Can Sisteré és un edifici situat al carrer de Sant Carles de Santa Coloma de Gramenet, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història Va ser construït en una data indeterminada com a torre d'estiueig de la família Sisteré, mestres d'aixa de la Barceloneta. Com a hisendat del municipi, Pere Sisteré i Faura tenia un banc amb el seu nom a l'església parroquial, privilegi que seria confirmat pel rector Parcet i Fàbrega al seu fill Ramon Sisteré i Portabella, regidor i també alcalde entre 1891 i 1893, quan va ser destituït pel governador civil, juntament amb tres regidors més, per malversació de cabals públics.

El 1895, la finca va sortir a subhasta pública per a pagar els seus creditors, i als anys 1920 va passar a mans de l'indià Anselm de Riu i Fontanilles. Durant la Guerra Civil s'hi va instal·lar una escola popular integrada en el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), i un cop acabat el conflicte, l'escola de nens es va traslladar al carrer de Mossèn Camil Rossell, mentre hi va romandre la de nenes.

El 1952, Mercè Nuet i Doctor, vídua d'Anselm Riu, va donar la casa al Patronat Municipal per a fer-hi una escola pública o biblioteca, però l'escola de nenes aniria a Can Roig i Torres i Can Sisteré seria seu de la Falange fins al final del franquisme, quan va ser ocupat per la Guàrdia Urbana. El 1989 va ser rehabilitat per l'arquitecte Coque Blanco com a centre cultural i actualment acull exposicions d'art contemporani.

Descipció A finals del , la finca tenia una superfície de 8.875 m², i a part de la casa, comptava amb unes vinyes, un jardí amb arbres fruiters, quadres per a animals, cotxeres i un molí de vent, entre d'altres instal·lacions.

Es tracta d'un edifici a quatre vents, format per un cos principal allargat de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a quatre vessants, al qual s'hi adossen tres cossos més petits de planta baixa, pis i terrat als costats nord, sud i oest. Totes les façanes presenten un llenguatge noucentista amb profusió de cornises frisos i ornaments.

L'interior, buidat el 1989, es distribueix al voltant de l'escala central. Cal destacar la segona planta, totalment diàfana, amb les encavallades de fusta del sostre totalment vistes.

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Casa Francesc Joan Sisteré Can Sucre

Categoria:Patrimoni monumental de Santa Coloma de Gramenet Categoria:Edificis de Santa Coloma de Gramenet