Paulo Henriques Britto (Rio de Janeiro, 1951) és poeta, professor i traductor brasiler.
El 1982 va debutar com a poeta amb Liturgia da matéria, seguit de Mínima lírica (1989), Trovar claro(1997), obra amb la que va rebre el Premi Alphonsus de Guimarães de la Fundació Biblioteca Nacional, i Macau (2003), amb la que va rebre el premi Portugal Telecom de Literatura. El 2004 va presentar el llibre de relats breus Paraísos artificiais i el 2007 va publicar Tarde, seguit de Formas do nada, el 2012.
Ha traduït més d'un centenar de llibres, incloent obres de William Faulkner, Elizabeth Bishop, Lord Byron, John Updike, Thomas Pynchon i Charles Dickens. És professor d'escriuptura creativa, traducció i literatura a la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro. Des de l'any 2025, és membre de l'Acadèmia Brasilera de Lletres.
Obres 1989 - Liturgia da matéria 1989 - Mínima lírica 1997 - Trovar claro 2003 - Macau 2004 - Paraísos artificiais (contes) 2007 - Tarde 2009 - Eu quero é botar meu bloco na rua 2012 - Formas do nada
Referències
Categoria:Traductors brasilers Categoria:Professors de la Pontifícia Universitat Catòlica de Río de Janeiro Categoria:Traductors de l'anglès Categoria:Traductors al portuguès Categoria:Poetes brasilers en portuguès Categoria:Alumnes de la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Categoria:Escriptors de Rio de Janeiro Categoria:Poetes brasilers del segle XXI Categoria:Poetes brasilers del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Membres de l'Acadèmia Brasilera de Lletres