El Lebor Gabála Érenn («El Llibre de la Conquesta d'Irlanda» en gaèlic irlandès) és un recull de poemes i narratives en prosa que pretén ser una història d'Irlanda i dels irlandesos des de la creació del món fins a l'edat mitjana. N'hi ha diverses versions, les primeres de les quals varen ser compilades per un escriptor anònim al tot sintetitzant narratives que s'havien anat desenvolupant al llarg dels segles anteriors. El Lebor Gabála explica que Irlanda fou ocupada (o 'conquerida') sis vegades per sis grups de persones: el poble de Cessair, el poble de Partholón, el poble de Nemed, els Fir Bolg, els Tuatha Dé Danann, i els Milesians. Els quatre primers grups són eliminats o obligats a abandonar l'illa, el cinquè grup representa els déus pagans d'Irlanda,Koch, John T. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2006. p. 1693-1695 i el grup final representa l'actual poble irlandès (els gaels).
Actualment, la majoria dels estudiosos consideren que el Lebor Gabála és més un compendi de mites primigenis que no pas d'història.Carey, John. The Irish National Origin-Legend: Synthetic Pseudohistory. University of Cambridge, 1994. p. 1–4 Sembla que es basa sobretot en pseudo-històries cristianes medievals,Koch, John T.. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2006. p. 1132 però també incorpora part de la mitologia irlandesa pagana. Els estudiosos creuen que l'objectiu dels seus escriptors era proporcionar una història èpica a Irlanda que es pogués comparar amb la dels israelites o la de l'antiga Roma, i que reconciliés els mites nadius amb la visió cristiana de la història.Carey, p. 1–4, 24Koch, p. 1130 S'ha suggerit, per exemple, que hi ha sis 'conquestes' per tal d'igualar les «Sis Èpoques del Món» (les sex aetates mundi de Sant Agustí).Sjoestedt, Marie-Louise (1949). Celtic Gods and Heroes. Dover Publications, 2000. p. 3 El Lebor Gabála Érenn és considerat també un «tractat de prosa i versos en irlandès mitjà molt influent […] escrit per tal de superar l'abisme entre la cronologia cristiana del món i la prehistòria d'Irlanda».Mark Williams, Ireland's Immortals: A History of the Gods of Irish Myth, Princetown University Press, 2016.
El Lebor Gabála es coneix normalment en anglès com a The Book of Invasions o The Book of Conquests («El Llibre de les Invasions» o «El Llibre de les Conquestes»), i en irlandès modern com a Leabhar Gabhála Éireann o Leabhar Gabhála na hÉireann.
Orígens Amb la intenció de ser una història d'Irlanda i els irlandesos, el propòsit del Lebor Gabála Érenn (en endavant abreujat com a LGE) fou triple:
en primer lloc, unir la població tot oblidant la memòria dels anteriors grups ètnics diferenciats, en segon lloc, afeblir la influència de les creences paganes precristianes tot convertint els seus déus en simples mortals i, en tercer lloc, crear genealogies en què es poguessin encabir els diversos grups dinàstics
S'ha descrit l'obra com un intent de proporcionar als irlandesos una història escrita comparable a aquella amb què es proveïren els israelites a l'Antic Testament.R. A. S. Macalister, Lebor gabála Érenn: The Book of the Taking of Ireland, Part I, p. xxvi-xxvii: "Si en retallem les seccions interpolades, ens trobem amb una Història dels Gaedil, basada en la història dels Fills d'Israel tal com s'exposa a l'Antic Testament." Basant-se en els mites pagans de la Irlanda gaèlica però reinterpretant-los a la llum de la teologia i la historiografia judeocristiana, descriu com l'illa fou poblada sis vegades per sis grups humans. Els paradigmes bíblics varen proporcionar als mitòlegs històries reutilitzables que podien adaptar-se al seu propòsit. Així trobem els avantpassats dels irlandesos esclaus en un país estranger, o fugint de l'exili, o vagant pel desert, o observant la «Terra Promesa» de lluny.
miniatura|Els autors del Lebor Gabála Érenn estaven fortament influïts per altres textos religiosos com ara l'obra de Sant Augustí del s. V, Ciutat de Déu. Quatre obres cristianes en particular semblen haver tingut una influència significativa en la gestació del LGE:
De Civitate Dei, Ciutat de Déu, de Sant Augustí (413–426 dC) Historiae adversum paganos, «Històries,» d'Orosi (417) Chronicon d'Eusebi, traduït al llatí per Sant Jeroni com al Temporum liber (379) Etymologiae («Etimologies») o Origines («Orígens») d'Isidor de Sevilla (començaments del s. VII)
Tanmateix, els elements precristians no van ser mai eliminats. Un dels poemes del LGE, per exemple, explica que algunes deesses d'entre els Tuatha Dé Danann varen prendre marits dels gaels quan aquests varen 'envair' i 'colonitzar' Irlanda. A més, el patró de les successives invasions que preserva l'LGE recorda el Timagenes d'Alexandria sobre els orígens dels gals de l'Europa continental. Citat per l'historiador del segle IV Ammianus Marcellinus, el Timagenes (s. I aC) descriu com els avantpassats dels gals varen ser expulsats de les seves terres natives de l'Europa oriental per una successió de guerres i inundacions.Ammianus Marcellinus, Res Gestae 15:9
Nombrosos fragments de la història mitològica d'Irlanda apareixen esparsos al llarg dels segles i . A l'obra Lectures on the Manuscript Materials of Ancient Irish History, Eugene O'Curry, professor d'història i arqueologia irlandesa a la Universitat Catòlica d'Irlanda, analitza diversos gèneres de relats històrics esmentats en els manuscrits:
La Tochomladh era una immigració o arribada d'un grup colonitzador; i sota aquest nom, l'arribada de les diverses colònies de Parthalon, Nemedh, els Firbolgs, els Tuatha Dé Danann, els Milesians, etc., a Erinn, es descriuen en contes separats. Probablement fou a partir dels registres originals d'aquestes històries antigues que es compilà la primera part dels diversos Llibres d'Invasions.Eugene O'Curry, Lectures on the Manuscript Materials of Ancient Irish History, James Duffy, Dublin (1861), Lecture XIII, p. 294-295.Lectures
El relat més antic de la presumpta història d'Irlanda es troba a la Historia Brittonum o «Història dels Britans», el qual es creia que havia estat escrit pel sacerdot gal·lès Nennius cap al 829-830. Aquest text proporciona dos relats separats de la història irlandesa primerenca. El primer consisteix en una sèrie de colonitzacions successives, provinents de la península Ibèrica, pels pobles pre-gaèlics d'Irlanda, que es troben tots al Lebor Gabála Érenn. El segon relata els orígens dels propis Gaeil i explica com ells van ser al seu torn els amos del país i els 'ancestres' de tots els irlandesos.
Aquestes dues històries varen continuar essent enriquides i elaborades per historiadors i poetes irlandesos al llarg de tot el . Als segles i , es van escriure diversos poemes històrics llargs que més tard es van incorporar a l'esquema del LGE. La majoria dels poemes sobre els quals es va basar l'LGE del al XII varen ser escrits pels següents quatre poetes:
Eochaidh Ua Floinn (936–1004) d'Armagh – Poemes 30, 41, 53, 65, 98, 109, 111 Flann Mainistrech mac Echthigrin (mort el 1056), lector i historiador de l'abadia de Monasterboice – Poemes ?42, 56, 67, ?82 Tanaide (mort cap al 1075) – Poemes 47, 54, 86 Gilla Cómáin mac Gilla Samthainde (fl. 1072) – Poemes 13, 96, 115
Fou a finals del que un únic i anònim erudit sembla haver reunit aquests poemes i molts d'altres i els va encabir dins d'un elaborat marc de prosa, en part de la seva pròpia inspiració i en part extret de fonts més antigues i perdudes (per exemple, els tochomlaidh referits anteriorment per O'Curry), parafrasejant i ampliant el vers. El resultat fou la primera versió del LGE, escrit en irlandès mitjà, una forma de gaèlic irlandès en ús entre el 900 i el 1200.
Variants textuals i fonts Des del començament, el Lebor Gabála Érenn esdevingué un document enormement popular i influent i va adquirir ràpidament estatus de cànon. Alguns textos més antics es van modificar per tal d'acostar-ne les narratives a la versió històrica d'aquesta obra, i es van escriure nombrosos poemes nous per a introduir-los-hi. Al cap d'un segle de la seva compilació n'hi havia ja una gran quantitat de còpies i revisions, incloent-hi entre totes fins a 136 poemes. Actualment hi ha cinc recensions del Lebor Gabála Érenn que sobreviuen en més d'una dotzena de manuscrits medievals:
Primera redacció (R¹): conservada al Llibre de Leinster (c. 1150) i al Llibre de Fermoy (1373). Míniugud (Min): aquesta recensió està estretament relacionada amb la Segona Redacció. Probablement és més antiga que els MSS supervivents d'aquesta redacció, ja que no n'hi ha cap de més antic que l'actualment perdut sobre el qual es basaven aquests MSS. Les fonts supervivents estan subjectes a còpies de la Segona Redacció. Segona Redacció (R²): sobreviu en no menys de set textos separats, el més conegut del qual és El Gran Llibre de Lecan (1418). Tercera redacció (R³): preservada tant al Llibre de Ballymote (1391) com al Gran Llibre de Lecan. Redacció d'O'Clery (K): escrita el 1631 per Mícheál Ó Cléirigh, un escrivà franciscà i un dels Quatre Mestres. Al contrari que la versió més antiga del LGE, aquesta redacció és en un irlandès modern primigeni, però fou admesa com a redacció independent per Macalister perquè hi ha indicis que l'autor tenia accés a fonts que ja no existien i que no foren emprades pels compiladors de les altres quatre redaccions. L'obra es va compilar al convent de Lisgool, a prop d'Enniskillen. O'Clery fou ajudat per Gillapatrick O'Luinin i Peregrine O'Clery (cosí tercer de Michael O'Clery i un dels Quatre Mestres).
La taula següent recull els manuscrits existents que contenen versions del Lebor Gabála Érenn. La major part de les abbreviaturess emprades s'han agafat de l'edició crítica de l'obra de R. A. S. Macalister (vegeu referències per als detalls):
Sigla Manuscrit Ubicació Redaccions Notes A Stowe A.2.4 Reial Acadèmia d'Irlanda R² Una còpia directa i pobra de D B El Llibre de Ballymote Reial Acadèmia d'Irlanda R³ B perdé un foli després que se'n derivessin β, β¹ i β² β H.2.4 Trinity College, Dublin R³ Una transcripció de B feta el 1728 per Richard Tipper β¹ H.1.15 Trinity College, Dublin R³ Una còpia, feta cap al 1745 per Tadgh Ó Neachtáin, d'una transcripció perduda de B β² Stowe D.3.2 Reial Acadèmia d'Irlanda R³ Una còpia anònima de la mateixa transcripció perduda de B D Stowe D.4.3 Reial Acadèmia d'Irlanda R² E E.3.5. no. 2 Trinity College, Dublin R² F¹ El Llibre de Fermoy Reial Acadèmia d'Irlanda R¹ F¹ i F² són parts d'un MS desmembrat, F F² Stowe D.3.1 Reial Acadèmia d'Irlanda R¹ H H.2.15. no. 1 Trinity College, Dublin R³ L El Llibre de Leinster Trinity College, Dublin R¹ Λ El Llibre de Lecan Reial Acadèmia d'Irlanda R², Min Primer text del LGE al Llibre de Lecan M El Llibre de Lecan Reial Acadèmia d'Irlanda R³ Segon text del LGE al Llibre de Lecan P P.10266 Biblioteca Nacional d'Irlanda R² R Rawl.B.512 Bodleian Library R², Min Només el text en prosa és escrit complet: els poemes estan truncats V¹ Stowe D.5.1 Reial Acadèmia d'Irlanda R², Min V¹, V² i V³ són parts d'un MS desmembrat, V V² Stowe D.4.1 Reial Acadèmia d'Irlanda R², Min V³ Stowe D.1.3 Reial Acadèmia d'Irlanda R², Min K¹ 23 K 32 Reial Acadèmia d'Irlanda K Còpia en net autògrafa de l'autor Michael O Clery
Hi ha un K contingut en diversos manuscrits en paper, però el precedeix el K¹, l'«autògraf autoritari».Segons John O'Donovan, Annals of the Kingdom of Ireland (1849), p. xxiii–xxiv, el manuscrit K¹ de la Reial Acadèmia d'Irlanda és realment una còpia en net autògrafa de Mícheál Ó Cléirigh feta pel seu company mestre Peregrine O'Clery. El manuscrit original de l'autor s'envià probablement a Louvain.
Crítica moderna