Manoel de Oliveira, nascut Manoel Cândido Pinto d'Oliveira (Porto, Portugal, 11 de desembre del 1908 - 2 d'abril del 2015)El Monde va ser un director de cinema portuguès, referent internacional i el cineasta més prestigiós del seu país. Va ser el primer director de cinema centenari en actiu de tota la història del cinema.Homenatge a Manoel d'Oliveira per als seus 100 ans
Biografia Oliveira va començar fent d'actor als anys vint; el 1931 va debutar amb un documental, Douro, Faina Fluvial, estudi antropològic sobre la vida a la ribera del riu Duero. El 1942 va rodar Aniki-Bobó, el seu primer llargmetratge de ficció, un retrat sobra la vida d'uns nens en un barri popular de Porto, que anticipava les tècniques i les temàtiques del neorealisme italià. Oliveira va estar catorze anys sense filmar per dificultats en el finançament i a causa de la censura portuguesa del règim de Salazar. A mitjans dels cinquanta, va reprendre l'activitat cinematogràfica amb el curt O Pintor e a cidade (1956) i el 1972 torna a la ficció amb O passado e o presente. El film Amor de perdição (1979), una adaptació de la novel·la de Camilo Castelo Branco, el consagra internacionalment i obre una etapa de pel·lícules basades en adaptacions literàries.
El 1995, adapta Agustina Bessa-Luís en O convento (1995), amb Catherine Deneuve i John Malkovich de protagonistes, i l'any següent la torna a adaptar en Party, que protagonitza Michel Piccoli.
Entre les seves obres, també destaquen A divina comédia (1990), premi especial del jurat de Venècia, La vall Abraham (1993), Viatge al principi del món (1997), La carta (1999), premi del jurat a Canes.
Va rebre el Lleó d'Or de Venècia del 1985 per Le Soulier de Satin, adaptació d'una obra de teatre de Paul Claudel.
El 2008, el Festival de Cannes el va homenatjar amb una Palma d'Or honorífica. miniatura|Manoel d'Oliveira responent a Antonio Tabucchi en la filmoteca francesa, el 3 de juliol del 2008 El 2008, Cristobal Colom, l'enigma evoca, amb emoció i humor, la història de Cristòfor Colom. Després, Singularitats d'una noia rossa, adaptat d'un conte d'Eça de Queiroz, autor realista portuguès del , surt el setembre del 2009. El 2010, Manoel De Olivera és al Festival de Canes 2010 per a la presentació d'O estranho caso de Angelica, que concorre en la categoria Una certain regard.
És, llavors, el director en activitat més gran al món i l'únic a haver començat la seva carrera en el temps del cinema mut. Ha rebut en el Festival de Canes 2008, l'any dels seus 100 anys, la seva primera Palma d'or, una Palma d'or per al conjunt de la seva obra. Aquesta recompensa li ha estat remesa pel seu amic Michel Piccoli. Emocionat per aquesta distinció, ha declarat: «Aprecio enormement de rebre-la d'aquesta manera perquè no m'agrada massa la competició, és a dir, guanyar contra els meus col·legues; és una bonica manera de rebre un premi». Quant a la seva prodigalitat i la seva longevitat: «Deixar de treballar, és morir. Si se'm pren el cinema, em moro».
El productor català Lluís Miñarro va produir a Oliveira dues de les seves últimes pel·lícules: Singularitats d'una noia rossa (2009) i O estranho caso de Angélica (2010).
Va rebre el Premi Sofia al Mèrit i l'Excel·lència i el Premi Sofia a la Carrera (Els Premis Sophia o Premis Anuals de l'Acadèmia Portuguesa són premis que atorga anualment l'Acadèmia Portuguesa d'Arts i Ciències Cinematogràfiques.)
El 9 de desembre del 2014, dos dies abans de complir 106 anys, Manoel d'Oliveira va rebre les insígnies de gran oficial de la Legió d'honor a Porto.
Filmografia seleccionada Llargmetratges 1942 - Aniki-Bobó 1963 - Acto da Primavera 1972 - O Passado e o Presente 1974 - Benilde ou a Virgem Mãe 1979 - Amor de Perdição 1981 - Francisca 1985 - Le Soulier de Satin 1986 - O Meu Caso 1988 - Os Canibais 1990 - Non, ou a Vã Glória de Mandar 1991 - A Divina Comédia 1993 - La vall Abraham 1994 - La caixa 1995 - El convent (O Convento) 1996 - Party 1997 - Viatge al principi del món (Viagem ao Princípio do Mundo) 1998 - Inquietude 1999 - A Carta 2000 - Palavra e Utopia 2001 - Porto da Minha Infância 2001 - Vou para Casa 2002 - O Princípio da Incerteza 2003 - Um Filme Falado 2004 - O Quinto Império - Ontem Como Hoje 2005 - Espelho Mágico 2006 - Belle toujours 2007 - Cristóvão Colombo – O Enigma 2009 - Singularitats d'una noia rossa 2010 - O Estranho Caso de Angélica 2012 - A Igreja do Diabo 2012 - O Gebo e a Sombra Curtmetratges 1931 - Douro, Faina Fluvial 1932 - Estátuas de Lisboa 1938 - Já se Fabricam Automóveis em Portugal 1938 - Miramar, Praia das Rosas 1956 - O Pintor e a Cidade 1964 - A Caça 1982 - Visita ou Memórias e Confissões 1983 - Lisboa Cultural 1983 - Nice - À propos de Jean Vigo 2011 - Do Visível ao Invisível 2014 - O Velho do Restelo''
Referències
Categoria:Directors de cinema portuguesos Categoria:Productors de cinema portuguesos Categoria:Guionistes de cinema portuguesos Categoria:Actors de cinema portuguesos Categoria:Editors de cinema portuguesos Categoria:Directors de fotografia portuguesos Categoria:Directors de televisió portuguesos Categoria:Guionistes de televisió portuguesos Categoria:Centenaris europeus Categoria:Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts a Porto Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Porto Categoria:Morts d'insuficiència cardíaca Categoria:Morts el 2015 Categoria:Escriptors portuguesos del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XX Categoria:Artistes de Porto Categoria:Actors nascuts al segle XX Categoria:Actors morts al segle XXI Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors portuguesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1908