Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017 i que fou cap de llista de Junts per Catalunya a la demarcació de Barcelona a les eleccions generals espanyoles d'abril del 2019. Llicenciat en ciències polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats. És un dels impulsors de la Crida Nacional per la República.
Des del 16 d'octubre del 2017 estigué en presó preventiva, acusat d'un presumpte delicte de rebel·lió en relació amb el seu rol durant la manifestació davant la Conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017, en el transcurs de l'Operació Anubis. En el Judici al procés independentista català fou condemnat pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 9 anys de presó i d'inhabilitació pel delicte de sedició.
Biografia Sànchez i Picanyol fou dirigent i portaveu, al costat d'Àngel Colom, de la Crida a la Solidaritat, des del 1983 fins a la seva dissolució, el juny del 1993. En aquest sentit, el filòsof i pacifista Lluís Maria Xirinacs i Damians el responsabilitzà directament a la seva obra La traïció dels líders (1993) d'haver promogut aquesta dissolució i d'haver apaivagat intencionadament l'acció popular de base als Països Catalans. Vinculat durant molts anys a Iniciativa per Catalunya Verds, entre els anys 1996 i 2004 va ser conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i també el 1996 fou nomenat director adjunt de la Fundació Jaume Bofill, fins al 2001, any en què va assumir-ne la direcció, la qual va deixar el 2010 per incorporar-se com a adjunt del síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, exlíder dels ecosocialistes.
A banda de col·laborar periòdicament com a analista en temes socials i polítics en diversos mitjans de comunicació del país, entre el 2004 i el 2006 va coordinar la redacció d'un dels cinc àmbits del Pacte Nacional per a l'Educació, concretament el que va fixar les bases del servei públic educatiu. L'any 2008 va ser coordinador d'un dels quatre àmbits del Pacte nacional per a la immigració, en concret el que elaborava l'adaptació dels serveis públics.
Presidència de l'Assemblea Nacional Catalana El 16 de maig de 2015 Jordi Sànchez rellevà Carme Forcadell a la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), en ser escollit pels membres del Secretariat Nacional de l'entitat, reunits a la sala de Sant Vicenç del castell de Cardona per àmplia majoria, tot i que no havia estat el candidat més votat pels socis de l'entitat, que va ser l'editora d'origen estatunidenc Liz Castro. Era considerat una persona de consens, i tenia el suport de la direcció sortint. Va ser reelegit president pel Secretariat Nacional, reunit a Ripoll, el 21 de maig de 2016, arran de les noves eleccions de l'Assemblea, que havien tingut lloc una setmana abans. Paral·lelament al seu inici de presidència, que era un càrrec no remunerat, fou també designat director de l'Observatori dels Drets de la Fundació Pompeu Fabra, un càrrec de nova creació i atorgat directament per la Fundació "la Caixa" —presidida llavors per Jaume Giró i Ribas.
Com a president de l'ANC va posar l'accent en el discurs social de l'independentisme, argumentant que amb un nou estat es podria generar un millor estat del benestar més equitatiu i resoldre les urgències socials de Catalunya. També va participar en les negociacions per a crear la candidatura conjunta Junts pel Sí de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
Arran del desacord dels partits independentistes per a aprovar els pressupostos de la Generalitat, el Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana va proposar, en la seva següent reunió, el 12 de juny, modificar el seu full de ruta i va plantejar el referèndum d'autodeterminació com a objectiu de la legislatura. La modificació implicava consultar els socis de l'Assemblea, i Jordi Sànchez es va implicar personalment en l'aposta pel referèndum. Tres quartes parts dels socis van votar-hi a favor.
A l'Assemblea General Ordinària de l'ANC, que va tenir lloc a Barcelona el diumenge 25 de febrer de 2018, es van convocar eleccions al Secretariat Nacional i els càrrecs de l'organització van passar a ocupar el seu lloc en funcions. Jordi Sànchez, que havia renunciat a ser secretari nacional i president el 16 de novembre de 2017 per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya, va aprofitar l'ocasió per a escriure un text de record de la seva elecció com a president de l'Assemblea, l'any 2015; d'agraïment als seus companys i a les assemblees territorials, i d'encoratjament a l'ANC. El text va ser llegit davant dels socis per Núria Guillaumes. Va adreçar també unes paraules al Secretariat Nacional entrant, el 24 de març de 2018, el dia que Elisenda Paluzie va ser escollida nova presidenta de l'entitat.
Presó provisional El setembre de 2017 va ser acusat de sedició arran de les concentracions de protesta dels dies 20 i 21 durant l'Operació Anubis. Per aquest motiu, la jutge Carmen Lamela va decretar que ingressés a la presó sense fiança el 16 d'octubre, juntament amb Jordi Cuixart. Van ingressar a la presó de Soto del Real, separats en mòduls diferents i barrejats amb delinqüents que havien comès delictes de sang. La interlocutòria va ser durament criticada i diversos mitjans van publicar proves que contradeien el text de la decisió judicial. El mateix President de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres personalitats i associacions, consideren que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són presos polítics. Amnistia Internacional va demanar la seva posada en llibertat immediata.
El 3 de novembre, l'Audiència Nacional va desestimar el recurs d'apel·lació dels advocats de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que argumentaven que la situació política havia canviat a Catalunya arran de l'aplicació de l'article 155 i no hi havia risc de "reiteració delictiva".
Des del seu empresonament s'han realitzat centenars d'actes de suport tot el territori català. Dijous 19 d'octubre es va organitzar una concentració amb espelmes a l'Avinguda Diagonal de Barcelona demanant el seu alliberament, on van assistir 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana. Pocs dies després, dissabte 21, es va organitzar una nova manifestació, aquest cop al Passeig de Gràcia, on segons la Guàrdia Urbana es van aplegar més de 450.000 persones demanant la seva llibertat i la de Jordi Cuixart.
Dissabte 11 de novembre del 2017 es va organitzar una nova manifestació a la qual van assistir 750.000 persones, sempre segons la Guàrdia Urbana. Aquesta manifestació per la llibertat dels presos polítics. Des de llavors s'han realitzat centenars d'actes arreu del territori català demanant la llibertat del conjunt de presos polítics relacionats amb el procés independentista català. El 24 de novembre de 2017, el jutge Pablo Llarena va dictar un acte pel qual —després de sol·licitar informe a la jutgessa Lamela— acumulava la instrucció contra els principals líders independentistes, incloent-hi Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.Pérez, Reyes Rincón, Fernando J. «La juez Lamela facilita la posible excarcelación de los ‘exconsellers' » (en es). , 22-11-2017 [Consulta: 24 novembre 2017].Rincón, Reyes «El Supremo acumula todas las causas contra el independentismo por rebelión » (en es). , 24-11-2017 [Consulta: 24 novembre 2017].Rincón, Reyes «Junqueras, Forn y ‘los Jordis' seguirán en prisión provisional sin fianza » (en es). , 4 diciembre 2017 [Consulta: 4 diciembre 2017].
Campanya electoral 21D El 4 de desembre, coincidint amb l'inici de la campanya electoral al Parlament de Catalunya, el jutge Llarena va deixar en llibertat tots els membres del Govern de la Generalitat empresonats, llevat d'Oriol Junqueras i de Joaquim Forn, i va mantenir a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Junqueras, Forn i Sànchez ja figuraven a les llistes electorals com a candidats a diputat. Sànchez va demanar permís per a sortir de la presó a fer campanya, però el jutge Llarena l'hi va denegar, el 14 de desembre, i el va citar a declarar l'11 de gener. Aquesta declaració es va produir abans de la sessió de constitució del nou Parlament, el 17 de gener, de manera que Sànchez, per la seva condició de diputat electe, va al·legar-hi el seu dret a exercir la representació política. El 5 de febrer, el Tribunal Constitucional va admetre el recurs d'empara que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart hi havien presentat, al novembre, quan la seva causa encara depenia de l'Audiència Nacional. El 6 de febrer, el jutge Llarena va rebutjar una nova petició de llibertat i va decidir mantenir-lo en presó preventiva.
L'1 de març de 2018, el Tribunal Suprem va declarar la instrucció de la causa contra el Govern de la Generalitat i contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, instrucció que havia de finalitzar l'1 d'abril, causa complexa. La decisió possibilitava la pròrroga durant dotze mesos més de la instrucció. Tanmateix, el 10 d'abril el jutge Llarena va comunicar el processament de tots els investigats. El 15 de maig, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez, de manera concertada, van presentar recursos d'apel·lació davant del processament.
Arran que Jordi Sànchez fos proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat, la seva defensa va presentar l'endemà mateix, el 6 de març, dos recursos. Un va ser davant del Tribunal Suprem, per a sol·licitar-ne l'alliberament o el permís de sortida per a assistir a la sessió d'investidura, el dilluns 12 de març. L'altre recurs, davant el Tribunal Constitucional, ampliava el recurs d'empara que havia estat admès a tràmit el 5 de febrer; amb la finalitat que pogués participar en la campanya electoral, i també demanava la finalització de la presó preventiva. El dia 7 de març el Tribunal Constitucional va acordar mantenir la presó i rebutjar el recurs d'empara. El divendres 9 de març el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va denegar també la llibertat provisional ni cap permís per a assistir al ple d'investidura. L'advocat de Jordi Sànchez va anunciar que interposaria un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans el dilluns 12 a primera hora—la interlocutòria del Suprem havia sortit prou tard perquè no fos possible interporsar-lo el mateix divendres.
Ingressat a la presó més antiga de Madrid, Soto del Real, l'entorn de Jordi Sànchez s'ha queixat reiteradament de les deficients condicions del centre penitenciari. Arran d'un àudio enregistrat per a la campanya electoral, la policia va escorcollar la cel·la de Jordi Sànchez i va ser castigat amb el canvi de mòdul dins la mateixa presó. Tot i que el jutge Pablo Llarena havia establert que no tenia anul·lada la possibilitat de fer campanya, el càstig per l'àudio també va representar prohibir-li qualsevol comunicació amb la seva amiga Núria Guillaumes, a qui havia trucat per enregistrar l'àudio. A la incomunicació amb Guillaumes per sis mesos i el canvi de mòdul, s'hi va afegir, a l'abril, la privació d'activitats a la tarda, de forma que Sànchez havia de passar gairebé 18 hores cada dia tancat a la cel·la. Al cap de pocs dies Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser traslladats tots dos a un mòdul de millors condicions (van ser junts en el mateix mòdul tots dos per primera vegada).