El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato ; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria. El 2013 tenia 216.100 batejats d'un total 218.702 habitants. Actualment està regida pel bisbe Luigi Ernesto Palletti.
Territori miniatura|esquerra|Mapa de la diòcesi miniatura|upright=1.3|L'església de Santa Maria Assunta a Sarzana, cocatedral de la diòcesi miniatura|upright=1.3|La chiesa dei Santi Pietro, Lorenzo e Colombano a Brugnato, concattedrale della diocesi
El territori de la diòcesi actualment es correspon amb el de la província de La Spezia, i està dividit en 186 parròquies.
La seu episcopal és La Spezia, on es troba la catedral de Cristo Re. A Sarzana i a Brugnato sorgeixen les cocatedrals, dedicades respectivament a Santa Maria Assunta i a Santi Pietro, Lorenzo e Colombano
El seminari té la seu a Sazana, mentre que el de Brugnato va romandre actiu fins als anys 50 del .
Història L'origen de la diòcesi és antic: l'antiga ciutat de Luni era seu episcopal probablement ja durant l'època apostòlica: els primers testimonis escrits es remunten al 465.
Originalment el territori era enorme i incloïa parts de les actuals Emília-Romanya i Toscana. Per tant, encara apareixen en butlles amb què els Papes Eugeni III i Anastasi IV van confirmar territoris a Luni en el .
Des del els bisbes col·loquen cada vegada més la seva residència a Sarzana causa de la decadència progressiva de Luni; amb el plàcet del papa Innocenci III, de 7 de març de 1202 la seu es va traslladar a Sarzana formalment el 15 de juny d'aquest any. Però en els segles següents els bisbes no sempre respecten la seva residència, col·locant la seu aquí i allà a la diòcesi fins que el requisit de residència a Sarzana va ser sancionat amb una butlla del papa Pau II del 21 de juliol de 1465, que també va establir que els bisbes portessin el títol de Luni-Sarzana.
En 1797 la diòcesi de Luni-Sarzana va cedir una porció del seu territori per al benefici de l'erecció de la diòcesi de Pontremoli; el mateix succeí en 1822 per a l'erecció de la diòcesi de Massa Carrara. En 1854 i en 1855 altres parròquies es van escindir de Luni-Sarzana i s'agregaren a les dues diòcesis toscanes.
La diòcesi de Brugnato va ser erigida el 27 de maig de 1133 amb la butlla Quemadmodum Sedes Apostolica d'Innocenci II, amb territori desmembrat de la diòcesi de Luni. El 25 de novembre de 1820 en virtut de la butlla Sollicita quam del papa Pius VII la diòcesi de Brugnato es va unir aeque principaliter a la diòcesi de Luni-Sarzana.
Abans de la reforma de les fronteres de 1959, la diòcesi de Brugnato s'estenia fins a Sestri Levante, on, durant tot el , el bisbe de Brugnato residia habitualment, també per raons climàtiques. L'església de Santa Maria di Nazareth va ser elevada a la categoria de cocatedral, amb la possibilitat de consagrar els Sants Olis en els oficis de Setmana Santa.
Després del naixement de l'arsenal militar, la ciutat de La Spezia es va fer cada vegada més important que l'àrea circumdant. El 12 de gener de 1929 amb la butlla Universi Dominici, el papa Pius XI va erigir la diòcesi de La Spezia, sufragània de Gènova, formada per 18 parròquies preses de la diòcesi de Luni-Sarzana; l'Església de Crist Rei va esdevenir la catedral de la diòcesi. La nova diòcesi es va unir aeque principaliter a les seus de Luni-Sarzana i Brugnato, que va assumir el nou nom de «diòcesi de Luni, és a dir, la Spezia, Sarzana i Brugnato». A La Spezia es va establir l'única cúria diocesana, esdevenint la residència habitual del bisbe; es van mantenir els capítols dels canonges de les catedrals de Sarzana i Brugnato.
En 1959 un decret del papa Joan XXIIIEl text del decret Ad animarum saluti a AAS 51 (1959), p. 827-829. va fixar els límits actuals de la diòcesi (que van venir a coincidir amb els límits territorials de la província de La Spezia), que havia perdut en els últims anys diverses parts del territori a favor de diòcesis de nova erecció.
El 4 d'agost de 1975, de conformitat amb el Decret Litteris apostolicis de la Congregació per als Bisbes, se suprimí el títol de Luni, convertint-se en seu titular i va canviar el seu nom a la diòcesi de La Spezia, Sarzana i Brugnato.
El 30 de setembre de 1986, de conformitat amb el decret Instantibus votis d'aquesta congregació, es va establir la plena unione de les tres diòcesis i la nova circumscripció eclesiàstica va prendre el seu nom actual.
Cronologia episcopal Bisbes de Luni San Basilio † () San Solario † () Sant'''Euterio? † () San Felice † (citat el 465) Vittore † (inicis de 501 - finals de 502) Giusto † (citat el 556)Segons Lanzoni, ni Giusto ni Terenzio podrien ser el bisbe de Luni al que el papa Pelagi I dirigí la carta juntament als altres bisbes de Tuscia Annonaria. Basilio II ? † (segona meitat del ) San Venanzio † (inicis de 593 - finals de 603) San Terenzio † (primera meitat del ) Lucio ? † (vers 620 - 635) Lazzaro I ? † (vers 635 - 645) Tommaso † (citat el 649) Severo † (citat el 679) Lintecario † (? - 753 mort) Felerado † (citat el 769) Apollinare † (finals del ) Gualcherio † (a l'època de Carlemany, inicis del ) Petroaldo † (citat all'826) Teodolasio † (meitat del , aproximadament) San Ceccardo † (? - 860 mort) Gualterio I † (inicis del'872 ? – finals de 884) Odelberto † (inicis del'899 - 941 mort) Anselmo ? † (vers 941 - ?) Adalberto † (inicis de 963 - finals de 967) Gottifredo I † (976 ? - finals d'octubre de 998) Filippo I † (? renuncià) Guido I † (inicis de 1020 - finals de 1027) Eriberto † (citat el 1039) Guido II † (inicis de 1054 - finals de 1078) Lazzaro II † Filippo II † (inicis de 1095 - finals de 1096) Andrea I † (inicis de 1124 - finals de 1126) Filippo III † (1127 ? - 1128 ?) Gottifredo II † (1129 - 1156 mort) Alberto † ? Andrea II † (inicis de gener de 1160 - finals d'abril de 1163) Raimondo † (citat al de febrer de 1168)Al document que en parla, és indicat com a "bisbe electe"; cfr. Podestà, op. cit., p. 44. Pipino Arrighi di Pisa† (inicis d'agost de 1170 - finals de 1176) Pietro † (vers 1178 - finals de febrer de 1190) Rolando † (novembre de 1190 - vers febrer de 1193 mort) Gualtiero II † (inicis de novembre de 1193 eletto - 1213 mort) Marzucco † (1213 - 1221 mort) Noradino † (1221 - 1224 mort) Buttafava † (1224 - 1226 renuncià)Segons Podestà (p. 76), Buttafava, electe entre setembre i octubre de 1223, morí al mes de juliol de 1226; mentre que segons Gams al 1228. Guglielmo † (inicis de maig de 1228 - 1272 mort)Gams i Eubel situen la mort de Guglielmo el 1270; l'hauria succeít un tal Goffredo, mort el 1273; Podestà en comptes creu que el bisbe que els documents antics mencionat simplement amb una "G", no sigui Goffredo, sinó el mateix Guglielmo. Enrico da Fucecchio † (3 d'abril de 1273 - 1297 renuncià)Segons Gams mor el 1293 i després ve un Gualterio (1293 - † vers 1296). Antonio Nuvolone da Camilla † (8 de març de 1297 - 1307 mort) Sede vacante (1307-1312) Gherardino Malaspina † (9 de maig de 1312 - gener de 1318 mort) Bernabò Malaspina † (20 d'agost de 1320 - 5 d'agost de 1338 mort) Antonio Fieschi † (4 de novembre de 1338 - 1343 mort) Agapito Colonna † (9 de gener de 1344 - 1344 mort) Giordano Colonna † (25 de maig de 1344 - 1351 mort) Gabriele Malaspina † (24 d'octubre de 1351 - 1359 mort) Antonio da Siena, O.P. † (1359 - 1363 mort)Mencionat per Gams, absent a Eubel. Barnaba Malaspina (Bernabò Griffi) † (25 de febrer de 1363 - 31 de gener de 1374 nomenat bisbe de Penne i Atri) Beato Giacomo Campano, O.P. † (1378 - 1380 renuncià) Beato Giacomo Piccolomini, O.F.M. † (1380 - 1383 mort) Gerardo Pasqualoni, O.F.M. † (1383 - 1385 mort) Francesco Lante, O.F.M. † (1386 - 12 d'abril de 1390 nomenat bisbe de Brescia) Martino de Ferrari, O.S.A. † (12 d'abril de 1390 - 1394 mort) Giovanni Montino † (1395 - 1406 mort) Giacomo de Rossi † (1406 - 6 de març de 1415 nomenat arquebisbe de Nàpols) Aragonio Malaspina † (22 de setembre de 1407 - 9 de febrer de 1415 nomenat arquebisbe de Bríndisi) (administrador apostòlic de l'antipapa Benet XIII) Francesco Manfredi † (6 de març de 1415 - 1465 nomenat bisbe de Luni-Sarzana)
Bisbes de Luni-Sarzana Francesco Manfredi † (1465 - 1469 mort) Antonio Maria Parentucelli † (6 de setembre de 1469 - 1485) Tommaso Benetti † (21 de febrer de 1485 - 1497 renuncià) Silvestro Benetti † (28 d'abril de 1497 - 1537 mort) Giovanni Francesco Pogliasca † (28 de novembre de 1537 - 1561 mort) Simone Pasqua di Negro † (14 de febrer de 1561 - 4 de setembre de 1565 mort) Benedetto Lomellini † (7 de setembre de 1565 - 17 de març de 1572 nomenat bisbe d'Anagni) Giovanni Battista Bracelli † (2 de juny de 1572 - 17 d'abril de 1590 mort) Giovanni Battista Salvago † (14 de maig de 1590 - 24 de gener de 1632 mort) Giovanni Domenico Spinola † (26 d'abril de 1632 - 1 de desembre de 1636 nomenat arquebisbe, a títol personal, de Mazara del Vallo) Prospero Spinola † (7 de setembre de 1637 - 17 de juliol de 1664 mort) Giovanni Battista Spinola † (22 d'abril de 1665 - 13 de setembre de 1694 nomenat arquebisbe de Gènova) Giovanni Girolamo Naselli † (7 de febrer de 1695 - d'agost de 1709 mort) Ambrogio Spinola, B. † (10 de març de 1710 - 29 de juny de 1726 renuncià) Giovanni Girolamo della Torre, B. † (1 de juliol de 1726 - 21 d'abril de 1757 mort) Giulio Cesare Lomellini, C.R.M. † (23 de maig de 1757 - 24 de febrer de 1791 mort) Francesco Maria Gentili † (26 de setembre de 1791 - 17 de setembre de 1795 renuncià) Vincenzo Maria Maggioli, O.P. † (22 de setembre de 1795 - 24 de setembre de 1804 nomenat bisbe de Savona) Giulio Cesare Pallavicini † (24 de setembre de 1804 - 13 de maig de 1819 mort)
Bisbes de Brugnato Ildebrando † (1133 - ?) Gerolamo Lomellino † (1147 - vers 1172 mort) Lanfranco † (citat el 1178) Alberto † (inicis de 1188 - finals de 1188) Guglielmo Spinola † (inicis de 1190 - 1200 mort) Sinibaldo Fieschi † (1200 - 26 de novembre de 1230 mort) Guglielmo Contardi † (1230 - 1251 mort) Balduino Fieschi † (1252 - 1262 mort) Filippo Pallavicini † (1262 - 1265 mort) Sorleone, O.P. † (1265 - 1280 mort) Filippo Passano † (1281 - 1288 mort) Arduino Franchi † (1288 - finals de 1292 mort) Giacomo da Pontremoli † (1300 - 1320 mort) Gherardo Spinola, O.F.M. † (16 de gener de 1321 - gener de 1340 mort) Lamberto Guidiccioni † (26 de gener de 1340 - 1344 mort) Torpete Cancelli, O.S.B. † (28 de maig de 1344 - 1350 mort) Ludovico Pallavicino † (1350 - 1362 mort) Nicolò † (1362 - 1362 mort) Ludovico Gandolfo, O.F.M. † (20 de febrer de 1363 - 1 de maig de 1390 mort) Landone Plancio † (1 de juny de 1390 - 1400 mort) Francesco Cotica, O.S.B. † (29 d'octubre de 1400 - 1412 mort) Simone Tommasi † (7 d'abril de 1412 - 1418 mort) Tommaso Trigone, O.S.B. † (14 de novembre de 1418 - 1438 renuncià) Antonio Vergafalce † (2 de maig de 1438 - 1467 mort) Bartolomeo Ugerio † (23 de desembre de 1467 - 1479 mort) Antonio Valdettaro † (27 d'agost de 1479 - 1492 mort) Simone Chiavari, O.S.B. † (11 d'abril de 1492 - 1502 renuncià) Lorenzo Fieschi † (27 de setembre de 1502 - 1510 renuncià) Melchiorre Grimaldi † (24 de maig de 1510 - 1512 mort) Filippo Sauli † (14 de juny de 1512 - 1528 renuncià) (administrador apostòlic) Girolamo Grimaldi † (25 de setembre de 1528 - 6 de juny de 1535 renuncià) (administrador apostòlic) Agostino Trivulzio † (7 de juny de 1535 o 21 de febrer de 1539 - 5 de març de 1548 renuncià) (administrador apostòlic) Antonio Cogorno, O.P. † (5 de març de 1548 - 1565 renuncià) Giulio Sauli † (26 d'octubre de 1565 - 1570 mort) Antonio Paliettino, O.F.M.Conv. † (16 de juliol de 1571 - 17 d'octubre de 1579 mort) Nicolò Mascardi † (30 de gener de 1580 - 9 d'abril de 1584 nomenat bisbe de Mariana) Camillo Doddeo † (13 d'agost de 1584 - 15 d'abril de 1592 nomenat bisbe de Fossano)