Charles-Emmanuel Brousse (1892 - Castellnou dels Aspres, novembre del 1981), o Charles Emmanuel-Brousse com també havia signat, va ser un militar, periodista i empresari rossellonès que estigué involucrat en tasques d'espionatge durant la Segona Guerra Mundial.
Biografia Membre d'una família rossellonesa vinculada al diari l'Indépendant de Perpinyà, d'on el seu avi n'havia estat responsable d'impremta i el seu pare Emmanuel Brousse en fou gerent i renovador, en Charles-Emmanuel Brousse estudià i es doctorà en dret. Refusat repetidament per l'exèrcit francès a l'inici de la primera guerra mundial per ser de constitució dèbil, es posà en forma i, gràcies a la influència del seu pare diputat, fou admès a l'artilleria aèria. Acabà al comandament de la famosa esquadrilla de bombardeig "BR 126". Passà a la reserva el 1922. Se l'havia distingit a l'ordre del dia el setembre del 1918:
Va ser conseller general per Montlluís (1919-1926), i era conseller municipal (regidor) de Perpinyà i president del consell de l'"arrondissement" de Prada quan, el 1929, tingué un accident aeri al nord d'Àfrica. A l'any següent era secretari general del "Syndicat des quotidiens départamentaux", i el 1935 romania en el càrrecEl matrimoni Brousse apareix a la llista de passatgers del viatge inaugural del paquebot SS Normandie a la línia Le Havre-Souhthampton-Nova York () a la mateixa patronal, ara anomenada "Syndicat de la Presse de Povince"; n'era vicepresident el 1940. El 1933 portava els serveis parisencs i parlamentaris de l'Indépendant, i havia estat cap de gabinet al ministeri de finances. Es dedicà als negocis, i el 1934 era soci d'una important empresa d'importació a Indoxina, els Comptoirs généraux de l'Indochine, fundada el 1926. Portà les direccions dels periòdics Petit Bleu (1934) i D'Artagnan (1935). Es presentà a les eleccions senatorials del 1935 per representar els Pirineus Orientals, però la seva candidatura conjunta amb Gaudérique Bertrand, alcalde de Ribesaltes (1929-1943), fou batuda en segona volta per la llista socialista de G.Peziéres-J.Payrà (i també per la radical-socialista de V.Dalbiez-P.Rameil, que ja no sortí elegida).
El 1936 era cap de redacció de l'Indépendant de Perpinyà i, en començar la Segona Guerra Mundial n'era president i co-propietari. El 1940, amb rang de capità de l'exèrcit de l'aire des del 1935, va ser destinat com a adjunt de premsa a l'ambaixada del règim de Vichy a Washington, on establí una (adúltera) relació afectiva amb Elizabeth Thorpe, una espia nord-americana amb el nom en codi Cynthia. Compartint una mateixa vocació anti-nazi, li passà un gran nombre d'informacions secretes, i àdhuc col·laborà amb ella per obtenir per als aliats les claus de xifra navals franceses. En recompensa, va rebre un certificat acreditatiu altament laudatori del coronel Huntington, el seu responsable.
El 1945 se suïcidà Arthur Pack, el marit d'Elizabeth Thorpe, i en Brousse ràpidament es divorcià de la seva esposa del moment (no era pas la primera) per casar-se amb l'exespia. De tornada a la Catalunya del Nord, Brousse adquirí el castell de Castellnou dels Aspres, que restaurà, per a viure-hi el matrimoni. Brousse feu un intent per reprendre la direcció de l'Indépendant, però sense èxit. Amy Elizabeth Brousse morí a Castellnou el 1963 d'un càncer de gola, i el seu vidu ho feu divuit anys més tard en l'incendi accidental que destruí parcialment el castell de Castellnou.
Fou autor d'obres de contingut històric. Va ser distingit amb la Creu de Guerra 1914-1918 i els graus de cavaller (21.10.1920) i oficial (24.2.1933) de la Legió d'Honor i amb el d'oficial de l'Orde del Mèrit Marítim francès (1939).
Obres
Col·laboracions diverses a la premsa: Petit Bleu (1934), D'Artagnan (1935)
Notes
Referències
Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor nord-catalans Categoria:Espionatge Categoria:Historiadors nord-catalans Categoria:Militars rossellonesos Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Castellnou dels Aspres Categoria:Premsa de la Catalunya del Nord Categoria:Militars nord-catalans Categoria:Morts al Rosselló Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1914-1918 (França) Categoria:Nascuts al segle XIX