miniatura|upright=2.1|Les piràmides de Guiza es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan. Segueix el període prehistòric a Egipte i sorgí cap al 3100 aC (segons la cronologia convencional de l'antic Egipte) amb la unificació política de l'Alt i el Baix Egipte sota Menes (sovint identificat amb Narmer). La història de l'antic Egipte consisteix en una successió de regnes estables separats per «períodes intermedis» de relativa inestabilitat: el Regne Antic (bronze antic), el Regne Mitjà (bronze mitjà) i el Regne Nou (bronze final).
Assolí el seu apogeu durant el Regne Nou, quan dominava bona part de Núbia i un tros considerable de l'Orient Pròxim, època a partir de la qual inicià un lent declivi. Al llarg de la seva història, fou envaït o conquerit per diversos grups, incloent-hi els hicsos, els libis, els nubians, els assiris, els perses aquemènides i els macedonis d'Alexandre el Gran. El Regne Ptolemaic, un estat hel·lenístic fundat poc després de la mort d'Alexandre, exercí la sobirania sobre Egipte fins al 30 aC, quan, sota Cleòpatra VII, fou annexat a l'Imperi Romà i convertit en una província romana.
La prosperitat de la civilització de l'antic Egipte tenia a veure amb la seva capacitat d'adaptació a les condicions de la vall del Nil per a l'agricultura. Les inundacions previsibles i la irrigació controlada d'aquesta vall ubèrrima generaven un excedent de conreus propici al creixement demogràfic i el desenvolupament social i cultural. L'abundància de recursos permeté a l'administració invertir en l'explotació dels minerals de la vall i el desert adjacent, el desenvolupament inicial d'un sistema d'escriptura independent, l'execució d'obres col·lectives de construcció i agricultura, el comerç amb les regions veïnes i unes forces armades encarregades de projectar la força del país. Una burocràcia formada per escribes d'elit, jerarques religiosos i administradors impulsava i supervisava aquestes activitats sota el control d'un faraó, garant de la unitat i cooperació del poble egipci en el si d'un sistema complex de creences religioses.
Entre les fites dels antics egipcis hi ha l'explotació de pedreres i tècniques d'agrimensura i construcció que els permeteren bastir piràmides, temples i obeliscos monumentals; un sistema matemàtic; un concepte de medicina pràctic i eficaç; sistemes d'irrigació i tècniques de producció agrícola; els primers vaixells empostissats que es coneixen; faiança i vidrieria; noves formes de literatura; i el tractat de pau més antic que es coneix, signat amb l'Imperi Hitita, centrat a Anatòlia.
Egipte va deixar un llegat durador. L'art i l'arquitectura van ser imitats per altres pobles, i les ruïnes monumentals que han sobreviscut durant segles han inspirat la imaginació de turistes i escriptors. El descobriment de les antiguitats i diverses excavacions dutes a terme des dels inicis de l'edat moderna van dirigir l'atenció científica cap a la civilització egípcia i es va despertar un gran interès arreu del món.James (2005) pàg. 84
La importància del Nil L'antic Egipte va créixer i es va desenvolupar a les valls del Nil. Cada any inundava 200 o 300 metres per banda. L'avantatge de la inundació era que l'aigua portava un llim negre. Aquest llim fertilitzava la terra cada any i els egipcis es dedicaven a treballar per al faraó durant el temps que no podien conrear. Quan l'aigua es retirava, els egipcis començaven a plantar immediatament. Alguns altres egipcis es dedicaven a reparar els canals, que es feien servir perquè l'aigua arribés a tots els camps de conreu.Nou polis 1, pàg. 158
Van crear dics i canals i van aprendre càlcul i geometria. Van inventar el calendari.
Fases de les crescudes del Nil: Inundació (del juny al setembre) Sembra (a partir de l'octubre) Recol·lecció (del febrer al juny)
Història
Paleolític i Neolític lang=ca|miniatura|Mapa de l'antic Egipte, on es mostren les ciutats i llocs més grans del període dinàstic (c. 3150 aC al 30 aC) Cap al període Paleolític tardà, el clima àrid del nord-est de l'Àfrica havia esdevingut calent i sec, i forçà les poblacions de l'àrea a concentrar-se a la vall del Nil. Des que, durant el Plistocè, els caçadors-recol·lectors nòmades van començar a viure a la regió ara fa uns 1,8 milions d'anys enrere, el Nil ha estat l'eix vital d'Egipte.Shaw (2002) pàg. 17 Les fèrtils terrasses del Nil van fer possible desenvolupar una economia agrícola sedentària i una societat més sofisticada i centralitzada que va esdevenir una part fonamental de la història de la civilització humana.Shaw (2002) pàg. 17, 67-69
Restes d'aquesta gent primerenca apareixen a les terrasses del Nil i als oasis en forma d'artefactes de pedra tallada. Les proves arqueològiques indiquen que una societat i cultura egípcies s'havien desenvolupat i s'estengueren en un territori de l'anomenat Egipte predinàstic.
A través del Nil, al mil·lenni XI aC, una cultura moledora de gra que utilitzava el tipus més antic de falç havia estat substituïda per una altra cultura de caçadors, pescadors i recol·lectors que utilitzaven eines de pedra. Les proves també indiquen una ocupació humana i pastoreig al racó sud-oest d'Egipte, a prop de la frontera sudanesa, abans del 8000 aC. Les proves geològiques i els estudis per ordinador de models climàtics suggereixen que els canvis climàtics naturals pels volts del 8000 aC van començar a dessecar les extensions de terres de pastoreig de l'Àfrica septentrional, i posteriorment s'hi formaria el Sàhara (c. 2500 aC). Aviat les tribus de la regió, naturalment, van tendir a agregar-se a prop del riu Nil, on van desenvolupar una economia agrícola sedentària i una societat més centralitzada. Hi ha proves de pasturatge i cultiu de cereals al Sàhara oriental al mil·lenni VII aC.
La dessecació continuada va forçar els primers avantpassats dels egipcis a establir-se al voltant del Nil més permanentment i els va forçar a adaptar-se a una vida més sedentària. Tot i això, el període del 9000 al 6000 aC ha deixat molt poques proves arqueològiques. Cap al 6000 aC, l'agricultura organitzada i les grans construccions havien aparegut a la vall del Nil.Redford, Donald B. Egipte, Canaan, i Israel a l'Antiguitat. (Princeton: University Press, 1992), pàg. 6. En aquell temps, els egipcis del racó sud-oest d'Egipte eren pastors i també van construir grans edificis. El morter ja s'utilitzava al 4000 aC.
miniatura|Gerra Naqada II típica decorada amb gaseles (període predinàstic)
Període predinàstic
Cap al 5500 aC, petites tribus que vivien a la vall del Nil havien desenvolupat unes cultures úniques que manifestaven un control ferm de l'agricultura i la ramaderia i identificables per la seva ceràmica i objectes personals únics, com pintes, braçalets, i collarets. La primera d'aquestes cultures es va establir al Baix Egipte a el-Omari, al nord d'Helwan, a Merimde a l'oest del delta del Nil, i a les vores de la costa septentrional del llac Meris, a la regió del Fayium. El Neolític d'el-Omari i especialment el Fayium es feia notar pels avançats estris de pedra que van modelar la indústria lítica prehistòrica a Egipte.Hayes (1964) pàg. 220Midant-Reynes (2000) pàg. 106 El Faiyum es trobava a la intersecció de tres rutes: de la vall del Nil mateix, del Sàhara oriental i de l'Orient Pròxim, d'aquesta manera disposava de característiques de tots tres. Merimde era una de les més grans comunitats septentrionals, comparable en extensió i estructura al Nekhen predinàstic. A més a més de la seva tecnologia lítica, la seva cultura es caracteritzava per formes sofisticades de vasos i anells i culleres de ceràmica, i els caps de maça de pedra que van esdevenir populars al final de la història egípcia.Hayes (1964) pàg. 230
Molts segles més tard, les cultures predinàstiques meridionals s'hi van començar a establir. Eren contemporanis amb els assentaments dels predinàstics tardans de l'Egipte septentrional, com Maadi, Buto i Heliòpolis.Midant-Reynes (2000) pàg. 210-219 La primera comunitat meridional, Badari, es coneixia per la seva ceràmica d'alta qualitat, estris de pedra, i l'ús del coure. Les sepultures badarianes, simples clots amb signes d'estratificació social, suggereixen que la cultura estava caient sota control de líders més poderosos.Shaw (2002) pàg. 39 Al nord, la ceràmica maadiana era un desenvolupament local, feta de llim del Nil i ocasionalment decorada amb ocells i serekh que sostenien els primers noms d'Horus. Mentre Maadi era com un centre comercial, el contacte entre l'Alt i el Baix Egipte en aquest punt no era significatiu; les relacions comercials amb Palestina i Sumer, tot i això, estaven fortament assegurades.Midant-Reynes (2000) pàg. 211 Maadi també era la principal font de vaixells de basalt, la distribució dels quals esdevé més difosa al sud després que l'Egipte septentrional cau sota el control dels legisladors de l'Alt Egipte.Mallory-Greenough (2002), pàg. 84
Cap a la segona meitat del quart mil·lenni aC, va aparèixer una cultura que presentava els trets bàsics del que seria l'Egipte històric. A aquesta època, se la va anomenar en arqueologia Naqada II, car va ser una època de característiques especials. Van sorgir, llavors, l'escriptura jeroglífica, la irrigació a gran escala i un urbanisme incipient, els cultes primordials i els centres de poder polític que van esdevenir en dos regnes, l'un del nord i l'altre del sud.
En un període de cap a 1000 anys, la cultura Naqada es va desenvolupar des de petites comunitats grangeres fins a una poderosa civilització els líders de la qual retenien el control suprem sobre la gent i els recursos de la vall del Nil. Establint un poder central a Nekhen, i després a Abidos, els líders de Naqada van estendre el seu control d'Egipte cap al nord seguint el curs del riu i van establir contactes comercials amb Núbia, els oasis del desert occidental, i les cultures de la Mediterrània oriental.Shaw (2002) pàg. 61 La cultura Naqada va manufacturar diversos ornaments de béns materials, els quals incloïen ceràmica pintada, vasos de pedra decoratius d'alta qualitat, paletes cosmètiques, i joies fetes d'or, lapislàtzuli i ivori. També van desenvolupar un vernís conegut com a faiança, que era força utilitzat durant el període romà, per a decorar copes, amulets i petites figures. Durant l'última fase predinàstica, la cultura Naqada va començar a utilitzar símbols escrits que van evolucionar en un sistema ple de jeroglífics per escriure l'egipci.Allen (2000) pàg. 1
Primer estat històric A finals del III mil·lenni i primers del IV mil·lenni, els reis del sud van conquistar el nord, creant el primer estat territorial, dut a terme pel rei Menes, rei de l'Egipte meridional.Sureda, Joan (1988) pàg.128 A partir de la unificació d'ambdós, va passar a comprendre tota la vall del Nil, des de la primera cascada (Assuan) fins a la Mediterrània, incloent-hi els oasis de la zona occidental (Kharga, Dakhla, Farafra i Siwa), encara que molt aviat van començar les expedicions riu amunt, cercant les riqueses de Núbia, arribant fins a la segona cascada.
Les primeres dinasties van crear un estat que superava la diversitat local, arribant al seu punt culminant a la IV dinastia. Tanmateix, l'estat va iniciar massa d'hora un procés de desintegració que va significar la feudalització del país.