El gen (o gebe, o mina, o popo) és una llengua gbe que parlen els gen-mina de Benín i de Togo. El gen és una llengua tonal. El seu codi ISO 639-3 és gej i el seu codi al glottolog és genn1243.

Forma part del grup de les llengües kwa i de la branca Volta-Níger de la família Níger-Congo. Té aproximadament 330.000 parlants (ca 200.000 a Togo i ca. 130.000 a Benin). Com la resta de llengües Gbe, és una llengua tonal. I, a més, té diferents dialectes: Agoi, Anex i Gliji.

Família lingüística El maxi és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes. Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina. Segons el glottolog, és una de les llengües gbes occidentals juntament amb l'adagbe, amb l'aguna, amb l'ewe, el kpessi i el waci.

Situació geogràfica i etnologia Els gen són els membres del poble que parlen la llengua gen. El seu territori està a la zona costanera de Benín i Togo.miniatura|Llengües gbes

Gen a Togo El 1991 hi havia 201.000 gen a Togo i segons el joshuaproject n'hi ha 413.000.

El seu territori està situat a la regió Marítima, al municipi de Lacs, entre Lomé i la frontera de Benín. Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue, el territori gen d'aquest estat està situat al sud-est del país, a la zona de la desenvocadura del riu Sio. Al sud del territori hi ha l'oceà Atlàntic i una estreta franja de Benín, a l'oest limiten amb el territori dels kabiyès, dels lames i dels ewes; al nord limiten amb el territori dels watxis i a l'est limiten amb el territori dels xwles occidentals.

Gen a Benín El 2006 hi havia 126.000 gen a Benín i segons el joshuaproject n'hi ha 177.000.

El territori dels gen beninesos està situat a l'extrem sud-oest, als departaments Mono i Atlantique. Segons el mapa lingüístic de Benín, el territori gen de Benín, que comparteixen amb els xwles occidentals, està situat en una estreta franja a l'extrem sud-occidental del país, al llarg de la costa. Aquest territori limita amb l'oceà Atlàntic al nord, amb Togo al nord i l'oest i amb territori dels xwles occidentals a l'est.

Dialectes i semblança amb altres llengües Els dialectes de la llengua gen són l'agoi, l'anexo, el gen central i el gliji.

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua La llengua gen és una llengua de comunicació de masses (EGIDS 3): s'utilitza per persones de totes les edats i generacions tant a la llar com en societat, en el treball i en els mitjans de comunicació de masses, tot i que no té cap estatus oficial ni a Togo ni a Benín. Existeixen programes de ràdio, gramàtica i el 2014 s'hi va traduir la Bíblia. La llengua gen també és utilitzada com a segona llengua pels agunes, els aja, els akebus, els ginyangues, els kpessis i els xwles occidentals a Togo. Els gen de Benín també parlen el francès i en aquest país el gen també és parlat com segona llengua pels agunes, els aja, els gbesis, els kotafons, els saxwes, els xwles occidentals i els xweles. A Benín el gen s'ensenya a les escoles de primària des de 2014.

Sistema fonològicAlphabets of Africa, Hartell, Rhonda L. 1993. Dakar: UNESCO. Fonemes i símbols ortogràfics /p/p/m/m/f/f/b/b/n/n/v/v/t/t/ɲ/ny/s/s/d/d/ŋ/ŋ/z/z/ɖ/ɖ/l/l,r/tʃ/c/x/x/dʒ/j/ɤ/ɤ/k/k/h/h/g/g/w/w/kp/kp/y/y/gb/gb/i/i/u/u/e/e/o/o/ɛ/ɛ/ɔ/ɔ/a/a/Ṽ/Ṽ

Exemples

a ---- ama ---- verdura b ---- ebo ---- amulet c ---- eco ---- funeral d ---- edã ---- serp ɖ ---- aɖi ---- sopa e ---- ege ---- barba ɛ ---- mɛlɛ ---- vaixell f ---- efu ---- pell g ---- ege ---- barba gb ---- agba ---- carregar ɤ ---- ɤetri ---- lluna h ---- eha ---- porc x ---- exa ---- escombra i ---- aɖi ---- sopa j ---- eje ---- sal k ---- ekɔ ---- sorra kp ---- ekpe ---- roca l ---- lã ---- carn m ---- ama ---- verdura n ---- enu ---- boca ny ---- enyi ---- bou ŋ ---- aŋu ---- espina o ---- ebo ---- amulet ɔ ---- esɔ ---- cavall p ---- epu ---- os r ---- ajre ---- baralla s ---- esɔ ---- cavall t ---- eto ---- orella u ---- efu ---- pell v ---- eve ---- dos w ---- ewɔ ---- farina y ---- aya ---- pinta z ---- ezi ---- seient

Alfabet

a b c d ɖ e ɛ f g gb ɤ h i j k kp l m n ny ŋ o ɔ p r s t u v w y z

Gramàtica Existeixen tons lèxics (lexemes amb fonemes) i tons sintàctics (gramemes tonals).

Gen, igual que el conjunt de llengües Gbe, és una llengua analítica que presenta poca variació morfològica. De fet, categories com el nombre i la persona s'expressen mitjançant clítics col·locats darrere el nom.

L'ordre aparent en les oracions pot variar, ja que hi ha construccions en què es troba: nucli-complement i d'altres en què és a l'inrevés. Aquest canvir en l'ordre es produeix depenent del tipus de forma verbal que es trobi: perfet (SVO) o imperfet (SOV). Exemple: Dàwé á plè kéké ("L'home va comprar una bicicleta" - Perfet, SVO) Dàwé á lá plè kéké ("L'home comprarà una bicicleta" - Perfet, SVO) Dàwé á lè kéké plè ("L'home està comprant una bicicleta" - Imperfet, SOV) * plè = "comprar"

Altres Sistema numeral:

1 - èɖě

2 - èvè

3 - ētɔ̃̀

4 - ēnɛ̀

5 - àtɔ̃́ː

6 - ādɛ̃́

7 - ǎdrɛ̃́

8 - ēɲí

9 - ēɲíɖé

10 - ēwó

Quant al desenvolupament d'aquesta llengua, es pot dir que hi ha entre un 1% i 5% d'alfabetització, es duen a terme programes de ràdio i tot just el 2014 es va fer la Bíblia en aquesta llengua.

Referències

Bibliografia Mensah, B. 1991. Le système tonal du Gɛgbe. Universitat de la Sorbona Noa París III. 143pp. - Fonologia Kangni, Atah-Ekoué. 1989. La syntaxe de ge: étude d'un parler gbe (ewe), le ge du sud-Togo. (European Univ. studies, series 21: linguistics, 73.) Frankfurt: Peter Lang. vi+193pp. (Publicació de la tesi de l'autor, Universitat d'Hamburg, 1986.). - Gramàtica Capo, Hounkpati B. Christophe. 1987. Renaissance du gbe (une langue de l'Afrique occidentale): réflexions critiques et constructives sur l'eve, le fon, le gen, l'aja, le gun. Hamburg: Helmut Buske Verlag. 256pp. (Publicació de part de la tesi: Renaissance de gbe, une langue de l'Afrique occidentale: étude critique sur les langues ajatado', Institut National des Sciences de l'Education, Universitat de Benín-Lomé, 1986.) - Sociolingüística Bedou-Jondoh, Edina Ayaba Elemawusi. 1980. Some aspects of the predicate phrase in Gegbe. Universitat d'Indiana. 176pp. Gramàtica Houngues, Desire Mensanh Komi. 1997. Topics in the syntax of Mina. Universitat de Boston. Ann Arbor: UMI. xiii+159pp. (Inclou referències bibliogràfiques (S. 152-156)) Capo, Hounkpati B. Christophe. 1977. Etude phonologique comparée du wacígbe et du gengbe. Universitat Nacional de Benín. Fonologia comparada Atsou, Kodjo Mawussé. 1987. Zur Syntax des Ge: eine generative Studie. Universitat de Bayreuth. Bayreuth: [s.n.]. 150pp. (Inclou bibliografia (p. 148-149)). Sintaxi Jondoh, Edina Ayaba Elemawussi. 1980. Some aspects of the predicate phrase in Gegbe. Universitat d'Indiana. 176pp. - Sintaxi de Barros, Philip and Ako, Leopold. 1969 . Grammaire Mina. Lomé, Togo: Ecole Professionnelle. 118pp. Bolé-Richard, Rémy. 1983. Systématique phonologique et grammaticale d'un parler ewe: le gen-mina du sud-Togo et sud-Bénin. París: L'Harmattan. 350pp.

Enllaços externs Gen al multitree

Categoria:Llengües gbes Categoria:Llengües de la regió Marítima (Togo) Categoria:Llengües d'Atlantique Categoria:Llengües del departament de Mono