José María Guervós y Mira (Granada, 1870 - Madrid, 1944) va ser un compositor espanyol. El seu germà Manuel (1863-1902) també fou un notable pianista i compositor que va deixar escrites moltes obres per a piano, en les quals, a través d'un temperament personal, s'endevina la influència d'Isaac Albéniz i dels grans romàntics.
Va estudiar amb son pare (José Guervós del Castillo), i va succeir el seu germà Manuel com a acompanyant de Pablo Sarasate i era oncle del també molt bon compositor Fernando Carrascosa Guervós. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 230. () L'any 1917 va accedir al lloc de professor d'acompanyament del Conservatori de Madrid, on ensenyava interinament abans, i on va tenir entre altres alumnes avantatjats com Tomás Teran. L'any 1895 va fundar, junt amb Pau Casals, Francés i Gálvez un conjunt de cambra, el Quartet Francés, i posteriorment va acompanyar en algunes ocasions Pau Casals. Va ser professor de la família reial i va col·laborar amb el Cuarteto Francés. Va inventar un sistema de notació denominat endecagrama, que no va prosperar.
Inspirat compositor, va compondre el poema simfònic Trafalgar (1899) i les sarsueles El rapto de Carolina (1896); Piquito de oro, en col·laboració amb Tomás Barrera, (1902); La buenaventura, i A estudiar a Salamanca, en col·laboració amb Amadeu Vives, 1903); Aretino i El lagar (1907), aquesta última en col·laboració amb José María Carbonell. Per a piano, va compondre un difícil Alegro de concierto, la polonesa Concha i l'àlbum de peces curtes Pensamientos. I per a cant i piano, una Serenta arabe i quinze lieder sobre les Rimas de Becquer, el més destacat de la seva obra de compositor.
Referències
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 199
Categoria:Compositors andalusos Categoria:Músics granadins Categoria:Morts a Madrid Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Compositors espanyols morts al segle XX