, Milà, Mallorca, Brussel·les, Cadis i Barcelona, foren antecedents llunyans del Real Col·legi. Més tard, cap al 1678 s'organitzà la de Sant Sebastià, quedant com a antecedents immediats les de Nàpols (1745), Barcelona i sobretot la de Cadis (1751).
Si bé la formació dels artillers pot considerar-se empírica en els seus inicis, a mesura que les boques de foc van anar evolucionar, els monarques van ser conscients de la necessitat de reglar la seva docència per nodrir als seus exèrcits reals d'oficials capacitats per al maneig d'aquestes armes. La complexitat que comporta el maneig del canó i els seus jocs d'armes així com dels seus servidors, va fer que amb els primers Borbons, els components del cos d'Artilleria se separessin de la resta de les altres armes, ja que en la carrera militar es podia passar d'una a una altra per mitjà d'ascensos successius. Era normal començar la carrera com a Capità d'Infanteria, continuant com a Capità de Cavalls, Sergent Major, Tinent de Mestre de Camp, Mestre de Camp, per aconseguir les majors ocupacions de General de l'Artilleria o de la Cavalleria.
Així doncs, va sorgir la necessitat de reunir en un sol lloc als futurs oficials de l'arma, amb la finalitat d'unificar els coneixements que havien d'obtenir per ser ascendits a l'ocupació de sotstinent, de l'Arma d'Artilleria. Al marge de les precedents escoles com les de Cadis i Barcelona, pot considerar-se que l'ensenyament de l'Arma donà el seu pas més transcendental i qualitatiu gràcies a la política il·lustrada de Carles III.
Fundació La inauguració el dia 16 de maig de 1764 del Real Col·legi d'Artilleria de Segòvia, sota la direcció del comte Felix Gazola i instal·lat a l'Alcàsser de Segòvia, volia cobrir aquesta necessitat, tan llarg temps sentida, de comptar amb un centre d'ensenyament d'alt nivell i ben dotat que recollís i transmetés els coneixements tècnics teòrico-pràctics de tota classe, fonamentals per a l'adequada preparació dels futurs oficials del recentment creat Cos d'Artilleria.
El lloc triat era també adequat per la seva proximitat al Real Sitio de la Granja i L'Escorial, així com amb la Vila i Cort de Madrid. Qualsevol problema que pogués sorgir en l'engegada del Col·legi podia ser resolt amb relativa rapidesa, directament amb el Rei, o amb els seus col·laboradors més propers.
No hi havia traves per a contractar els millors professors civils o per destinar els militars millor preparats, ni existin inconvenients de cap tipus per a portar els mitjans més moderns i eficaços, amb la finalitat d'aconseguir que els oficials que cursin aquí els seus estudis, es trobin perfectament preparats tant professional com humanament, per la qual cosa l'elecció dels uns i els altres s'escollia de forma minuciosa.
Els seixanta primers alumnes que hi van ingressar (així com els que els van precedir), l'edat dels quals d'ingrés oscil·lava entre els 12 i 15 anys no complerts (xifra que seria variable en el temps), van ser instruïts per ser promoguts a l'ocupació de sotstinents, sempre que haguessin complert almenys els 18 anys. Per al seu ingrés, havien d'acreditar el corresponent certificat de noblesa.CARRASCO Y SAYZ DEL CAMPO, Adolfo. Breve Noticia Historia del real Colegio de Artillería a principios de 1874 (Manuscrit). Biblioteca de la Academia de Artillería. Segovia, 1874
Matemàtiques, càlcul diferencial, geometria, trigonometria, física, química, estudis d'artilleria i fortificació, laboratori, biblioteca científic-militar, «que no faltessin llibres ni diners per comprar-los» va assenyalar el comte Felice Gazzola, producció editorial pròpia de llibres per a l'ensenyament, traducció d'obres científiques i per descomptat recerca empírica aplicada, van ser algunes de les matèries i activitats que van distingir a un Col·legi protegit per la Corona i ho van convertir al centre d'ensenyament de més entitat en l'Espanya de l'últim terç del , corresponent i al nivell de prestigioses institucions científiques internacionals amb les quals es relacionava.
Institució privilegiada i elitista, de rígides normes docents, exigent pla d'estudis i dura vida escolar, el Real Col·legi va crear un tipus nou d'oficial, culte i il·lustrat, que anava a donar caràcter singular al Cos d'Artilleria dins de l'Exèrcit i tant en l'aplicació dels seus coneixements al servei de les unitats, com en la ja coneguda faceta d'adreça de Reials Fàbriques i per descomptat en l'ensenyament.
A partir de llavors els oficials d'Artilleria van intervenir com a autèntics enginyers de carrera en el procés de projecte i disseny, calculo previ i fabricació de canons, curenyes, municions i pólvores, armes blanques i de foc i també en fortificacions, ponts i mines, activitats aquestes després assumides pel Cos d'Enginyers, aglutinant en la pràctica els sabers científics abans dispersos i contribuint a impulsar la necessària renovació tecnològica en els nostres establiments fabrils.
Naturalment, en aquest segle van ser nombrosíssims els tractadistes espanyols que van escriure sobre qüestions relacionades amb l'artilleria, entre els quals és obligat citar Vicente Gutiérrez de los Ríos, amb una prolífica producció tant de tàctica artillera com de recerca humanística i sobretot Tomás de Morla y Pacheco, autor del cèlebre Tractat d'Artilleria per a ús de l'Acadèmia d'Artilleria de Cavallers Cadets (1785), impressionant i minuciosa obra que evidencia l'alt nivell tècnic aconseguit a la fi del , en plena Il·lustració, pel Cos d'Artilleria.
Louis Proust al Reial Col·legi miniatura|Monument el'entrada del Reial Col·legi d'Artilleria de Segòvia. Llei de les proporcions definides Entre altres activitats desenvolupades pel Real Col·legi, cal afegir els Estudis Sublims, impartits a sotstinents i persones civils que ho desitgessin, que es van materialitzar amb la inauguració en 1792 del laboratori de Química en la Placeta de l'Alcázar, per dur a terme un curs de Química i Metal·lúrgia. Destacar l'adreça del mateix a càrrec de l'il·lustre professor Louis Proust, descobridor de la Llei de les proporcions definides.PROUST, Luis. Anales del Real Laboratorio de Química de Segovia. Tomo I. Segovia. Imp. de la Academia de Artilleria, 1990 Aquest va ser un concepte revolucionari entre la comunitat científica. Els adversaris de Proust creien que els compostos podien combinar-se en qualsevol quantitat. No va ser fins que John Dalton va donar a conèixer la teoria atòmica, que indica que tots els compostos estan formats per àtoms, quan se li va donar credibilitat a les afirmacions de Proust.
La llei de les proporcions definides de Proust, juntament amb la de la conservació de la massa del seu amic Antoine Lavoisier i la de les proporcions múltiples de John Dalton són la base de la química quantitativa.
Primer vol amb finalitats militars de la història El novembre del 1792 culminaren amb èxit una sèrie de proves realitzades prèviament a Segòvia, amb una demostració davant el rei Carles IV d'Espanya del vol d'un globus aerostàtic amb la finalitat d'obtenir informació relativa a les defenses d'una plaça o al dispositiu d'atac a una plaça assetjada. En aquesta demostració van participar els capitans Pedro Fuertes, Manuel Gutiérrez i César González, els cadets Gesualdo Sahajosa i Pascual Gayangos i un grup d'artillers, dirigits per Louis Proust. Constitueix l'antecedent més antic del que, gairebé un segle més tard, va ser el Servei de Aerostació de l'Exèrcit.
D'això dona fe la carta del Comte d'Aranda, aleshores secretari interí de la guerra, dirigida al comandant del Departament d'Artilleria de Segòvia, D. José Pedraza, informant-li de l'èxit obtingut en el primer vol de prova realitzat a El Escorial, en presència del rei.
No obstant això, els assajos realitzats al Real Col·legi d'Artilleria de Segòvia i després davant el rei, foren els primers realitzats al Món en l'aspecte militar, i de fet van suposar el naixement de l'Aerostació Militar, que no es va veure concretat fins a 92 anys més tard amb la creació del Servei Militar d'Aerostació, afecte a la IV Companyia del Batalló de Telègrafs d'Enginyers.
Guerra de la Independència Espanyola Amb l'aixecament del 2 de maig de 1808, liderat pels capitans d'artilleria Luis Daoíz i Pedro Velarde, antics Alumnes del Real Col·legi d'Artilleria de Segòvia, s'inicia la Guerra del Francès enfront de les tropes imperials de Napoleó Bonaparte. Davant la proximitat a la ciutat d'una divisió francesa, la Junta d'Armament i Defensa de la ciutat va disposar que els caps i oficials s'incorporessin a l'Exèrcit Nacional i que els cadets quedessin en el Col·legi, al comandament de l'ajudant de guàrdia del corresponent dia (6 de juny),BORREGUERO GARCIA, Epifanio. Historia abreviada de la artillería española. Imprenta de la Academia de Artillería. Segovia. 1991 el capità Velarde germà de l'heroi de Monteleón. Davant la superioritat de les unitats franceses, els quaranta alumnes que van quedar en l'Alcázar van capitular, i el recinte fou ocupat per 350 francesos i cinc peces d'artilleria. miniatura|450px|Èxode del Reial Col·legi d'Artilleria de Segòvia en la Guerra del Francès