En lingüística, una consonant tènue és una obstruent, o sigui sorda, no aspirada, no palatizada i no glotalizada. És a dir, té la fonació «simple» de , amb un temps d'atac de la sonoritat proper a zero, com a la p, t, ch, k, de l'espanyol o p, t, k de l'anglès després de s (spy, sty, sky).
Per a la major part de les llengües, la distinció sols és rellevant per a oclusives i africades. Moltes llengües tenen, tanmateix, sèries anàlogues a les fricatives: el mazahua, per exemple, té les fricatives ejectives, aspirades i sonores junt amb la tènue , i en paral·lel a les oclusives junt amb la tènue .
Transcripció En la transcripció, normalment les consonants tènues no es marquen explícitament, i les consonants que s'escriuen amb lletres de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) sordes com ara generalment se suposen no aspirades i no glotalitzades, tret que s'indiqui el contrari. Així i tot, l'aspiració es deixa sovint sense transcripció quan no s'ha de fer cap contrast (per exemple, a l'anglès), i per tractar això hi ha un diacrític explícit per a la manca d'aspiració a les extensions de l'AFI, un superíndex signe d'igual: . Això es pot veure en algunes descripcions fonètiques de llengües.Collins & Mees, 1984, The Sounds of English and Dutch, p. 281, en anglès
En Unicode, el símbol es codifica com U+02ED ˭ modificador de lletra no aspirada (HTML ˭).
Nom El terme tènue prové de la traducció llatina de la gramàtica del grec clàssic, que diferenciava tres sèries de consonants, les sonores β δ γ , aspiradaes φ θ χ , i tènues π τ κ . Aquestes tres sèries tenen anàlegs en moltes altres llengües. El terme s'usava àmpliament a la filologia del , però es va abandonar al . Les paraules de reemplaçament comunes, tanmateix, com ara «simple», «no sonora» i «no aspirada» són ambigües: a part de l'oclusiva alveolar tènue , les oclusives aspirades i ejectives i són sordes, les oclusives sonores i ejectives i són no aspirades, i, en el context adequat, totes quatre s'anomemen «simples», com l'oclusiva alveolar nasal .
Vegeu també Llei de Grassmann
Referències
Bibliografia Bussmann, 1996. Routledge Dictionary of Language and Linguistics R.L. Trask, 1996. A Dictionary of Phonetics and Phonology.
Tènue