De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese). En ella s'exposa un model d'univers en el qual la Terra no és al centre, sinó que hi ha el Sol, que roman immòbil. Copèrnic hi demostra que amb aquest nou model és possible explicar totes les observacions astronòmiques d'una manera més senzilla que amb el model geocèntric de Ptolemeu i fer-hi prediccions. El 1616 l'Església catòlica el prohibí. El 2008 un exemplar de la primera edició fou venut per un preu de 2,2 milions de dòlars (1,4 milions d'euros).
Història Nicolau Copèrnic (1473–1543), astrònom polonès i canonge de la catedral de Frauenburg (avui Frombork) del principat eclesiàstic de Vàrmia (actualment part d'una regió de Polònia), donà a conèixer el seu sistema en un curt manuscrit titulat De hypothesibus motuum coelestium a se constitutis commentariolus (Breu exposició de la hipòtesi dels moviments celestes), conegut com el Commentariolus, que distribuí entre diversos amics i col·legues un poc abans de 1514, després de la tornada d'Itàlia.Una referència a Commentariolus és continguda en un catàleg de biblioteca, de data l'1 de maig de 1514, de un historiador del segle XVI, Mateo de Miechow, raó per la qual pot haver circulat abans de la data referida (Koyré, 1973, p.85; Gingerich, 2004, p.32). Per tant, aquesta obra començà a conèixer-se entre els contemporanis de Copèrnic, encara que mai fou impresa durant la seva vida. El 1533, l'humanista Johann Albrecht Widmannstetter (1506–1557) donà una sèrie de conferències a Roma explicant la teoria de Copèrnic. El papa Climent VII (Giulio de' Medici) i diversos cardenals seguiren les conferències i s'interessaren per aquesta teoria. L'1 de novembre de 1536, Nikolaus von Schönberg (1472–1537), arquebisbe de Càpua i des de l'any anterior, cardenal, escriví a Copèrnic des de Roma i li demanà una còpia dels seus escrits «com més aviat millor». Per altra banda, el 1539 Martín Luter (1483–1546), pare de la Reforma Protestant, expressà a Wittenberg la seva opinió sobre Copèrnic: “Aquest ximple vol capgirar tota la ciència de l'astronomia! Però, com ens diu la Bíblia, Josuè va dir al Sol, no a la Terra, que s'aturi al seu camí!" (Josuè 10:12-14).NOTA: 12El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s'adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: —Sol, detura’t a Gabaon! I tu, Lluna, a la vall d'Aialon! 13I el Sol es deturà, i la Lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del just. El Sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia. ¹⁴Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d'un home. I és que ell mateix combatia a favor d’Israel. (Josuè 10:12-14) I el 1541 el reformador, Phillip Melanchton (1497–1560), col·laborador proper de Luter, digué: "Alguns creuen que exposar una qüestió tan absurda, com ha fet l'astrònom sàrmata [polonès], que mou la Terra i atura el Sol, és un cosa excel·lent. De veritat, els governants savis haurien de frenar aquesta temeritat tan talentosa”. esquerra|miniatura|CommentariolusEncara que les còpies del Commentariolus circularen un temps després de la mort de Copèrnic, es varen perdre i la seva existència prèvia romangué coneguda només indirectament, fins que una còpia manuscrita que havia sobreviscut fou descoberta i publicada en la segona meitat del .Tycho Brahe n'obtingué una còpia el 1575, i en regalà posteriorment còpies a estudiants i companys com a mostra de la seua estima (Dreyer, 1890, p.83; Thoren, 1990, pp.98–99)Segons Rosen (2004, p. 6–7)], una còpia manuscrita del Commentariolus va ser descoberta a Viena i es publicà el 1878. En aquesta època Copèrnic ja anticipava poder reconciliar fàcilment el moviment de la Terra amb els moviments percebuts dels planetes, i això amb menys moviments dels que eren necessaris segons les Taules alfonsines (la versió del sistema de Ptolemeu accessible en el seu temps).miniatura|Antiga regió de Vàrmia.Per elaborar el model heliocèntric Copèrnic emprà l'Urdi Lemma de l'astrònom i geòmetra sirià Mu'ayyad al-Din al-Urdi, una extensió del teorema d'Apol·loni de Perge (ca. 262 aC–ca. 190 aC) que li permeté prescindir de l'equant ptolemaic. Johannes Schöner (1477–1547) compartí amb Copèrnic observacions de Mercuri realitzades per Bernhard Walther (1430–1504) de Nuremberg, un deixeble de Regiomontanus (1436–1476): 45 observacions en total, 14 amb detalls de longitud i latitud. Copèrnic en feu servir tres a De revolutionibus. miniatura|Catedral de Frombork, actualment al voivodat de Vàrmia i Masúria. Solament un manuscrit de la mà de Copèrnic de De revolutionibus ha sobreviscut. Després de la seva mort, fou lliurat al seu deixeble, Georg Joachim Rheticus (1514–1574), per a la seva publicació. El 1539, Rheticus, un jove matemàtic de Wittenberg, electorat de Saxònia, arribà a Frombork per estudiar amb Copèrnic. Rheticus llegí el manuscrit de Copèrnic i immediatament escriví un resum, lliure dels detalls tècnics, en una carta oberta adreçada a Schöner, el seu mestre a Nuremberg, aleshores ducat de Palatinat-Neuburg, Sacre Imperi Romanogermànic. Publicà aquesta carta sota el títol De libris revolutionum Nicolai Copernici narratio prima (Primera narració dels llibres de Nicoalu Copèrnic de les revolucions), conegut com a Narratio prima, a Gdańsk, regne de Polònia, el 1540. Achilles Gasser, amic i mentor de Rheticus, publicà una segona edició a Basilea un any després. A causa de l'amistosa recepció del seu treball, Copèrnic finalment accedí a publicar més treballs seus –el 1542, un tractat sobre trigonometria, que fou pres del segon llibre del llavors no publicat De revolutionibus. Després, sota pressió de Rheticus i havent vist que la primera recepció del seu treball no havia estat desfavorable, Copèrnic finalment accedí a donar el seu llibre al seu amic el bisbe Tiedemann Giese (1480–1550) perquè fos lliurat a Rheticus a Wittenberg i imprès per Johannes Petreius (ca. 1497–1550) a Nuremberg. Fou publicat just abans de la mort de Copèrnic, el 1543. miniatura|Retrat de Nicolau Copèrnic. Característiques de la primera edició miniatura|Portada del De revolutionibus orbium coelestium, 1543 La primera edició del De revolutionibus fou impresa a la primavera de 1543 per Johannes Petreius a Nuremberg, Palatinat-Neuburg, Sacre Imperi Romanogermànic. Al cos principal de l'obra consisteix en 196 folis numerats consecutivament al seu anvers, el revers es troba imprès però sense numeració. L'obra té a més 142 il·lustracions. Les mides dels plecs de paper usats per a la impressió del llibre estaven en una proporció de 2½ a 1 de tal manera que en ser doblegats per meitats es preservava la mateixa proporcion entre les longituds dels costats. S'imprimien quatre pàgines per cada cara d'un plec i després pel revers de manera que un plec contribuïa amb una signatura de quatre pagines. El plec de paper en què fou imprès el llibre té una P per marca d'aigua. La tipografia utilitzada fou la Romana Serifada aproximadament de 5 mm d'alçada. Hi ha 36 línies de text per pagina més dues línies addicionals que comprenen la capçalera i el peu de pàgina. Per a les taules s'emprà un tipus de lletra més petit. El llibre conté amplis marges al voltant del text circumstancia que permetia als lectors fer anotacions o escolis al marge. Aquest punt pot resultar d'enorme valor a la recerca moderna del text, ja que de vegades permet la identificació o interpretació dels pensaments dels lectors de l'obra de Copèrmic. El cos de l'obra es venia en folis solts sense les cobertes, de manera que cada comprador manava enquadernar el seu propi exemplar.
L'obra consta de sis capítols o llibres precedits d'una advertència al lector sobre la hipotesis presentada en aquesta obra, sense signar, però que se sap que fou redactada per l'encarregat de l'edició, Andreas Osiander; de la carta que el cardenal Schönberg havia enviat a Copèrnic el 1536; i una dedicatòria al papa Pau III redactada pel propi Copèrnic.
El pròleg d'Andreas Osiander miniatura|Pròleg d'Andreas Osiander Andreas Osiander, teòleg protestant i encarregat de l'edició del De revolutionibus, redactà un pròleg al text de Copèrnic abans d'editar-lo i li modificà el nom. Sembla que Copèrnic li volia posar el nom De revolutionibus orbium mundi (De les revolucions dels orbes del món) o, simplement, De revolutionibus (De les revolucions), però Osiander el canvià per De revolutionibus orbium coelestium (De les revolucions dels orbes celestes). Així no semblava que s'hi exposàs un canvi tan radical.
Osiander mai no tingué l'aprovació de Copèrnic per prologar el seu llibre i tampoc signà el prefaci Ad lectorem de hypothesibus huius operis (Al lector sobre les hipòtesis d'aquesta obra), de manera que el llibre circulà per les universitats i corts europees amb un pròleg agregat de facto i anònim fins a l'edició de Varsòvia del 1846. Posteriorment, el 1609, fou Johannes Kepler (1571–1630) a la seva obra Astronomia Nova, qui destapà que el pròleg havia estat agregat intencionalment per Osiander, ja que així ho havia anotat l'astrònom de Nuremberg Jerome Schreiber a l'exemplar del De revolutionibus que tenia Kepler. Posteriorment es descobrí una carta, també del 1609, del professor de matemàtiques Johannes Praetorius (1537–1616), amic de Rheticus, que confirmava la mateixa autoria i que ho sabia de Rheticus. Praetorius també confirma que el prefaci d'Osiander fou llegit per Copèrnic abans de morir. miniatura|Retrat d'Andreas Osiander del 1544 Osiander, abans d'editar el text, es posà en contacte amb Copèrnic. En una carta li recomanava apel·lar a una clàssica distinció vigent aleshores: la distinció entre astronomia i cosmologia. L'astronomia era una ciència basada en càlculs, però que no assumia cap compromís amb allò real. El seu objecte era només establir els procediments geomètrics i matemàtics propicis per fer prediccions encertades. En canvi, la cosmologia explicava el món tal com era.
Bàsicament, el que el pròleg planteja és que allò que el lector trobarà al llibre són simplement un conjunt d'hipòtesis útils per desenvolupar càlculs més precisos per a la confecció dels calendaris i millors prediccions quant a les successives posicions dels astres. Osiander buscava deslligar Copèrnic de qualsevol compromís amb allò real. Sostenia que el lector no havia d'ofendre's per les tesis exposades per ell, atès que no tenen cap lligam amb la realitat; que no és la tasca de l'astrònom explicar el món tal com és; i que la realitat continua sent tal com es planteja als textos sagrats i com sosté el poder.
No queda del tot clar si Osiander volia cobrir-se evitant la persecució de l'Església o la intenció era salvaguardar la difusió de l'obra de Copèrnic. És probable, i amb això entrem al terreny de les conjectures, que Osiander, emprant les tesis instrumentalistes, hagi aconseguit ambdues qüestions. Sens dubte es posava a cobert. Però també Osiander era un clergue protestant, un progressista per a l'època, un habitant del nord puixant d'Europa, un representant d'una nova manera de veure el món que sabia que no es podia aturar la història i que tot allò que permetés revolucionar la producció seria funcional als interessos d'una burgesia en ascens.
El pròleg de Copèrnic miniatura|Pròleg de Copèrnic