miniatura|Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol miniatura|Pineda de pinassa a Castelltallat, durant l'any 2011, que mostra els troncs cremats i la reducció de les branques de la capçada com a efecte de l'incendi de l'any 1998 miniatura|Cartell informatiu al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter afectat pel foc de l'any 2001. miniatura|Helicòpter bombarder a Collserola, Barcelona Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no. Els incendis de la vegetació són processos naturals que han ocorregut a la natura des de fa milions d'anys, però encara que siguin una part de l'ecosistema, l'activitat humana n'ha incrementat la freqüència i l'extensió. Els incendis forestals són una de les formes més comunes de desastres naturals en algunes regions, incloses Sibèria, Califòrnia, Austràlia. Les zones de clima mediterrani de tot el món són fàcilment afectades pels incendis forestals, ja que la vegetació a l'estiu està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat és molt alta.
Causes Les principals causes naturals d'ignició són: l'escalfament global, climes àrids, llamps, erupcions volcàniques.
Les causes d'incendis d'origen antròpic més freqüents són la piromania, llançament de cigarrets no apagats, arcs elèctrics en línies d'alta tensió i espurnes de maquinària (motoserres, trituradores, segadores). Els focs també poden començar en comunitats amb agricultura itinerant, on el terreny es neteja ràpidament i el sòl es cultiva fins que perd fertilitat, i en artigatges. La tala d'àrees forestals porta al creixement d'herbes inflamables, i les carreteres emprades per talar, si s'abandonen, poden facilitar la propagació de l'incendi. Els focs anuals dels prats del sud del Vietnam provenen parcialment de la destrucció de zones forestals per part d'herbicides, explosius i operacions de l'exèrcit dels Estats Units en marc de la guerra del Vietnam.Karki, 4.
Els motius més habituals d'incendis varien arreu. A Canadà i al nord-oest de la Xina, els llamps són la principal font d'ignició, i són la causa d'entre el 8 i el 10% dels incendis forestals en llocs de clima mediterrani com Catalunya (especialment en tempestes seques de l'estiu). En altres parts del món, el factor humà és un contribuïdor significatiu. A l'Àfrica, l'Amèrica central, Fiji, Mèxic, Nova Zelanda, Amèrica del Sud i el sud-est asiàtic, els incendis forestals es poden atribuir a activitats humanes com l'agricultura, la ramaderia i la crema per convertir terreny. A la Xina i la conca del Mediterrani, la negligència humana és una de les principals causes d'incendis. Als Estats Units i Austràlia, les principals fonts de focs forestals són llamps i l'activitat humana (com espurnes de maquinària o cigarrets). Els focs en vetes de carbó ocorren arreu, en llocs com Burning Mountain, a Nova Gal·les del Sud; Centralia, a Pennsilvània; i diversos incendis es mantenen a través d'aquest carbó a la Xina. També poden brotar inesperadament i encendre material inflamable proper.
A Catalunya, les causes més freqüents són: Accidents (ferrocarrils, línies elèctriques, motors), intencionats (vandalisme, piromania, interessos), naturals (llamp), negligències (abocadors, cigarrets, crema agrícola, crema de pastures, fogueres, treballs forestals), revifats i desconeguts.
Parts En un incendi forestal es poden distingir les següents parts: cua, flancs (esquerre i dret) i cap. L'eix de propagació és el que uneix el punt d'inici (cua) amb el cap de l'incendi. Observant l'incendi des de la cua, es distingeixen els flancs dret i esquerre. Focus secundari és el produït fora del perímetre de l'incendi, causat per brases llençades pel vent.
El front d'avançament o línia d'ignició dels combustibles, sempre d'escassa amplada, separa els materials combustibles i els materials cremats que han alliberat bruscament la seva energia en pocs minuts o fins i tot segons. En canvi, el front de dessecament passa per davant del front d'avançament, en aquest cas invisible però responsable de les altes temperatures propagades per radiació, que desseca i mata ràpidament els vegetals i els prepara per a la combustió per quan arribi el front d'avançament.
Classificació La classificació dels incendis forestals es fa estudiant el combustible que propaga l'incendi i que assegura la seva sostenibilitat: Focs de superfície: són els que es propaguen cremant l'estrat herbaci i el matollar. Són els més freqüents i els inicials que passen a ser dels altres tipus. Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen molt més de pressa que l'anterior, ja que amb l'altura s'incrementa la velocitat del vent. Focs de subsòl: es propaguen sota de la superfície i cremen matèria orgànica seca, arrels o torba, el desplaçament és més lent que en els tipus anteriors però pot durar més. Les etapes en que es pot trobar un incendi forestal són:
Incendi actiu: el foc es propaga activament i té capacitat lliure per a seguir creixent. El foc segueix la seva progressió però els mitjans d'extinció ja hi estan actuant. Incendi estabilitzat: el foc encara es propaga en alguns punts però la seva dinàmica no supera la capacitat d'extinció. Incendi controlat: el foc ja no es propaga lliurement. No es pot considerar extingit perquè té punts calents que poden activar l'incendi. Incendi extingit: el foc ja no es propaga, tampoc no té la capacitat de reiniciar-se i és quan es poden començar a retirar mitjans d'extinció del perímetre deixant efectius de reforç. El patró de propagació classifica els incendis en:
Foc topogràfic: l'àmbit de propagació és la conca hidrogràfica incloent la vall principal i els barrancs secundaris. La propagació és diferent de dia o de nit. Els factors principals són el pendent, els vents locals, i la insolació dels vessants. Foc de vent: condicionat per la interacció del vent amb el relleu i la disponibilitat de combustible. Els factors principals són el vent i la velocitat de les flames, que és superior a la velocitat d'extinció amb línia d'aigua. La propagació amb salts a llarga distància són freqüents. Foc de convecció: associat a episodis sinòptics de baixes humitats relatives sense recuperació nocturna i altes temperatures. El vent influeix poc en la velocitat de propagació però marca la caiguda de focus secundaris i, per tant, la direcció de propagació. Els incendis amb més intensitat són capaços de crear el seu propi ambient de foc. En funció de la superfície total cremada, els incendis s'anomenen:
Conat d'incendi: si afecta a una superfície menor a 1 ha. Incendi: si afecta a una superfície major d'1 ha. Gran incendi: quan afecta a una superfície superior a 500 ha.
Generacions La tipologia d'incendis forestals al llarg de la història ha canviat, com també ho ha fet el comportament dels mateixos. És per això que el Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) del Cos de Bombers de la Generalitat, han pogut crear una classificació que relaciona cronològicament el comportament dels incendis forestals amb l'evolució antropològica del paisatge. Aquesta classificació estableix, de moment, sis generacions d'incendis:
Primera generació: a partir del 1960, es produeix el fenomen d'èxode rural en el què població d'entorns rurals es trasllada a zones urbanes per motius econòmics, principalment. Aquest fet, provoca l'abandonament de milers d'hectàrees arreu del territori, pel que es trenca el mosaic paisatgístic i permet als incendis forestals gaudir d'una continuïtat pel que fa a combustible a cremar. Segona generació: la manca de gestió forestal que s'havia realitzat des de l'abandonament de les zones agrícoles, va provocar a partir dels anys setanta, l'aparició dels incendis de segona generació, caracteritzats per un augment de la velocitat respecte els de primera generació, provocat per l'acumulació de combustible als boscos del territori, així com la transformació dels antics camps de cultiu a zones forestals. Tercera generació: a partir dels anys noranta, apareixen els primers incendis de tercera generació. Aquests són provocats per l'acumulació de més de trenta anys de combustible forestal que no ha estat gestionat, i que per tant, provoca incendis molt virulents, i que en moltes situacions superen la capacitat d'extinció dels cossos encarregats. És en aquest moment en què apareixen els Grans Incendis Forestals (GIF), els quals abarquen una superfície afectada de més de 500 hectàrees. En la tercera generació s'enmarquen incendis com els de Catalunya de 1994, o els Incendis forestals de 1998 a la Catalunya Central. Aquest fet obliga als cossos de bombers a adoptar noves estratègies i tècniques per a l'extinció o el control d'aquestes catàstrofes, com el foc tècnic (cremes controlades), per exemple. Quarta generació: aquesta nova generació, sorgida a partir dels anys 2000 es caracteritza per la proximitat de Grans Incendis Forestals amb espais de l'interfície urbana, molt propers a zones forestals, com urbanitzacions. Això obliga als cossos d'extinció a no només defensar els boscos de les flames, sinó que també els béns materials de les mateixes. Cinquena generació: els incendis de cinquena generació, sorgits a partir del 2010, són, en essència, incendis de quarta generació però amb un afegit: la simultaneïtat. Aquest fet provoca situacions de col·lapse dels sistemes d'extinció, i la necessitat de prioritzar les actuacions per a poder reduir les zones afectades pel foc. Sisena generació: és a partir dels incendis forestals de Xile del 2017, on el foc crema 8.000 hectàrees per hora, quan es proposa aquesta nova classificació. La sisena generació té el canvi climàtic com un de les causes principals. Aquests incendis es caracteritzen per ser més virulents que els anteriors, a causa de l'escalfament global, i tenen la capacitat d'alterar l'estabilitat atmosfèrica, provocant que l'incendi creï la seva pròpia situació meteorològica en l'entorn pròxim, variant, per exemple, la presència de vent, humitat o temperatura. Aquests incendis poden crear Pyrocomulonimbus (Cumulonimbus flammagenitus), és a dir, núvols convectius capaços d'arribar als 15.000 metres d'alçada, pel que cada cop que el cúmul dobla l'alçada, es multiplica per vuit la velocitat del vent que entra a l'incendi.
Comportament del foc Perquè es produeixi un incendi, també el forestal, es necessiten tres factors: combustible, oxigen i calor (triangle del foc). En el cas que un dels factors disminueixi suficientment o desaparegui, el foc no pot continuar. Aquest és el principi bàsic en el qual es fonamenta l'extinció d'incendis forestals. En els incendis forestals, el triangle del foc es pot reinterpretar com el triangle del comportament del foc, amb els tres factors: massa forestal, meteorologia i topografia. En aquest triangle, de cadascun dels elements que el formen se'n deriva un triangle nou, amb els components determinants per al comportament del foc: per a la massa forestal, la quantitat, el contingut d'aigua i la tipologia; per a la meteorologia, la temperatura, la humitat de l'aire i el vent; per la topografia, el relleu, l'orientació i l'alçada.
Influència de la massa forestal Quantitat El combustible vegetal té unes propietats que defineixen el comportament de l'incendi. Les propietats intrínseques són la seva composició química, que principalment són la cel·lulosa, l'hemicel·lulosa i la lignina, però tot i que quantitativament menys importants, els terpens i les resines tenen un paper rellevant en la inflamabilitat del vegetal. Les propietats extrínseques més importants són:
Càrrega de combustible: és la quantitat de combustible (mesurada en base seca) present per unitat de superfície. Normalment s'expressa en tones per hectàrea (t/ha).