El Christen-Democratisch en Vlaams, CD&V ("Cristià Democràtic i Flamenc"), és un partit flamenc democristià. Marianne Thyssen n'és l'actual presidenta. A les eleccions federals belgues del 10 de juny de 2007, CD&V i N-VA van formar una aliança de la qual Yves Leterme n'era el candidat per ser president.
Ideologia del partit El CD&V és d'ideologia cristianodemòcrata i confederalista respecte a les relacions entre Flandes i l'estat belga.
Història Les qüestions lingüístiques arran dels incidents a la Universitat Catòlica de Lovaina van portar a la divisió dels cristianodemòcrates en dos partits flamencs i francòfons separats en 1968, el való Partit Social Cristià i el flamenc Christelijke Volkspartij. En origen el partit es declarava com demòcrata cristià, però aquesta definició ha estat substituïda pel concepte de bé comú.
El CVP va liderar gairebé tots els executius nacionals i es va convertir en el motor de les successives reformes de l'Estat que van transformar Bèlgica en un país federal. Wilfried Martens fou Primer Ministre entre 1979 i 1992, excepte durant un període de vuit mesos el 1981, quan el càrrec va ser ocupat pel seu company de partit Mark Eyskens, i Jean-Luc Dehaene fou Primer Ministre entre 1992 i 1999.
La segona reforma de l'Estat, duta a terme l'any 1980 va transferir les competències de la Regió Flamenca a la Comunitat Flamenca de Bèlgica, mentre els francòfons mantindrien la Comunitat Francesa de Bèlgica dividida en dues regions político-administratives: la Regió Valona i la Regió de Brussel·les-Capital, i la tercera reforma, duta a terme entre 1988 i 1989 va ampliar notablement l'autonomia de les regions i comunitats transferint l'Educació, la Consolidació econòmica i noves competències a les Comunitats.
El CVP i els socialistes flamencs (SP) van patir greus pèrdues a les eleccions legislatives belgues de 1991 i el Vlaams Blok va tenir un gran increment, i en conseqüència, la formació d'un nou gabinet va ser extremadament difícil. Després que Guy Verhofstadt i Melchior Wathelet fracassessin, Jean-Luc Dehaene (CVP) va formar en 1992 un govern de coalició de democristians i socialdemòcrates, amb la participació del seu partit, els socialistes de Flandes (SP) i de Valònia (PS) i el Partit Social Cristià (PSC), que es va convertir en un dels governs més importants de Bèlgica, perquè va dur a terme substancials reformes socials, constitucionals i fiscals.
En les eleccions legislatives i regionals de 1999, el CVP pateix un esfondrament polític, a causa de la dolenta gestió de pel cas de l'assassí en sèrie Marc Dutroux i l'enverinament per olis contaminats amb dioxina, el que fa que l'oposició controli pràcticament tots els poders.
Christen-Democratisch en Vlaams Per modernitzar la imatge de la formació i refermar la seva identitat flamenca després de la severa derrota electoral que havien patit l'any 1999, el CVP va canviar en 2001 el seu nom a Christen-Democratisch en Vlaams, romanent al Partit Popular Europeu. A les eleccions legislatives belgues de 2003 van afeblir encara més la seua posició a nivell federal. A les eleccions regionals belgues de 2004, el CD&V va presentar una llista comuna juntament amb el Nieuw-Vlaamse Alliantie (Formació Nacionalista Flamenca N-VA), i aconsegueix un millor èxit. Torna doncs al poder en la Regió flamenca, en un govern de coalició encapçalat per Yves Leterme juntament amb el Partit Socialista (Socialistische Partij Anders, SPA) i els Liberals i Demòcrates Flamencs (Vlaamse Liberalen en Democraten, VLD).
A les eleccions legislatives belgues de 2007 del 10 de juny, el CD&V, que es presentava en coalició electoral amb N-VA, va obtenir un dels millors resultats de la seva història recent i el resultat electoral va donar un fort impuls al debat sobre una nova reforma de l'Estat i sobre una major autonomia per a les institucions flamenques. El seu líder, Yves Leterme, es va convertir en la figura central de les negociacions per formar un nou govern federal mentre el desembre de 2007 es va constituir el govern Verhofstadt III, en el qual Yves Leterme va ocupar les carteres de Pressupost, Mobilitat i Reformes Institucionals.
El març de 2008 es va constituir finalment el primer govern presidit per Yves Leterme, format pel CD&V, el Mouvement Réformateur (MR), el Parti Socialiste (PS), el Centre Demòcrata Humanista (CDH) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open VLD). La N-VA, que havia estat aliada electoral del CD&V, no va entrar al govern federal. La crisi política es va combinar amb la crisi financera internacional i a la tardor el govern belga va intervenir en el rescat de Fortis, una de les principals entitats financeres del país en una operació que va tenir importants conseqüències polítiques i financeres. El programa governamental incloïa la reforma institucional, però les diferències entre els partits flamencs i francòfons van dificultar l'assoliment d'un acord i el 22 de setembre de 2008 la coalició de govern amb la N-VA es va desintegrar a conseqüència de dissensions en els debats relatius a la reforma de l'Estat, i a les eleccions legislatives belgues de 2010, en solitari només va aconseguir el 17% del vot a Flandes perdent la majoria del vot socialdemòcrata, que va passar a mans del N-VA, que va aconseguir el 28%. Després de la dimissió de Marianne Thyssen en 2010, Wouter Beke es convertí en el líder del partit.
L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs CD&V, Open VLD, Socialistische Partij Anders (sp.a), Groen! i els francòfons PS, MR, CDH i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres. Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern, que s'establiria el 6 de desembre del 2011 amb Elio Di Rupo com a primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH.
Després de les eleccions de 2014, Charles Michel del MR esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica amb un govern de coalició de N-VA, MR, CD&V i Open VLD.
En les eleccions legislatives belgues de 2019 el CD&V va perdre molta representació, i amb l'entrada de Wouter Beke al govern flamenc de Jan Jambon va deixar la presidència del partit, que va passar a mans de Joachim Coens. L'1 d'octubre de 2020 Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes (Endavant) i de Valònia (PS), el CD&V i els ecologistes flamencs i els valons. Coens va dimitir com a president del partit en maig de 2022 després que una enquesta va anunciar una intenció de vot del 8,7%, un mínim històric per al partit, i va escollir com a nou líder Sammy Mahdi.
Després de les eleccions legislatives belgues de 2024, el 31 de gener de 2025 Bart de Wever va anunciar al rei dels belgues Felip de Bèlgica l'acord de govern dels nacionalistes flamencs de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), els liberals del Mouvement Réformateur (MR) i Els Compromesos, els demòcratacristians flamencs del CD&V i els flamencs demòcrates social d'Endavant, amb 82 escons de 150 a la Cambra de Representants i una agenda amb més federalisme, més autonomia per a les unitats constituents, retallades en la despesa pública social i una setena reforma de l'Estat.
Resultats electorals Eleccions legislatives belguesAnyLiderVots%+/-Escons+/-Govern1971967,701NouNou19741,222,646 319771,460,757 619781,447,112 119811,165,239 1419851,291,244 619871,195,363 619911,036,165 41995Jean-Luc Dehaene1,042,933 101999Jean-Luc Dehaene875,967 72003Stefaan De Clerck870,749 12007Yves LetermeEn coalició amb N-VA 4 2010 Marianne Thyssen 707,986 8 2014 Wouter Beke 783.040 0.76 1 2019 602.520 2.72 6 2024 Sammy Mahdi 557.392 0,91 1
Senat Any Vots % Escons +/- 1971 En coalició amb CDH Nou 1974 1,219,811 25.5 15 1977 1,446,806 26.2 1 1978 1,420,777 25.9 1 1981 1,149,353 19.3 7 1985 1,260,113 21.0 3 1987 1,169,377 19.2 3 1991 1,028,699 16.8 2 1995 1,009,656 16.8 13 1999 913,508 14.7 1 2003 832,849 12.7 2007 En coalició amb N-VA 2 2010 646,375 10.0 4 2014 4 2019 3 2024
Regional Parlament de Brussel·les Any Vots % Escons +/- Govern Overall 1989 18,523 4.2 (#6) 1995 13,586 3.3 (#6) 1 1999 14,284 23.6 (#2) 2.3 (#6) 2004 En coalició amb N-VA 2009 7,696 14.8 (#4) 1.7 (#9) 2014 6,105 11.4 (#5) 1.3 (#13) 1 2019 5,231 7.5 (#6) 1.1 (#14) 1 2024 5,102 6.3 (#8) 1.0 (#15) Per determinar
Parlament flamenc Any Vots % Escons +/- Govern 1995 1,010,505 26.8 (#1) 1999 857,732 22.1 (#1) 7 2004 En coalició amb N-VA 1 2009 939,873 22.9 (#1) 2 2014 860,685 20.5 (#2) 4 2019 652,766 15.4 (#3) 8 2024 571,137 13.0 (#4) 3
Parlament Europeu Any Líder Vots % Escons +/- Grup Total 1979 Leo Tindemans 1,607,941 48.09 (#1) 29.54 NouEPP 1984 1,132,682 32.53 (#1) 19.80 3 1989 1,247,075 34.08 (#1) 21.14 1 1994 1,013,266 27.43 (#1) 16.98 1 1999 Miet Smet 839,720 21.68 (#2) 13.49 1 EPP-ED 2004 Jean-Luc Dehaene En coalició amb N-VA 2009 948,123 23.26 (#1) 14.43 EPP 2014 Marianne Thyssen 840,814 19.96 (#3) 12.56 1 2019 Kris Peeters 617,651 14.53 (#4) 9.17 2024 Wouter Beke 594,968 13.20 (#3) 8.84
Presidents CVP/PSC 1945-1947 Gilbert Mullie 1947-1949 Paul Willem Segers 1949-1959 Jef De Schuyffeleer 1959-1961 Fred Bertrand 1961-1963 Jozef De Saeger 1963-1968 Robert Vandekerckhove CVP 1968-1972 Robert Vandekerckhove 1972-1979 Wilfried Martens 1979-1982 Leo Tindemans 1982-1988 Frank Swaelen 1988-1993 Herman Van Rompuy 1993-1996 Johan Van Hecke 1996-1999 Marc Van Peel 1999-2001 Stefaan De Clerck CD&V 2001-2003 Stefaan De Clerck 2003-2004 Yves Leterme 2004-2007 Jo Vandeurzen 2007-2008 Etienne Schouppe 2008-2008 Wouter Beke 2008-2010 Marianne Thyssen 2010–2019 Wouter Beke 2019-2022 Joachim Coens 2022- Sammy Mahdi
Referències
Enllaços externs
Web del CD&V Joventuts del CD&V
Categoria:Partits polítics de Bèlgica