El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya. El 2013 tenia 159.700 batejats d'un total de 168.600 habitants. Està regida pel bisbe Douglas Regattieri.
Territori La diòcesi comprèn la part oriental de la província de Forlì-Cesena, llevat de cinc municipis, que pertanyen a la diòcesi de Rímini. S'estén sobre els municipis de Bagno di Romagna, Montiano, Bertinoro, Mercato Saraceno, Cesena, Sarsina, Cesenatico, Sogliano al Rubicone, Civitella di Romagna, Gambettola, Roncofreddo, Gatteo, Verghereto i Longiano.
La seu episcopal és la ciutat de Cesena, on hi ha la catedral de San Giovanni Battista. A Sarsina es troba la Basílica cocatedral de San Vicinio
El territori està dividit en 96 parròquies.
Història miniatura|esquerra|La basílica cocatedral de San Vicinio a Sarsina
Seu de Cesena Segons la tradició, la diòcesi de Cesena va ser construïda en el . La cronologia tradicional porta una llarga llista de bisbes, l'existència històrica o atribuïda a la seu de Cesena han plantejat molts dubtes. Els primers bisbes històricament documentats són els que la cronologia tradicional anomena Natale II i Concordio II, esmentats en les cartes del papa Gregori el Gran, a finals del i principis del .
En 1159 el papa Alexandre III, amb la butlla Ad hoc sumus,Testo della bolla in Cappelletti, op. cit., p. 537. va confirmar tots els privilegis, les possessions i jurisdiccions de l'Església de Cesena, i va establir que la diòcesi estigués immediatament subjecta a la Santa Seu. Des del Cesena va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Ravenna.
El 1241 l'antiga catedral de Cesena, que estava al castell, va ser lliurada juntament amb el castell a l'emperador Frederic II, que va demolir dos edificis.
El 27 de maig de 1357 Cia dels Ordelaffi, muller de Francesco II Ordelaffi, enemic dels bisbes de Cesena, va ordenar la crema de la torre del campanar de la catedral i el palau del bisbe; i també moltes cases de Cesena van ser destruïdes.
El 1376 les tropes mercenàries de Giovanni Acuto, guiades personalment per Roberto, cardenal de Ginebra i futur antipapa Climent VII, van prendre possessió de Cesena, que es va negar a sotmetre's a l'Estat Pontifici, matant centenars de persones i expulsant tots els habitants.
En 1378 el papa Urbà VI va concedir la construcció d'una nova catedral, que va ser construït a partir de 1408.
Es deu a bisbe Odoardo Gualandi la construcció i establiment del seminari per a la formació dels sacerdots en 1569. Diversos van ser els sínodes celebrats pels bisbes diocesans de Cesena en els segles següents.
El 7 d'octubre de 1975 la Congregació per als Bisbes va decretar la transició de la diòcesi de Sansepolcro a la de Cesena de les parròquies de la Vall del Savio inclosos a la localitat de Bagno di Romagna.
La seu de Sarsina Els orígens de l'església sarsinatesa són incerts. Tradicionalment, la seva fundació s'atribueix al , una època en què hauria viscut el primer bisbe sant Vicini, actual sant patró de la diòcesi.
L'església de Sarsina va rebre molts honors i privilegis de l'emperador Conrad II en 1026, en temps del bisbe Hubert I. En 1220 l'emperador Frederic II va concedir al bisbe Alberico i els seus successors el domini feudal i temporal de més de setanta castells i pagis del territori.
Mentre que això va portar a un augment en el prestigi i la riquesa de l'Església de Sarsina, per un altre costat també va causar conseqüències doloroses, pel domini i el control d'aquestes terres. En 1265 el bisbe Guido va ser assassinat per tractar de defensar la propietat de l'església contra l'intent d'usurpació d'Alessandro Aldobrandi e Renerio. Al també els béns temporals de l'Església de Sarsina van ser amenaçats pels Ordelaffi, amb el suport d'alguns membres de la Cúria. La jurisdicció de la ciutat de Sarsina passa a la Cambra Apostòlica, però en 1372 el bisbe Giovanni Numai la va recuperar a si mateix i els seus successors mitjançant una sentència, confirmada pel papa Gregori XI dos anys més tard.
Durant els 80 anys del segle XIV Sarsina i els castells dels voltants van tornar a ser sotmesos al senyoriu dels Ordelaffi, que la van mantenir fins al 1406, quan la ciutat va quedar sota els Malatesta i els bisbes van veure final definitiu del seu poder feudal.
Al el bisbe Nicolò Brauzi tenia la idea equivocada de tornar a fer valdre els seus antics drets temporals i la seva exempció de la Cambra Apostòlica. Potser per aquesta raó, va ser empresonat durant molts anys pel papa Pau V a les presons del Castell de Sant'Angelo.
Seguint les instruccions del Concili de Trento, el bisbe Carlo Bovio instituir en 1643 el seminari de la diòcesi.
En els anys del domini napoleònic la diòcesi de Sarsina va ser suprimida per l'autoritat civil, però es va restablir amb la caiguda del govern francès.
El 28 d'agost de 1824, en virtut de la butlla Dominici gregis del papa Lleó XII la seu de Sarsina, a causa de la pobresa dels ingressos episcopals, es va unir a la de Bertinoro. La unió, problemàtica a causa de la dificultat de la comunicació entre les dues seus, va ser revocada al voltant de 1872, quan la diòcesi de Sarsina tornar a tenir el seu propi bisbe.
Les seus unificades L'1 de maig de 1976 Augusto Gianfranceschi, bisbe de Cesena, també va ser nomenat bisbe de Sarsina, unint així in persona episcopi les dues seus.
El 30 de setembre de 1986, en virtut del decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, es va establir la unió plena de les dues diòcesis i el nou districte eclesiàstic va assumir el seu nom actual.
Episcopologi
Bisbes de Cesena Filemone o Silemone † (? - 92 mort) Isidoro † (150) Ignazio I † (232) Floriano † ()Segons Lanzoni, Floriano hauria estat bisbe de Siena, no de Cesena. Natale I † (334) Concordio I † (350)La seqüència dels bisbes Natale i Concordio és sospitosa, segons Lanzoni, perquè és idèntica a la d'inicis del Gregorio † (361) Ignazio II † (403) Verano † () Flaviano † (465 - 499 mort) Ignazio III † (vers 539) Severo † (vers 578 - 6 de juliol de 588 mort) Floro I † (588 - 589 mort) Natale II † (inicis de 603)A la cronologia de Mengozzi i de Lanzoni, Natale II és el primer bisbe autèntic de la sèrie cesenate. Concordio II † (citat el 603) Mauro I † () Floro II † (citat el 680) Costantino † (citat el 690) Candido † (citat el 702) Marcello † (citat el 709) Claudio † (citat el 742)Els bisbes Costantino, Candido, Marcello i Claudio només apareixen a la cronologia de Mengozzi. Antonio (o Antonino) † (citat el 769) Giovanni I † (citat el 804) Romano † (citat el 826)Els bisbes Giovanni I i Romano són exclusius de la cronologia de Mengozzi. Floro III † (inicis de 858 – finals de 861) Pietro † (citat el 877 Ilaro † (inicis de 892 Petronace † (citat el 892 San Mauro II, O.S.B. † (primera meitat del ) Costanzo † (segona meitat del ) Goffredo † (citat el 955) Guido † (inicis de 967 - finals de 973) Sergio † (inicis de 997 - finals de 1001) Manazio (o Marinace) † (inicis de 1016 - finals de 1026) Giovanni II † (inicis de 1031 - finals de 1053) Desiderio, O.S.B. † (citat el 1057) Ildebrando † (vers 1065)Mencionat a Gams, però no per Mengozzi. Gebizzo † (inicis de 1083 ? - finals de 1097) Ugo † (citat el 1106) Benno † (inicis de 1126 - finals de 1141) Oddo I † (inicis de 1149 - finals de 1155) Manfredi † (citat el 1162/1163) Giovanni III † (finals de 1057 - inicis de 1175) Leonardo I, O.Cist. † (inicis de 1175 - finals de 1185 mort) Leto † (citat el 1186) Oddo II † (1207 - finals de 1223 mort) Manzino † (inicis de 1232 - finals de 1250) Michele, O.F.M. † (citat el 1255) Francesco, O.P. † (citat el 1263) Everardo (o Eberardo) di Sassonia, O.F.P. † (1266 - 1274 mort) Aimerico † (1274 - vers 1290 mort) Leonardo II † (17 de juny de 1291 - 16 de maig de 1312 mort) Giovanni delle Caminate † (2 de març de 1313 - 21 d'agost de 1322 mort) Gerardo d'Arglas † (15 de març de 1323 - 16 de juliol de 1324 nomenat bisbe de Cervia) Tommaso de Muro † (16 de juliol de 1324 - 16 de juny de 1326 nomenat bisbe d'Ancona) Ambrogio, O.E.S.A. † (25 de juliol de 1326 - 1332 mort) Giovanni Battista Acciaiuoli † (30 d'octubre de 1332 - 1342 mort) Bernardo de' Martellini, O.S.A. † (18 de juliol de 1342 - 1348 mort) Guglielmo Mirogli (o de' Miroli), O.F.M. † (3 d'octubre de 1348 - 1358 mort) Vitale, O.F.M. † (13 d'abril de 1358 - 1363 mort) Bencivenne † (11 de març de 1362 - 13 de juny de 1364 mort) Lucio da Cagli † (11 de desembre de 1364 - 9 de gener de 1374 nomenat bisbe de Volterra) Giovanni Bertet † (9 de gener de 1374 - 20 de juny de 1380 nomenat bisbe d'Angulema)S'uní al partit de l'antipapa Climent VII (vers (1378), qui el 1380 el traslladà a Angoulema. (antibisbe) Zenobio † (vers 1383 - ?) (antibisbe) Luigi degli Aloisi † (1376 - ?)Mencionat per Gams, exclòs per Mengozzi, inserit per Eubel però amb un interrogant. Giacomo I † (1379 - ?) Giacomo II, O.Carm. † (1391 - ?) Giovanni VII † (citat el 1394) Giacomo dei Saladini † (1398 - 1405)Segons Eubel i Mengozzi, els tres bisbes anomenats Giacomo, presents a les cronologies entre el 1379 i el 1405, són en realitat el mateix. Gregorio Malesardi, O.P. † (31 de gener de 1406 - 6 de març de 1419 mort) Vittore di Rimini, O.S.A. † (5 de juliol de 1419 - 1425 mort) Paolo Ferrante † (19 de desembre de 1425 - 1431 mort)Gams distingeix dos bisbes anomenats Paolo: Paolo Sebantini i Paolo Ferrante. Aquesta distinció és exclusiva de Eubel i de Mengozzi. Agostino de Favaroni, O.E.S.A. † (13 de juny de 1431 - 1435 renuncià) (administrador apostòlic) Antonio Malatesta † (5 de desembre de 1435 - 1475 mort) Domenico Camisati † (1475 - 1475 mort) Giovanni Venturelli † (23 d'agost de 1475 - 23 d'agost de 1486 mort) Pietro Menzi † (11 de maig de 1487 - 1504 mort) Fazio Giovanni Santori † (22 de juliol de 1504 - 10 de març de 1510 mort) Cristoforo Spiriti † (8 d'abril de 1510 - 5 de novembre de 1556 mort) Giovanni Battista Spiriti † (5 de novembre de 1556 - 1557 renuncià) Odoardo Gualandi † (7 de desembre de 1557 - 1587 renuncià) Camillo Gualandi † (30 de març de 1588 - 11 de febrer de 1609 mort) Michelangelo Tonti † (11 de març de 1609 - 21 d'abril de 1622 mort) Francesco Sacrati † (23 de maig de 1622 - 6 de setembre de 1623 mort) Lorenzo Campeggi † (8 de desembre de 1623 - 11 de desembre de 1628 nomenat bisbe de Senigallia) Pietro Bonaventura † (14 de març de 1629 - 23 de juliol de 1653 mort) Flaminio Marcellino † (21 d'abril de 1655 - 14 de març de 1677 mort) Giacomo Fantuzzi † (30 d'agost de 1677 - 29 de novembre de 1679 mort) Pietro Francesco Orsini di Gravina, O.P. † (22 de gener de 1680 - 18 de març de 1686 nomenat arquebisbe de Benevent, després elegit papa amb el nom de Benet XIII) Jan Kazimierz Denhoff † (10 de novembre de 1687 - 20 de juny de 1697 renuncià) Giovanni Fontana † (3 de juny de 1697 - 2 de març de 1716 mort) Marco Battista Battaglini † (8 de juny de 1716 - 19 de setembre de 1717 mort) Francesco Saverio Guicciardi † (24 de gener de 1718 - 18 de gener de 1725 mort) Giovanni Battista Orsi, C.O. † (21 de març de 1725 - 15 de novembre de 1734 renuncià) Guido Orselli † (17 de novembre de 1734 - 18 de març de 1763 mort) Francesco Aguselli † (18 de juliol de 1763 - 8 de gener de 1791 mort) Sede vacante (1791-1795) Carlo Bellisomi † (22 de setembre de 1795 - 9 d'agost de 1808 mort) Sede vacante (1808-1816) Francesco Saverio Maria Felice Castiglioni † (8 de març de 1816 - 4 d'agost de 1821 nomenat funcionari a la Cúria Pontifícia, després elegit papa amb el nom de Pius VIII) Antonio Maria Cadolini, B. † (19 d'abril de 1822 - 12 de febrer de 1838 nomenat bisbe d'Ancona e Numana) Innocenzo Castracane degli Antelminelli † (12 de febrer de 1838 - de juny de 1848 mort)