miniatura|El bharatanatyam, una forma de dansa clàssica de l'Índia|225px La cultura de l'Índia és l'estil de vida de la gent de l'Índia. Les llengües, les religions, la dansa, la música, l'arquitectura, la gastronomia i les tradicions varien segons la regió del país. La cultura índia pot ser compresa com una amalgama de moltes subcultures diverses disseminades sobre tot el subcontinent indi i tradicions que es remunten a diversos mil·lennis.John Keay (2011), India: A History, 2nd Ed - Revised and Updated, Grove Press / Harper Collins, , vegeu Introducció i capítols 3 a 11Mohammada, Malika (2007), The foundations of the composite culture in India, Aakar Books, Molts elements de les diverses cultures de l'Índia, com les religions, el ioga i la gastronomia, s'han estès amb força arreu del món.
Religions miniatura|Ritual Aarti en el culte hindú miniatura|upright|Primer pla d'una estàtua representant Maitreya al monestir de Thikse, a Ladakh, India.Mark Kobayashi-Hillary Outsourcing to India, Springer, 2004 p. 8.
L'Índia és el lloc on van sorgir l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme, anomenades col·lectivament religions de l'Índia. Aquestes religions formen un conjunt de religions talment com ho fan, per exemple, les abrahàmiques. Actualment, l'hinduisme i el budisme són la tercera i quarta religió del món respectivament, amb més de 2 mil milions de seguidors en conjunt, possiblement 2,5 o 2,6 mil milions de seguidors.
Índia és un dels països amb més diversitat de religions del món, alguna de les quals impregnen d'una forma central la vida de les persones que les practiquen.
Segons un cens del 2001, un 80% de la gent religiosa a l'Índia practica l'hinduisme. L'islam el practica un 13% del total de la població; el cristianisme, el practiquen més de 23 milions de persones; el sikhisme, més de 19 milions de persones; el budisme, més de 8 milions i el jainisme prop de 4 milions.
El cristianisme, el zoroastrisme, el judaisme i el bahá'í també hi són influents, però en menor mesura. L'ateisme i els agnòstics també tenen influència visible a l'Índia, i en general hi ha tolerància respecte a totes les religions.
La religió hindú té moltes escoles diferents, cadascuna amb els seus valors únics. Per exemple, segons el Yogavasistha, un text sagrat de l'escola advaita de l'hinduisme, els valors dels éssers humans alliberats (en hindi: जीवन्मुक्ति) i autorealitzats poden ser resumits de la següent manera: «El plaer no el delecta; el dolor no el molesta. Encara que immers en accions mundanes, no té inclinació a cap objecte. De cares enfora està atrafegat, de cares endins està calmat. Se sent lliure de les limitacions de les escriptures, els costums, l'edat, la casta o el credo. És feliç, però la seva felicitat no depèn de res més. No se sent faltat, orgullós, inquiet, preocupat, depressiu ni eufòric. És ple de compassió i perdó, fins i tot amb aquells que li fan mal. Fa el correcte, independentment de les pressions. És pacient, perseverant, i sense cap impuresa al seu cor. No té falses il·lusions, no té ànsies de res. El seu sentit de la llibertat prové del seu esperit d'inquisició. Els fruits de la seva inquisició són la vitalitat, la intel·ligència, l'eficiència i la precisió. Té la companyia de les persones intel·ligents i cultes. Està content. »
Existeix, a l'Índia, un significant discurs històric sobre la noció, rellevància i existència i no-existència de Déu. Dharmakirti, per exemple, al , va escriure al Pramanavarttikam:
वेद प्रामाण्यं कस्य चित् कर्तृवादः स्नाने धर्मेच्छा जातिवादाव लेपः| संतापारंभः पापहानाय चेति ध्वस्तप्रज्ञानां पञ्च लिङगानि जाड्ये||
Creure en el Veda com a norma (santa o divina), creure en un creador del món, banyar-se en aigües sagrades per obtenir punya, tenir orgull (vanitat) sobre les accions d'un mateix, fer penitència per absoldre's dels pecats, són els cinc símptomes d'haver perdut la raó.
Família i matrimoni miniatura|Una núvia durant un casament hindú a Panjab (Índia)
Durant generacions, a l'Índia hi ha prevalgut la tradició d'una sistema familiar en el qual hi conviuen membres estesos de la família: pares, fills, parelles dels fills, nets, parelles dels nets, etc. Normalment, en aquest sistema el rol de cap de la família pertany a l'home de més edat, el qual pren les decisions importants i estableix les normes.
En un estudi de 1966, Orenstein i Micklin analitzen la població i l'estructura de les famílies índies. L'estudi afirma que la mitjana del nombre de membres de les llars familiars índies va romandre similar entre 1911 i 1951. A partir de 1951, amb la urbanització i el desenvolupament econòmic, l'Índia ha sofert un canvi important pel que fa a l'estructura de les famílies, tendint a establir-se famílies menys nombroses pel que fa a membres estesos. Sinha, al seu llibre, després de revisar els nombrosos estudis sociològics fets sobre les famílies a l'Índia, destaca que, els últims 60 anys, la tendència cultural en la major part de les regions de l'Índia ha estat la d'un canvi accelerat de famílies esteses a famílies d'un tipus més nuclear, igual com a la resta del món. La família estesa tradicional a l'Índia, als 1990, suposa un tant per cent molt baix de totes les llars índies, i de mitjana amb una renda per capita menor. Sinha afirma que les famílies de tipus tradicional encara persisteixen en algunes regions i en certes condicions, en part degut a les tradicions culturals i en part degut a factors pràctics. Els joves de les classes socioeconòmiques més baixes tendeixen a passar més temps amb les seves famílies que no els joves de classes més altes degut a les diferències ideològiques de l'educació rural i urbana.
Famílies arreglades miniatura|Una núvia índia. Des de fa segles, la societat índia posseeix una tradició de matrimonis arreglats. Fins i tot actualment, la majoria d'indis tenen planificats el seu matrimoni pels seus pares i altres membres respectats de la família. En el passat, els indis es casaven ben joves. La mitjana d'edat del matrimoni en les dones ha augmentat fins als 21 anys, d'acord amb el Cens de l'Índia de 2011.Women and men in India 2012 CSO/Census of India 2011, Government of India, pp xxi El 2009, al voltant del 7% de les dones es casaven abans dels 18 anys.K. Sinha Nearly 50% fall in brides married below 18 The Times of India (10 febrer 2012)
En la majoria de casaments, la família de la núvia regala un dot al nuvi o a la família d'aquest. Tradicionalment, el dot era considerat la part que li corresponia a la núvia de la fortuna familiar, atès que una filla no tenia drets legals sobre les propietats de la seva família natal. A més, el dot incloïa valors transportables com ara joies i béns de la llar dels quals la núvia pogués disposar durant la seva vida. Històricament, en la majoria de les famílies les propietats familiars es transferien únicament per la línia d'hereus masculina. Des de 1956, les lleis índies tracten l'home i la dona en termes similars en temes relacionats amb l'herència en cas que no hi hagi testament legal del difunt. S'observa un augment de l'ús per part dels indis de testaments legals per definir les condicions de la successió; el 2004 aproximadament el 20% dels indis tenien testament.
A l'Índia, l'índex de divorci és baix — 1% comparat amb el 40% dels Estats Units.Marriage and Divorce data by Country - United Nations database Les estadístiques, però, són limitades. No existeixen estudis rigorosos sobre el matrimoni a l'Índia, que capturin amb certa profunditat els comentaris d'ambdós cònjuges. Algunes mostren semblaven indicar que la temàtica dels matrimonis a l'Índia és similar a les tendències que s'observen a altres parts del món, i que els índexs de divorci tendeixen a augmentar. Els índex de divorci en zones urbanes són molt més elevats. A l'Índia, gairebé el 80% dels divorcis els inicien les dones.
Estudis recents mostren que a l'Índia hi ha una tendència que va en la direcció de mantenir els matrimonis arreglats encara que subjectes al consentiment (o poder de veto) dels futurs cònjuges. Banerji et al. recolliren informació en 41.554 llars de 33 estats i territoris de l'Índia el 2005. L'estudi va concloure que les tendències sobre el matrimoni a l'Índia són similars a les tendències observades al llarg dels últims 40 anys a la Xina, el Japó i altres països. L'estudi va permetre concloure que molt pocs matrimonis són arreglats sense el consentiment dels futurs esposos, i que la majoria dels matrimonis són arreglats amb consentiment. El percentatge de matrimonis acordats pels mateixos nuvis (els anomenats «matrimonis per amor») també es troba en ascens, particularment en les àrees urbanes.David Pilling (6 juny 2014) Review - ‘India in Love’, by Ira Trivedi; ‘Leftover Women', by Leta Hong The Financial Times
Rituals en el matrimoni miniatura|Un casament hindú. La núvia i el nuvi asseguts junts, rebent instruccions del sacerdot. El contenidor sagrat de foc (yajna kund) darrere del sacerdot.
Els casaments a l'Índia són tot un esdeveniment, ple de decoracions, colors, música, dansa, tradicions i rituals que depenen de la religió del nuvi i de la núvia, així com de les seves preferències.Sari nights and henna parties, Amy Yee, The Financial Times, 17 maig 2008] Se celebren uns 10 milions de casaments l'any,India's love affair with gold , CBS News, 12 febrer 2012 el 80% dels quals són casaments hindús.
Hi ha molts rituals festius en l'hinduisme, però cap de tan especial com el de casament (vivaha).Hindu Saṁskāras: Socio-religious Study of the Hindu Sacraments, Rajbali Pandey (1969), see Chapter VIII, , pages 153–233The Illustrated Encyclopedia of Hinduism: A-M, James G. Lochtefeld (2001), , Page 427 Una família típica hindú posa molt d'esforç i es gasta molts diners per preparar i celebrar un casament. Els rituals i processos d'un casament hindú depenen de la regió de l'Índia, però n'hi ha alguns que són comuns: Kanyadaan, Panigrahana i Saptapadi, respectivament: l'alliberament de la núvia per part del seu pare, l'encaixada de mans prop del foc (que significa la unió imminent dels nuvis), i les set passes davant del foc incloent, cadascuna, promesa solemne mútua. Després de les set passes i dels vots matrimonials, es considera la parella casada legalment.History of Dharmasastra, Vaman Kane (1962)P.H. Prabhu (2011), Hindu Social Organization, , see pages 164–165
Els sikhs es casen mitjançant una cerimònia anomenada Anand Karaj. La parella camina al voltant del llibre sagrat, el Gurú Granth Sahib, quatre vegades. Els indis musulmans es casen celebrant la tradicional boda islàmica seguint els costums practicats de l'Orient Mitjà. El ritual inclou Nikah, pagament del dot matrimonial anomenat Mahr a la núvia per part del nuvi, firma del contracte matrimonial, i la recepció.Three Days of a Traditional Indian Muslim Wedding, zawaj.com Els matrimonis cristians segueixen els costums practicats en altres països d'Occident però amb algun toc indi.
Salutacions