Bulguksa (불국사) és un temple budista a Tohamsan (토함산: Muntanya Toham), a Jinhyeong-dong, situat a Gyeongju, l'antiga capital del regne de Silla (신라 ) a Corea del Sud.
En aquest conjunt budista trobem sis tresors nacionals de Corea, dels quals podem destacar les pagodes de pedra de Dabotap i Seokgatap, el Cheongungyo (pont del Núvol Blau) i dues estàtues de budes de bronze banyats en or. A més, es van trobar una de les primeres estampes de fusta del món, una versió del sutra Dharani datat entre el 704 i 751 (text budista del qual va ser imprès en rotllo de paper de morera).
El temple és considerat com una obra mestra de l'art budista al Regne de Silla, perquè té aproximadament 1400 anys d'història i és considerat com un important seminari budista arreu del país.
Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1995, juntament amb la Gruta de Seokguram.
Història Bulguksa va ser construir cap al 528, un any després que el budisme fos acceptat per la Dinastia Silla (57 - 935) durant el regnat del Rei Beopheung, per tal de satisfer els desitjos de la seva mare Lady Yeongje i la seva dona, la Reina Gi Yun. De manera que va erigir el temple amb el nom Beopryusa o Bulguksa per tal de pregar per la prosperitat i la pau en el seu regnat.
L'any 574, el temple va refer-se per Lady Jiso, la mare del Rei Jinheung, a més, van afegir-se estàtues de Buda Variocana i Buda Amitabha en aquest moment.
Cap al 670, es va construir el Museoljeon i al 681 l'estàtua del Buda Shakyumani.
Al 751, el ministre Kim Daesung va començar la construcció del temple actual. Malgrat això, va morir el 744 i el govern va encarregar-se de completar-lo, d'acord amb el Samguk Yusa (삼국유사), un llibre sobre els records dels Tres Regnes de Corea.
Els terrenys del temple van estar dividits en cinc seccions: el Daeungjeon, el Geungnakjeon, Birojeon, Gwaneumjeon, i el Jiangjun. Va estar en una constant remodelació durant les dinasties Goryeon (고려) i Joseon (조선국), fins que va patir un incendi a mans d'uns pirates japonesos que el van envair durant el que es coneix com a guerres de Imjin.
Durant el 1612 i 1700, gran part dels sectors i el disseny originals van ser restaurats.
Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la Guerra de Corea (1950-1953), va produir-se una restauració que va estendre's des dels anys 1966 fins al 1973 per ordre del president Park Chung Hee (박정희), de manera que així es va tornar el complex al seu estat original.
Es pot dir que el temple de Bulguksa és la realització del paradís budista en el qual els monjos del passat, present i futur conviuen conjuntament en el complex. A més, es pot afirmar que revela aspectes del món espiritual de la gent de Silla.
Estructura del temple miniatura|243x243px|Plànol del temple Bulguksa L'entrada al temple, Sokgyemun, té una doble secció amb una escala i un pont que condueix a l'interior del temple. L'escala té una alçada de 33 metres i correspon als 33 esglaons capa a la il·luminació. La part inferior, Cheongungyo (Pont del Núvol Blau) té una llargada de 6,3 metres i disposa de 17 escalons. La part superior, Baegungyo (Pont del Núvol Blanc) té una llargada de 5,4 metres i disposa de 16 esglaons. L'escala condueix a Jahamun (Porta de la Boira Malva).
El complex està compost per dues pagodes (construcció doble que sol ser inusual) l'anomenada Seokgatap (Shakayumi pagoda), una estructura, que té més de tretze segles i es troba conformada per tres pisos i un total de 8,2 metres d'alçada. Està construïda en pedra amb un estil coreà tradicional amb línies simples i amb mínims detalls (catalogat com el tresor nacional número 20).
La segona pagoda s'anomena Dabotap i disposa d'una alçada total d'uns 10,4 metres i està dedicada a Buda amb la forma de sutra de lotus, aquesta destaca pel gran complex decoratiu que la conforma. És tan famosa que es pot trobar inclòs en la moneda de 10 wons provenen de Corea del Sud (catalogat com el tresor nacional número 21).
Les residències terrestres i les dues celestes es manifesten a Bulguksa: la terrestre amb el Buda Sakyamuni amb sutra de lotus (Lotus Sutra), la celestial amb el Buda Amitabha (Avatamska Sutra).
El gran temple està centrat en dues corts. Una d'elles es troba centrada en el Daeungjeon (대웅전), el Saló de la Gran Il·luminació, el saló principal. Dabotap i Seokgatap estan situades davant d'aquest saló, la sala consagra al Buda Sakyamuni i va ser construïda l'any 681. L'altre està centrat a Geungnakjeon, la sala del passadís on s'allotja el pont dels set tresors Chilbogyo.
Darrer de la sala principal es troba el Museoljeon (무설전), anomenada també la sala sense paraules, té aquest nom a causa de la creença que els ensenyaments de Buda no es poden aprendre només amb les paraules. Aquest és un dels edificis més antics i complexos que es va construir (probablement) al 670.
El Gwaneumjeon (관음전), conegut com a Santuari de Avalokiteshvara, ja que té una imatge de Avalokiteshvara, el Bodhisattva de la perfecta compassió, que es troba en la part superior.
El Birojeon (비로전), anomenat Saló del Buda Vairocana, es troba sota el Gwaneumjeon (catalogat com tresor nacional número 26) i finalment el Geuknakjeon (극락전), Saló de la Bonaventura Suprema, que està situat a prop del recinte principal i, a més, en el seu interior es troba un Buda de bronze daurat (catalogat com tresor nacional número 27).
Tresors nacionals conservats al temple miniatura|Dabotap Pagoda(National treasure no. 20)|244x244px
Dabotap i Seokgatap són les dues pagodes fetes de pedra, que resideixen en el pati principal del complex. Aquestes dues arquitectures són els tresors nacionals número 20 i 21 de Corea i van ser dissenyats el desembre de 1962. A més, són de les pagodes més renovades que podem trobar a Corea.
Són similars en altura (10,29 metres i 10,75 metres) i es troben erigides una enfront de l'altra, Dabotap a l'est i Seokgatap a l'oest, entre el passadís Daeungjeon i la porta del temple Jahamun.
Dabotap és un tipus de pagoda únic, mentre que Seokgatap (coneguda també com la Pagoda del Buda Sakyamuni) és més representativa dels altres tipus de pagodes fetes en pedra.
Les dues pagodes van ser construïdes en el mateix emplaçament per reflectir el contingut del Sutra Saddharmapundarika (és a dir, el sutra de la flor de lotus), en el que el “Buda del passat” (Dabo Buddha) es troba al costat del “Buda del present” (Sakyamuni Buddha), per demostrar que els seus sermons budistes són correctes.
La singularitat de la pagoda Dabotap es pot veure en l'estructura de cada part. Les escales de pedra estan adossades a cada costat de la plataforma en forma de creu, amb un cos de pagoda octogonal envoltat de baranes quadrades col·locades sobre ella.
S'esmenta que aquesta pagoda va ser construïda durant el 751, moment en què es va dur a terme la construcció del mateix temple. És un treball que expressa d'una manera perfecta la complicada estructura construcció de les estructures en pedra sense cap distracció per l'ús d'idees noves. miniatura|Seokgatap Pagoda(National treasure no. 21) |214x214px L'obra ens mostra la sensibilitat artística que hi havia a Silla a través de una estructura ben organitzada formada per quarts, octògons i cercles, i en la llargada, amplada i gruix, es troben estandarditzats. Durant el període colonial japonès, es va desmantellar i reparar la pagoda cap al 1925.
Però no va quedar rastre de les relíquies i altres artefactes que s'haurien d'haver col·locat a l'interior de la pagoda. A més, dels quatre lleons col·locats originàriament a les escales de pedra de la pagoda, els japonesos se'n van emportar tres, però encara no s'han trobat les restes de cap d'aquests patrimonis culturals.
La pagoda de Seokgatap és una pagoda de tres pisos situada sobre una plataforma de dos pisos. Aquest estil de pagoda de pedra va assolir el seu apogeu a mitjan segle VIII durant el període Silla Unificat.
La plataforma de dos pisos era prou forta per suportar tot el pes de la pagoda.
Imitant l'estil de construcció de fusta, aquesta pagoda presenta talles de pedra en forma de pilar a cada cantonada de la plataforma superior i inferior. Aquestes talles també es van fer al cos de la pagoda i, les cantonades de la pedra del terrat, estan totes aixecades, donant a la pagoda una impressió de lleugeresa, com si estigués a punt per volar. Tot i que la plataforma i el cos d'aquesta estructura no tenen cap decoració, l'extremitat superior és esplèndida. De fet, se suposa que el remat original d'aquesta pagoda es va perdre abans del i només es va restaurar el 1973, i es va inspirar en les remates ornamentals de les pagodes de pedra de tres pisos de l'est i l'oest del temple de Silsangsa, Namwon (tresor nacional núm. 37), que es van fer cent anys més tard que aquesta pagoda.
La pagoda està marcada i envoltada de pedres amb dissenys de lotus en totes direccions. Està separat per representar el lloc diví per consagrar l'Artefacte de Buda. La marca fa que la pagoda sembli més gran, sent més o menys única d'aquesta pagoda i rarament es veu en altres llocs. L'obra sembla molt assentada des de qualsevol direcció pel seu excel·lent equilibri i desprèn simplicitat i grandesa. La construcció va començar poc després de l'època en què el temple de Bulguksa es va establir correctament com a temple, que, segons un registre ronda entorn l'any 751.
Durant molts segles l'estructura original es va conservar en perfecte estat, però, lamentablement, va ser damnada per uns lladres el 1966, però va ser reconstruïda el mateix any. En aquesta ocasió es va descobrir un espai quadrat a la part frontal del segon pis del cos de la pagoda que contenia artefactes associats amb Buda. S'hi van trobar diversos artefactes i reliquiaris, el més destacat dels quals va ser el Dharani Sutra de la Llum Pura Impecable (tresor nacional núm. 126). Imprès en paper de morera, aquest sutra és el material més antic del món imprès amb xilografia.
El Yeonhwagyo (pont de la flor de lotus, 연화교) i Chilbogyo (pont dels sets tresors, 칠보교) és una parella de ponts del temple. Va ser dissenyat com el tresor nacional número 22 de Corea el desembre de 1962. Aquest pont condueix cap a Anyangmun (porta de la Pau, 안양문) i, seguint el camí ens porta cap a Geuknakjeon (sala del país pur), construïts ambdós simultàniament.miniatura|Yeonhwagyo and Chilbogyo Bridges(National treasure no. 22) Tenen una inclinació de 45 graus, un arc per sota i la combinació d'un pont amb escales. El pont inferior de la flor de lotus, té deu esglaons, mentre que el pont dels set tresors superior en té vuit.miniaturaAlhora, es troben a la part oest, en relació amb els ponts del núvol blau i blanc.
El pont de flor de lotus és conegut per les seves delicades talles en forma de flor de lotus (d'aquí el nom) en cada esglaó, però s'han acabat esvaint amb el pas del temps i de les petjades dels pelegrins, cosa que ha provocat, a més, que avui dia els visitants no puguin caminar per sobre d'aquest pont.
A més la llegenda diu que aquests dos ponts no eren destinats per a les persones terrenals, sinó per aquells que havien realitzat el paradís budista.
El Cheongungyo (pont del núvol blau, 청운교) i Baegungyo (pont del núvol bland, 백운교) són dos ponts que formen part d'una escala que condueix al temple. Aquests, probablement, van ser construïts cap al 750, durant el regnat del Rei Gyeongdeok.
Encara que van ser construïts separats, es van dissenyar conjuntament com un únic tresor cap al mateix any (desembre de 1962).
El pont del núvol blau constitueix la part superior de l'escala mentre que el pont del núvol blanc és la part inferior. miniatura|Cheongungyo and Baegungyo Bridges(National treasure no. 23) Es diu que aquests ponts connecten amb el món de Buda. A més se sol comparar amb el pas del temps de la vida: el primer representa els joves i el segon els ancians.