Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del . Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.
L'ideari del nacionalsocialisme desenvolupat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment del poble jueu, resultant en l'Holocaust. Tanmateix el racisme desenvolupat pel nacionalsocialisme alemany inclogué altres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, basat en el concepte de puresa de raça que Hitler va desenvolupar en el seu llibre Mein Kampf. Ideològicament l'estat alemany i Hitler mateix es postulaven contraris al comunisme imperant a l'URSS.
En l'àmbit de la política internacional, Hitler tenia com a objectiu recuperar a foc i a sang els territoris de parla alemanya que s'havien perdut després de la Primera Guerra Mundial amb el col·lapse de l'Imperi Austrohongarès. Tanmateix, també perseguí una major expansió cap a l'est d'Europa (Lebensraum) i, algunes fonts consideren que l'objectiu final era el domini del món. La invasió de Polònia, de setembre de 1939, suposà l'inici de la Segona Guerra Mundial de la qual fou el màxim dirigent dels exèrcits del Tercer Reich. El curs de la guerra, tot i ser-li favorable als primers anys, es tornà en una derrota inexorable que el conduí a suïcidar-se el 30 d'abril del 1945, poques hores abans de l'arribada de les tropes soviètiques al Führerbunker, situat a sota de la Cancelleria del Reich, a Berlín, que allotjava les restes del govern alemany, evitant així esdevenir presoner.
Introducció El 1913, els sentiments pro-Gran Alemanya de Hitler l'empenyeren a viatjar a la ciutat alemanya de Múnic (Baviera). Es diu que quan esclatà la Primera Guerra Mundial (1914-1918), s'oferí immediatament com a voluntari. Serví durant quatre anys com a soldat ras i com a caporal (gegreiter) al 16è Regiment Bavarès d'Infanteria de Reserva, lluitant, entre d'altres, a la primera batalla d'Ieper, la batalla del Somme, la batalla d'Arràs i la batalla de Passendale. Va ser ferit diverses vegades. A Mesen, una bala li fregà el front, i més endavant amagà la cicatriu resultant amb el serrell. Va ser condecorat amb les dues versions de la Creu de Ferro però, per la seva frustració, només pujà fins al rang de gefreiter, car els seus superiors opinaven que mancava de qualitats de lideratge. Al novembre del 1918 decidí entrar en la política, unint-se a una de les moltes formacions polítiques petites que existien: el Partit dels Treballadors Alemanys (DAP), que més tard esdevindria el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.
Hitler va arribar al poder en una època en què el poble alemany patia per l'atur, la pobresa i la humiliació de la Primera Guerra Mundial. Sota el Tractat de Versalles, Alemanya va ser obligada a compensar pels danys de la guerra. Aquesta obligació pesava significativament sobre l'economia del país. Quan a l'octubre del 1929 Alemanya tot just començava a recuperar-se, el crack de la borsa de Nova York va fer col·lapsar l'economia alemanya i va donar a Hitler la seva oportunitat. A través d'una eficient maquinària propagandística, va aconseguir fer-se a si mateix i el seu partit molt populars i obtenir més i més escons al parlament.
Després de la seva victòria electoral el 1933, el President d'Alemanya Paul von Hindenburg va nomenar-lo finalment Canceller d'Alemanya. Immediatament, va posar en marxa els seus plans ben preparats per a apropiar-se de tot el poder, allunyar els jueus de la vida pública i preparar Alemanya per a una guerra de conquesta. La vetlla de la mort de Hindenburg, va publicar la llei per fusionar en la seva persona ambdós càrrecs: el de president i el de canceller. Aquesta llei va ser proposada al referèndum sobre el cap d'estat del Reich del 19 d'agost i va ser aprovada per 89,83% dels alemanys.
El 1938 annexà Àustria (Anschluss), que a partir d'aleshores fou denominada Ostmark. El 28 de setembre del 1938, el Reich va enviar un ultimàtum a Txecoslovàquia per a recuperar els Sudets. A iniciativa de Mussolini, es va concloure apressadament l'Acord de Múnic entre Hitler, França i Anglaterra per a intentar evitar la guerra imminent. El 30 de setembre, Txecoslovàquia es va veure obligada a concedir els Sudets.
El 1939, Hitler va ordenar la invasió de Polònia, provocant que el Regne Unit i França declaressin la guerra a Alemanya. Fou el principi de la Segona Guerra Mundial. Inicialment, Hitler fou capaç d'ocupar gran part d'Europa però després de l'atac contra la Unió Soviètica el 1941, a partir del 1943, les seves possibilitats s'enfonsaren i el Tercer Reich quedà contra les cordes. A l'hivern del 1944-1945, els aliats ja es trobaven a les fronteres d'Alemanya, i van procedir vers Berlín.
Després que esdevingués clar que els nazis havien perdut la Segona Guerra Mundial, a la tarda del 30 d'abril del 1945, se suïcidà juntament amb la seva esposa Eva Braun al seu búnquer de Berlín, on s'havien casat el dia abans. Ella s'enverinà, mentre que Hitler es disparà al cap. Una mica més tard foren trets a l'exterior, i sembla que foren coberts de benzina i cremats en un forat. Possiblement, els soviètics s'endugueren el crani de Hitler i les restes dels seus cossos a Moscou per una posterior investigació. En la guerra desencadenada per Hitler, a Europa perderen la vida 39 milions de persones, entre els quals sis milions de jueus. Gran part d'Europa quedà destruïda durant l'atac de Hitler, i el continent perdé la seva anterior hegemonia mundial davant dels Estats Units i la Unió Soviètica. Alemanya perdé un territori considerable a les fronteres orientals amb Polònia i Rússia, els habitants del qual foren perseguits vers l'oest. El que restava d'Alemanya fou dividida en una part occidental i una d'oriental pel començament imminent de la Guerra Freda. Europa i Alemanya romandrien dividides pel teló d'acer fins al 1990.
Infantesa i joventut Orígens familiars miniatura|Arbre genealògic de Hitler El pare d'Adolf Hitler, Alois Hitler, nasqué el 1837 com a fill il·legítim de Maria Anna Schicklgruber, de manera que se li donà el nom de sa mare. Cinc anys més tard, Maria Anna es casà amb el moliner Johann Georh Hiedler, que probablement també era el pare biològic d'Alois. El 23 de novembre del 1876, el cognom d'Alois Schicklgruber fou canviat a Hitler pel sacerdot de Döllersheim, després que Hitler l'hagués fet modificar pel notari Penkner de Weitra més aviat el dia anterior. Així doncs, el cognom Hitler no era un error d'ortografia sinó una escriptura poc comuna d'un cognom que també es podia escriure Hütler, Hüttler, Hüetler, Hüettler, Hiedler, Hietler o Hitler.Marc Vermeeren. De jeugd van Adolf Hitler 1889-1907 en zijn familie en voorouders. Uitgeverij Aspekt. Soesterberg, 2007 Més endavant, el seu fill Adolf mencionaria en el seu llibre Mein Kampf (La meva lluita) que aquest canvi de nom era l'únic motiu que tenia per estar agraït al seu pare: «després de tot, "Heil, Hitler" sonava molt millor que "Heil Schicklgruber!"».Vegeu l'article 'Heil Schicklgruber!'??? a about.com (Consultat el 28 de novembre del 2005). La mare d'Adolf Hitler s'anomenava Klara Pölzl i era vint-i-tres anys més jove que el seu marit (va nàixer el 1860). Adolf Hitler tenia un lligam estret amb la seva mare però tenia conflictes constants amb el seu pare. miniatura|Mare d'Adolf, Klara, aquest l'estimava i admirava profundament, tot al contrari que al seu pare. Es diu que Hitler comparava Alemanya amb la seva mare i Àustria, antiquada i decadent, amb el seu pare.Hitler a la nueva luz de la clásica y moderna psicología, p. 124 Tant de la banda del pare com de la mare, la família d'Adolf Hitler era originària del Waldviertel de l'Imperi Austríac, una regió entre el Danubi i l'actual República Txeca. El nom Hitler derivava probablement de Huttler, que literalment vol dir «el que viu en una cabana».
Johann Georg Hiedler, considerat oficialment l'avi del Führer durant el Tercer Reich, possiblement no era el pare biològic d'Alois. Un altre possible pare d'Alois era el germà de Johann Georg, anomenat Johann Nepomuk Hiedler, que vivia a l'Spital núm. 36 i que fou el que crià Alois quan era un nen. En tots els respectes, Alois Hitler era un Hitler autèntic i no un bastard. La investigació del cromosoma Y permet demostrar si dues persones pertanyen al mateix llinatge masculí/patern, és a dir, si descendeixen d'un avantpassat comú. Les anàlisis de l'ADN dels rebesnets d'Alois Hitler es revelaren idèntiques a les del material genètic dels parents de Hitler de la Baixa Àustria, demostrant irrefutablement que Alois Hitler compartia un avantpassat masculí amb els Hüttler encara vivents del Waldviertel. En altres paraules, això demostrava que Alois Hitler no era un bastard.
Adolf Hitler tenia tres germans, un germanastre, dues germanes i una germanastra, tots fills d'Alois Hitler. Els tres germans i una de les germanes van morir joves:
Alois Hitler jr. (germanastre), 13 de gener del 1882 - 20 de maig del 1956 Angela Hitler (germanastra), 28 de juliol del 1883 - 30 d'octubre del 1949 Gustav Hitler (germà), 10 de maig del 1885 - 8 de desembre del 1887 Ida Hitler (germana), 23 de setembre del 1886 - 2 de gener del 1888 Otto Hitler (germà), 1887 - 1887 Edmund Hitler (germà), 24 de març del 1894 - 28 de febrer del 1900 Paula Hitler (germana), 21 de gener del 1896 - 1 de juny del 1960
La germana de Hitler, Paula Hitler, dugué una vida reservada i morí a Berchtesgaden. La germanastra de Hitler, Angela Hitler, es casà amb Leo Raubal i tingué (que se sàpiga) un fill i dues filles. La filla més gran d'Angela Hitler, que tenia més o menys el mateix nom però que tenia l'àlies Geli (Angelika (Geli) Raubal), tingué més tard una relació amb Adolf Hitler i el 18 de setembre del 1931 se suïcidà.
El germanastre de Hitler, Alois Hitler jr., esdevingué propietari d'un cafè a Berlín. Se'l descrigué com un amable barman grassonet que no s'assemblava en res al seu germanastre. Alois Visqué amb l'angoixa que el seu cèlebre (i va) germanastre li retirés la llicència a causa de la vergonya. Tanmateix, Adolf i Alois Hitler mantingueren un lligam molt estret.
Infància miniatura|Casa que va veure nàixer Hitler a Braunau am Inn Adolf Hitler va néixer a Braunau am Inn, un petit llogaret prop de Linz a la província de l'Alta Àustria, no gaire lluny de la frontera alemanya, en el que llavors era l'Imperi Austríac. Nascut en una família de classe mitjana, el seu pare, Alois Hitler, va ser un agent de duanes. La seva mare, Klara Pölzl, va ser la tercera esposa d'Alois. Hitler va ser el tercer fill de la parella. Com els pares de Hitler eren cosins, van haver d'obtenir una dispensa papal per al matrimoni.Bullock, ibid., p.23