La Falla de la Plaça de l'Ajuntament de València, també referida com Falla Plaça del Caudillo o Falla del País Valencià, segons ha anat canviant la denominació de la plaça on es planta, és la falla que es planta per part de l'Ajuntament de València. Tot i que, voluntàriament, hi ha falles que decideixen no participar del sistema de puntuacions de la Junta Central Fallera, esta és l'única que obligatòriament queda sempre fora de concurs. Es considera que la primera falla és la plantada en 1942, amb el So Quelo com a protagonista del remat, si bé, com a la majoria de falles, hi ha precedents de falles plantades al .
Història La falla depén de l'Ajuntament de València des dels anys 80,La Falla de l'Ajuntament o la culminació de la falla blanca (I) a Un Nou Parot, article del 7 de juliol de 2013 si bé anteriorment es plantava una falla a la mateixa plaça per part d'una comissió. La primera falla plantada a la Baixada de Sant Francesc data de 1899, i fins a 1930, ja com a Plaça d'Emilio Castelar, se'n plantarien en cinc anys diferents. Als anys 40 es va popularitzar la figura del So Quelo, llaurador valencià que va aparèixer a la primera falla, plantada en 1942 per Regí Mas, i que va repetir amb noves professions a diferents monuments durant tota la dècada i primers 50. Prova de la seua fama és que van aparèixer altres tios de factura semblant i que rivalitzaren amb ell, com el Tio Nelo de la Falla de la Plaça de la Reina.
Tot i el contingut crítics d'estes falles de la postguerra, com que el So Quelo és un estraperlista primer, i després banquer o alcalde, el monument estava sufragat per una comissió formada per empresaris i membres d'alta burgesia valenciana, un precedent per a les falles elitistes i que utilitzaven el monument com a aparador comercial. A partir dels anys 50 la figura del So Quelo és substituïda per remats de caràcter clàssic i, a final de dècada, per reproduccions d'obres esculptóriques o monuments de fama internacional. Cas a banda és la Correguda de Bous surrealista plantada en 1954 per Octavio Vicent, coneguda com la falla de Dalí per ser Salvador Dalí el seu dissenyador. Com la majoria de falles que han introduït alguna innovació estilística, va ser fortament criticada, i considerada una no-falla.
Tot i que les figures centrals inspirades en monuments i escultures seran una constant fins entrats els anys 70, durant la dècada dels 60 es van vore exemples d'experimentació, com la introducció d'elements inspirats en l'art pop o l'ús d'elements quotidians per part de José Barea en 1967 i 1968. Als anys 70, Vicente Luna realitza la majoria de falles, dedicant-ne una a la llibertat en les acaballes del franquisme, o una altra a la concòrdia en 1981, en plena batalla de València. La més recordada de les falles de Luna a l'Ajuntament fou La Vanitat, de 1976. En ella, un gran titot presidia la falla, simbolitzant la supèrbia i diferents ninots criticaven els aleshores famosos paradors on l'alta societat es reunia exhibint la seua riquesa. Tanmateix, el ninot més polèmic va ser un anomenat el rei de la carambola i que representava l'estàtua d'un home grosset amb un tac de billar a la mà apujat a un burro, fet que molts interpretaren com una paròdia al monument de Franco que hi havia a aquella mateixa plaça. Amb l'arribada de la democràcia, el consistori passa a ser el responsable de plantar-la, esdeventint Manolo Martín l'artista de referència per a la Falla municipal.
Martín, artista multidisciplinari, va introduir l'experimentació en la falla, i les col·laboracions d'artistes d'altres disciplines que no estaven relacionades amb el món faller. Així l'autor de còmic Sento Llobell va col·laborar en la falla de 1986, que amb un nom inspirat en el pasdoble El Faller (Una estoreta velleta), actualitzava les falles primigènies fent un remat amb trastos vells com un Seat 600 i ninots vestits amb dissenys de Francis Montesinos. Per a 1987 a banda de Llobell i Montesinos, l'escriptor Manuel Vicent va sumar-se a l'equip creatiu de Perquè el foc només siga un espill, falla fortament innovadora i criticada alhora. En 1988 Ortifus va dissenyar la seua primera falla "Ho tenim tot davall, però...", basada en les no poques obres i reformes urbanes que s'estaven duent a terme a la ciutat. La participació d'Ortifus es confirmaria el 1994 amb Agustín Villanueva i Camas, per a Blanqueries. Als anys 90 Martín passaria el testimoni a diferents artistes, centrant-se la falla en temàtiques més autoreferencials, que tocaven sovint temàtiques valencianes com el Tirant lo Blanc (1990) o el Guerrer de Moixent (1997).
1999 serà un any de transició. Vicente Agulleiro planta una falla amb un remat basat en Guillver, però amb la particularitat que apareixia l'alcaldessa de València, Rita Barberà, als seus muscles. Tot i que en 1987 ja s'havien cremat a diferents polítics al monument, alguns especialistes troben que esta fou la falla més premonitòria del control polític que les falles en general i la falla de l'Ajuntament en concret tindrien a partir de l'arribada del . Així, mentre de manera general s'imposava una línia blanca en la crítica fallera, la falla plantada per l'Ajuntament no només erradicava qualsevol contingut crític any rere any, sinó que els remats tenien com a motiu els projectes o grans esdeviments que els governs municipal i valencià publicitaven aquells anys. Tot i que durant la primera quinzena del per la plaça hagen passat la majoria de grans artistes fallers, els projectes plantats destacaven per una estètica poc innovadora amb l'objectiu de consolidar als seus autors en la secció Especial. Encara que no haja existit control directe sobre la temàtica dels projectes, durant estos anys no es va elegir cap projecte que poguera ser alternatiu a eixe model de falla,La Falla de l'Ajuntament o la culminació de la falla blanca (II) a Un Nou Parot, article del 10 de juliol de 2013 fins que en 2014 Manolo Garcia marcara un punt d'inflexió amb Decàleg del valencià, que reintrodueix diferents elements (estètica classicista, l'ús de la vareta de fusta al remat o espectacles al voltant de la falla) que si bé cap d'ells era original, sí que van suposar una variació respecte a la majoria de falles plantades en l'Ajuntament els últims anys. Tot i reintroduir els elements crítics a la falla municipal, esta falla també va ser criticada doncs des de l'Ajuntament es van col·locar tanques que van fer difícil la lectura de les explicacions, acuidts i crítiques de la falla.
La falla infantil municipal va nàixer oficialment arran d'una proposta ideada durant les falles de 1986 per l'artista Armando Serra. El seu projecte va ser aprovat pel consistori, fet que va permetre que al març de 1987 es plantara per primera vegada a la plaça, de manera pública i institucional, una falla infantil municipal.https://www.fallas.com/historico-fallas-municipales-infantiles/
A continuació es detalla la llista dels monuments municipals majors i infantils plantats, els seus respectius lemes i els artistes encarregats de la seua execució:
Llistat de les Falles de la Plaça de l'Ajuntament Año Lema Artista(s) 1942 Sa majestad, el llaurador Regino Mas Marí 1943 L'alquería del So Quelo Regino Mas Marí i Carlos Cortina Beltrán 1944 El So Quelo Modesto González Latorre 1945 Pan-Ar-per-l'Aire & Com Francisco Baró 1946 So Quelo s'ha fet forner Regino Mas Marí i Carlos Tarazona Torán 1947 El So Quelo s'ha fer banquer Regino Mas Marí 1948 Sustituts Quelo Regino Mas Marí 1949 Tòpics valencians Octavio Vicent Cortina 1950 El So Quelo a ciegas Regino Mas Marí 1951 Frases célebres Octavio Vicent Cortina 1952 Carabassa al forn Germans Fontelles Alegre 1953 Pensat, fet i fum Germans Fontelles Alegre 1954 La corrida de toros surrealista Octavio Vicent Cortina (Disseny: Salvador Dalí) 1955 L'hora del diable Octavio Vicent Cortina 1956 Plus ultra Vicente Pallardó Latorre 1957 La fontana de Trevi Vicente Pallardó Latorre 1958 Monument a la Riuada Juan Huerta Gasset 1959 El cuplé Vicente Pallardó Latorre 1960 A la lluna de València Ramón Marco Marco 1961 Ni metro, ni vara, pam a pam Modesto González Latorre 1962 La invasió dels uns...i dels altres Vicente Pallardó Latorre 1963 Nou canvall de Troia Ricardo Rubert Andrés 1964 Pese a tantos Ricardo Rubert Andrés 1965 Homo Sapiens Vicente Luna Cerveró 1966 Ahí queda això José Barea Sánchez 1967 Els que es fiquen les botes amb les Falles José Barea Sánchez 1968 Embotellament de tràfic Germans Fontelles Alegre 1969 Intentant posar-la a plom Germans Fontelles Alegre 1970 El coloso de Rodas Octavio Vicent Cortina 1971 El coloso de Rodas Octavio Vicent Cortina 1972 El pensador valencià Octavio Vicent Cortina 1973 La llibertat Vicente Luna Cerveró 1974 Els atributs de'Atenea Vicente Luna Cerveró 1975 La serp de mar Vicente Luna Cerveró 1976 Vanitats Vicente Luna Cerveró 1977 La nova Torre de Babel Vicente Luna Cerveró 1978 Pirates de hui Vicente Luna Cerveró 1979 La polució Vicente Luna Cerveró 1980 El juicio final Vicente Luna Cerveró 1981 Concorde... Concordia Vicente Luna Cerveró 1982 Compte arrere Vicente Luna Cerveró 1983 Este pais Vicente Luna Cerveró 1984 Visita d'altre món Mario Lleonart Herrero 1985 Fantasia Manuel Martín López 1986 L'Estoreta Velleta Manuel Martín López (Disseny: Sento Llobell) 1987 Perquè el foc només siga un espill Manuel Martín López (Disseny: Sento Llobell) 1988 Els tenim tot davall, perè... Manuel Martín López (Disseny: Ortifus) 1989 Queridos Reyes de... Occidente Miguel Santaeulalia Núñez 1990 Tirant lo Blanch José Martínez Mollá 1991 En la terreta de l'art José Martínez Mollá 1992 Carmen José Martínez Mollá 1993 La montanya de la cultura José Martínez Mollá 1994 50 aniversari José Martínez Mollá 1995 Homenatge a la pintura de Joaquín Sorolla Josep Pascual Ibáñez 1996 De València i dolces José Pascual Ibáñez 1997 La nostra història Ramón i Antonio Ferrer 1998 Cultura 98 José Martínez Mollá 1999 La València de l'any 2000 Vicente Agulleiro Aguilera 2000 Tercer Mil·lenni Vicente Agulleiro Aguilera i Ramón Espinosa 2001 Adéu segle XX Pedro Santaeulalia Serrán 2002 Mare Nostrum Pere Baenas Garcia 2003 Bandes Agustín Villanueva, Alejandro Santaeulalia i Jordi Ballester 2004 Alucine Pere Baenas García 2005 I tú, què pintes? Alejandro Santaeulalia Serrán 2006 Imagine Ramón Espinosa Aguilar 2007 La mar al vent Pere Baenas García 2008 Desitges el que desitges, et quedaras a mitges José Latorre i Gabriel Sanz 2009 Benvinguts a casa Pedro Santaeulalia Serrán 2010 Falles o treballes Pedro Santaeulalia Serrán 2011 València 2011: esport tot l'any Pere Baenas García 2012 Pensat i Fet Vicente Llácer i Alejandro Santaeulalia 2013 La millor del món! Vicente Llácer i Alejandro Santaeulalia 2014 El decàleg del valencià Manolo García 2015 La fuerza Manolo García 2016 Falles en el mon Manolo García 2017 València, Ca la Trava Manolo García 2018 Equilibri Universal José Latorre i Gabriel Sanz (Disseny: Okuda) 2019 Procés creatiu José Latorre i Gabriel Sanz (Disseny: PichiAvo) 2020-2021 Açò també passarà José Ramón Espuig i Manolo Martín Huguet (Disseny: Escif) 2022 Protegeix allò que estimes Alejandro Santaeulalia (Disseny: Dulk) 2023 Cardioversió Valenciana Manolo García i Marina Puche 2024 Dos Coloms. Una branca Pere Baenas (Disseny: Escif) 2025 Fauna fallera Alejandro Santaeulalia i Vicente Llácer 2026 Hope Alejandro Santaeulalia i Vicente Llácer 2027 Vuelve a mi tierra Pere Baenas García i Alejandro Baenas
Llistat de les Falles infantils de la Plaça de l'Ajuntament