La Haissa fou una fàbrica tèxtil de gèneres de punt de Badalona, del barri de Morera. És coneguda sobretot perquè un incendi la va destruir el 17 de maig de 1974 i va causar la mort de sis treballadors, un home i cinc dones. El fet va quedar ben aviat en l’oblit, i no ha estat fins fa pocs anys que se n’ha recuperat la memòria i s’han homenatjat les víctimes.
Incendi L'incendi de la Haissa es va declarar el 17 de maig de 1974 al voltant de les sis de la tarda. S'enceta al soterrani a causa de la combustió de les fibres acríliques, que originaren una intensa fumarada. Normalment, la majoria dels treballadors sortien al carrer durant el descans per berenar, però aquell dia set persones van quedar-se a dins. Francesc Andreu treballava reparant les calderes del soterrani, mentre les altres treballadores, totes dones, van quedar-se berenant als vestuaris. Cap a dos quarts, els treballadors que havien sortit intentaren tornar a la feina, però van topar amb el fum que els ho impedí. El fum era molt intens, tan que es podia empènyer amb les mans, i va provocar la mort de sis de les set treballadores que havien quedat atrapats a dins de la fàbrica. L'única supervivent, Dolores Fernández, intentà sortir a l'exterior per l'única sortida d'emergència que hi havia en aquella secció, que era tancada, tanmateix aconseguí salvar-se gràcies a l'oxigen que entrava per una escletxa de la porta.
L'empresa no tenia cap mena de llicència municipal. De fet, no sonà cap alarma, retardant que els altres treballadors s'adonessin de l'incendi. Així mateix, els materials cremats no estaven aïllats, les preses d'aigua per als bombers no tenien pressió, quelcom que va dificultar les tasques d'extinció. L'incendi durà tota la tarda i la nit fins al voltant de les cinc de la matinada del 18 de maig. A banda del servei de bombers municipal de Badalona, hi van anar els bombers de Mataró, Granollers, Barcelona, Sabadell, Terrassa i els de la Diputació de Barcelona. No obstant això, la fàbrica va ser totalment destruïda. De matinada inesperadament les quatre plantes de l'edifici es van esfondrar mentre els bombers treballaven en l'extinció, afortunadament no hi hagué víctimes, només dos bombers que van rebre cops a les cames. Des d'aquell moment el treball dels bombers es limitava a extingir el foc que per la magnitud va obligar a desallotjar un habitatge pròxim. A les cinc només quedaven algunes unitats per comprovar que no quedessin brases enceses.
Els treballs de rescat també foren difícil a causa del perill del fum, els cadàvers de les víctimes van ser traslladades al dipòsit judicial de Badalona, on van ser identificades. D'altra banda, es descartà que hi hagués més víctimes perquè fora de la fàbrica es va dur un recompte i asseguraren la xifra. Tres bombers van ser ferits a causa de lleus intoxicacions durant les tasques de rescat, el cas més greus dels quals fou el del cap del parc de bombers, que fou ingressat a l'Hospital Clínic.
La fàbrica Haissa era de construcció molt recent, les façanes estaven fetes d'alumini estriat. Tanmateix, l'ensorrament es degué a molts condicionants, com el retard i les pèssimes condicions de seguretat de la fàbrica que van agreujar l'incident. D'altra banda, entre les possibles causes de l'incendi es creu que pogué ser l'explosió d'alguna caldera o l'incendi d'un transformador. Les pèrdues materials eren enormes. L'edifici nou, i havia costat 37 milions de pessetes i s'estimà que els materials que hi havia emmagatzemats, tant les matèries primeres com les manufactures superaven diverses desenes de milions.
Víctimes A l'incendi van morir sis persones, cinc dones i un home, asfixiats pel fum. Tots eren persones humils, la majoria eren residents a Badalona i immigrants nouvinguts a la ciutat. Les víctimes foren les següents: Francesc Andreu Morales (48 anys) casat, natural i veí de Badalona Eusebia Lausén Fusté (53 anys), encarregada de la neteja, vídua, natural d'Alcanyís i veïna de Badalona Josefa Lumbreras López (19 anys), natural de Linares i veïna de Badalona Francisca Vico Morales (21 anys), natural de Torres i veïna de Santa Coloma de Gramenet Antònia Llanés Costa (50 anys) veïna de Badalona Gloria Parra Marín (18 anys) natural de Linares i veïna de Badalona
El 19 de maig foren enterrades, en un acte de caràcter oficial, al Cementiri de Sant Pere de Badalona, i s'informà a la població que no hi havia més víctimes. Malgrat la magnitud de l'incident, els mitjans de comunicació ben aviat van deixar de parlar de la Haissa, i conseqüentment no es van cercar responsabilitats. El sindicat oficial no va posar objeccions i les famílies i treballadors que protestaren van ser amenaçats per la policia. La Caixa de Jubilacions i Subsidis Tèxtil va atorgar als familiars de les víctimes ajudes, la primera de les quals fou de 100.000 pessetes. Les indemnitzacions van ser acceptades a contracor i algunes no es van arribar a dur a terme mai, per exemple el pagament per part de l'empresa dels estudis al fill de Francesc Andreu promès a la seva vídua. Durant molts anys el tema va restar en l'oblit.
Poc després, els treballadors de la fàbrica, també víctimes en veure's sense feina, es van reunir amb el delegat comarcal de sindicats, en presència de l'alcalde accidental Josep Guillén Clapés, a fi de resoldre el cobrament de sou, que finalment fou proveït per l'Institut Nacional de Previsió en la seva totalitat.
Memòria i homenatge El 2009 l'historiador local Emili Ferrando va posar en relleu de nou l'incident de la Haissa i treure'l de l'oblit en què havia quedat des dels anys 1970. Publicà el llibre Haissa. Història d'una tragèdia obrera en el tardofranquisme, posant en valor la necessitat de tenir una sèrie de normes de seguretat laborals. Llavors, l'Ajuntament de Badalona es comprometé a reconèixer públicament a les víctimes i instal·lar una placa en homenatge explicant l'accident. L'acte commemoratiu va tenir lloc el 2012 a la plaça Rosalia de Castro, que s'acordà en Ple municipal rebatejar-la com plaça dels Treballadors de Haissa. També s'encarregà una escultura, encarregada Laia Soler Canillas, una alumna de l'Escola d'Art i Disseny Pau Gargallo. L'escultura, però, no s'instal·là, a causa del seu cost i es va instal·lar una placa en el seu lloc. Aquell any un grup d'entitats de Badalona van iniciar una campanya per finançar l'escultura a través d'actes solidaris i donacions. L'escultura es va inaugurar finalment el març de 2015.
Referències
Bibliografia
Categoria:Empreses de Catalunya desaparegudes Categoria:Morera Categoria:Empreses tèxtils