El ginebre (Juniperus communis), és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies. És un arbre o arbust freqüent als Països Catalans.
Noms comuns Donat que és una planta molt corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: ginebre, ginebre mascle, ginebre negral, ginebre negre, ginebre real, ginebre ver, ginebrer, ginebrera, ginebró, ginebró (gàlbul), ginesta, ginebra, ginebro, ginestre, inebro, xinastra.
Descripció miniatura|esquerra|Ginebre a Santa Perpètua de Gaià. Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.
Les fulles són aciculars, disposades en grups de tres i amb una banda clara única a la part superior (el càdec, que és una espècie semblant, té dues ratlles blanques en comptes d'una).
Presenta dioècia, és a dir, que hi ha plantes només amb flors masculines que alliberen el pol·len durant març i abril, i plantes només amb flors femenines. Aquestes darreres són les que porten gàlbuls, estructures globulars morfològicament semblants a una baia i, per tant, llavors que es troben en quantitats de 3 a 6 en cada gàlbul.
L'estròbil, en aquest cas gàlbul, conegut com a ginebró, és de color blau, gairebé negre quan són madurs. Les llavors són dispersades pels ocells en els seus excrements.
Distribució i hàbitat És originària de l'hemisferi nord, a Euràsia i Nord Amèrica, i ocupa, incloent-hi les seves subespècies, una gran àrea des de la tundra a muntanyes al voltant dels 30 graus de latitud nord; és per tant, la conífera amb una distribució més àmplia de tot el món.
A Catalunya el podem trobar a gairebé la totalitat del territori, en matollars i boscos clars entre els 0 i els 2.600 metres d'altitud.
Precisament, alguns estudis dendrocronològics fets sobre individus que viuen a la tundra han trobat alguns exemplars especialment vells, que figuren entre els arbres (o arbusts) més vells mai registrats a Europa. Concretament han trobat un exemplar de 1647 anys a Finlàndia (Lapònia) dins del cercle polar àrtic.
Taxonomia Juniperus communis va ser descrita per Carl Linné i publicat a Species Plantarum 2: 1040. 1753.
Citologia El nombre de cromosomes de Juniperus communis (Fam. Cupressaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=22
Etimología Juniperus: nom genèric que procedeix del llatí iuniperus, que és el nom del ginebre.
communis: epítet llatí que significa comú, vulgar.
Subespècies i varietats Donada la seva àmplia distribució hi ha diferents subespècies i varietats: Juniperus communis subsp. communis - Ginebre. Normalment un arbre o un arbust erecte, amb fulles de 8 a 20 mm de llargada; es troba a moderada o baixa altitud en climes temperats. És el ginebre en sentit estricte. Juniperus communis subsp. communis var. communis – Habita a Europa i la majoria d'Àsia septentrional. Juniperus communis subsp. communis var. depressa – Amèrica del Nord. Juniperus communis communis subsp. hemisphaerica (J.Presl & C.Presl) Parl. – Muntanyes mediterrànies Juniperus communis subsp. communis var. nipponica – Japó (a vegades considerat com una espècie diferent: Juniperus rigida var. nipponica) Juniperus communis subsp. alpina – Ginebró (sinònims J. c. subsp. nana, J. c. var. saxatilis). Arbust de creixement prostrat, amb fulles de 3 a 8 mm de llargada. Es troba en àrees subàrtiques o a gran altitud, en muntanyes de zones de clima temperat. Juniperus communis subsp. alpina var. alpina var. alpina - Habita a Groenlàndia, Europa i Àsia. Juniperus communis subsp. alpina var. megistocarpa - Habita a l'est del Canadà (difícilment distinguible de la var. alpina) Juniperus communis subsp. alpina var. jackii - Habita a l'oest de l'Amèrica del Nord.
Sinonímia Juniperus albanica Pénzes Juniperus argaea Balansa ex Parl. Juniperus borealis Salisb. Juniperus caucasica Fisch. ex Gordon Juniperus compressa Carrière Juniperus cracovia K.Koch Juniperus dealbata Loudon Juniperus depressa Stevels Juniperus difformis Gilib. Juniperus echinoformis Rinz ex Bolse Juniperus elliptica K.Koch Juniperus fastigiata Knight Juniperus hemisphaerica C.Presl Juniperus hibernica Lodd. ex Loudon Juniperus hispanica Booth ex Endl. Juniperus interrupta H.L.Wendl. ex Endl. Juniperus kanitzii Csató Juniperus microphylla Antoine Juniperus niemannii E.L.Wolf Juniperus oblonga-pendula (Loudon) Van Geert ex K.Koch Juniperus oblongopendula Loudon ex Beissn. Juniperus occidentalis Carrière Juniperus oxycedrus subsp. hemisphaerica (J.Presl & C.Presl) E.Schmid Juniperus reflexa Gordon Juniperus saxatilis Lindl. & Gordon Juniperus suecica Mill. Juniperus taurica Lindl. & Gordon Juniperus uralensis Beissn. Juniperus vulgaris Bubani Juniperus withmanniana Carrière Sabina dealbata (Loudon) Antoine Thuiaecarpus juniperinus Trautv.
Usos De la fusta del ginebró se n'extreu, per destil·lació en sec, un oli molt aromàtic que es fa servir en perfumeria. Tradicionalment s'obtenia en un forn d'oli de ginebre que es construïa per a l'ocasió. L'oli s'utilitzava per a usos veterinaris, pel tractament de ferides i infeccions del bestiar.
De vegades es fa servir com a planta ornamental. A Escandinàvia, n'utilitzen la fusta per a emmagatzemar productes làctics com mantega o formatge.
Els ginebrons (gàlbuls) són molt astringents si es mengen crus, però assecats serveixen per a fer salses en plats de carn.
La ginebra i la beguda típica d'Eslovàquia anomenada Borovička es fan amb els ginebrons. També a Finlàndia elaboren una cervesa, la sahti, aromatitzada amb els ginebrons.
També s'utilitzen els ginebrons per adobar carns.
Referències
Enllaços externs
Database entry includes a brief justification of why this species is of least concern Flora Europaea: Juniperus communis Arboretum de Villardebelle photos of cones & shoots
Categoria:Juniperus Categoria:Arbusts Categoria:Espècies