Margaret Hamilton (Paoli, Indiana, 17 d'agost de 1936) és una científica computacional i matemàtica. Va ser directora de la Divisió d'Enginyeria de Programari del Laboratori d'Instrumentació del MIT, on va desenvolupar programari de navegació de bord per al Programa Espacial Apol·lo. El 1986, es va convertir en la fundadora i CEO de Hamilton Technologies, Inc. a Cambridge, Massachusetts. La companyia es va desenvolupar al voltant del Llenguatge Universal de Sistemes basat en el seu paradigma de "desenvolupament abans del fet" (DBTF, de l'anglès Development Before the Fact) per a sistemes de disseny de programari.

Vida primerenca Hamilton va iniciar els seus estudis de matemàtiques a la Universitat de Michigan i posteriorment es va traslladar a l'Escola Preparatòria Hancock on es va graduar el 1954 i, seguidament, va aconseguir un B.A. en Matemàtiques a l'Earlham College el 1958. Per un període breu va ensenyar matemàtiques de secundària i francès després de la graduació, per tal de donar suport al seu marit mentre estudiava un grau a Harvard. Es va mudar a Boston, Massachusetts, amb la intenció de fer estudis de postgrau en matemàtica abstracta a la Universitat Brandeis, però en lloc d'això es va incorporar al MIT com a desenvolupadora de programari per predir el temps en la LGP-30 i els ordinadors PDP-1 (en el Projecte de Marvin Minsky MAC) per al professor Edward Lorenz del departament de meteorologia. Hamilton explica que, en aquell moment, la informàtica i l'enginyeria de programari encara no eren disciplines acadèmiques; per contra, els programadors aprenien a la feina amb l'experiència i la pràctica.

De 1961 a 1963, va treballar per al Projecte SAGE Philco-Ford al Lincoln Lab, on va ser una de les persones que van escriure el primer programari de l'ordinador d'interceptació AN/FSQ-7; també va escriure el programari per als Laboratoris d'Investigació de Cambridge de la Força Aèria, on va usar radars per seguir trajectòries d'aeronaus desconegudes.

Va treballar per adquirir experiència de primera mà en una època en què les ciències computacionals i l'enginyeria de programari no existien ni com a disciplina ni com a cursos universitaris.

Projecte SAGE El projecte SAGE era una extensió del projecte Whirlwind, iniciat pel MIT, per crear un sistema informàtic que podria predir els sistemes meteorològics i fer un seguiment dels seus moviments a través de simuladors; SAGE aviat va ser desenvolupat per a ús militar a la defensa antiaèria de possibles atacs soviètics durant la Guerra Freda. Per la seva banda, Hamilton va manifestar els seus dubtes:

Van ser els seus esforços en aquest projecte que la van convertir en una candidata per a la posició en la NASA com a principal desenvolupadora de programari del vol Apol·lo.

NASA miniatura|Hamilton al costat del codi de navegació que el seu equip va desenvolupar per al Programa Apolo miniatura|Hamilton durant la seva època com a principal dissenyadora del programari de vol per a l'Apol·lo. Hamilton es va unir al Laboratori Draper Charles Stark al MIT, que en aquell moment estava treballant en la missió espacial Apol·lo. Amb el temps es va convertir en la directora i supervisora del programari per a Apollo, previst per a navegar i aterrar a la Lluna, i les seves múltiples variacions usades en nombroses missions, incloent-hi la posterior Skylab.

Hamilton va treballar per adquirir habilitats i experiència durant un temps en què els cursos d'enginyeria informàtica i programació eren poc freqüents. Les seves àrees d'experiència inclouen el disseny de sistemes i desenvolupament de programari, models de negoci i de processos, objectes orientats a sistemes de modelatge i desenvolupament de sistemes, entorns automatitzats de cicle de vida, mètodes per maximitzar la fiabilitat del programari i la reutilització, l'anàlisi de domini, la correcció per les propietats del llenguatge incorporades, tècniques d'arquitectura oberta per a sistemes robustos, l'automatització del cicle de vida complet, garantia de qualitat, les tècniques de detecció d'errors i recuperació, sistemes d'interfície home-màquina, sistemes operatius. Va ser una de les persones que va desenvolupar conceptes de programari asíncron, programació de prioritat, i la capacitat de decisió amb humà en el bucle, que va esdevenir la base per un disseny de programari modern i ultrafiable.

Apol·lo 11 En un dels moments crítics de la missió Apol·lo 11, L'Ordinador de Navegació de l'Apolo va evitar una interrupció de l'aterratge a la lluna. Tres minuts abans que el mòdul d'aterratge lunar arribés a la superfície de la Lluna, es van activar diverses alarmes d'ordinador. L'equip estava sobrecarregat amb les interrupcions causades per l'energia subministrada per fases de forma incorrecta al radar de trobada del mòdul d'aterratge. A causa de la seva arquitectura asíncrona dissenyada per J. Halcombe- Laning, l'equip va ser capaç de fer front a l'augment de la demanda, donant prioritat a les tasques. En el control de la missió, Jack Garman va reconèixer que l'error no requeria que s'avortés l'allunatge. Hamilton va acreditar que l'Apollo Guidance Computer (AGC), juntament amb la seva execució asíncrona, com la base que proporciona els mitjans per a dissenyar sistemes de programari que inclouen mecanismes de detecció i recuperació d'errors d’AGC.

A la NASA, Hamilton va ser responsable d'ajudar en el desenvolupament pioner del programari de direcció de la nau Apol·lo, requerit per navegar cap a/des de la Lluna i descendir-hi, així com múltiples variacions del programari usades en diferents missions (incloent-hi el projecte Skylab).NASA Office of Logic Design "About Margaret Hamilton" (Last Revised: February 03, 2010)

Empreses Del 1976 al 1984, Hamilton va ser CEO d'una companyia que va cofundar anomenada Higher Order Software (HOS) per desenvolupar més idees sobre la prevenció d'errors i tolerància d'errades que emergeix de la seva experiència al MIT.

Hamilton va deixar la companyia, HOS, el 1985. El març de 1986, es va convertir en la fundadora i CEO de Hamilton Technologies, Inc. de Cambridge, Massachusetts. La companyia s'ha desenvolupat al voltant de l’Universal Systems Language (USL) i el seu entorn automatitzat associat.

Llegat Hamilton va encunyar el terme enginyeria de programari. L'enginyeria de programari, en el moment, no es va prendre tan seriosament en comparació amb altres procediments d'enginyeria, i per aquest motiu no es considerava com una ciència. Ella va començar a usar el terme enginyeria de programari durant les primeres missions Apol·lo per tal de dotar al programari de la legitimitat d'altres camps com l'enginyeria de maquinari.

Amb el temps el terme "enginyeria de programari" ha guanyat el mateix respecte que qualsevol altra disciplina." Al MIT ella va ajudar a la creació dels principis bàsics de la programació informàtica mentre treballava amb els seus col·legues en l'escriptura de codi per al primer equip portàtil del món ". Les innovacions de Hamilton van més enllà del fet que va tenir un paper important en aconseguir l'arribada de l'home a la lluna. Hamilton, juntament amb moltes altres dones enginyeres per igual, va desafiar el camp de la tecnologia dominada pels homes del seu temps, i va permetre que les dones entressin en aquests camps de STEM des de llavors.

Premis i reconeixements 1986- Va rebre el Premi d'Augusta Ada Lovelace per l'Associació de Dones en Computació, aquest premi s'atorga a les persones que s'han destacat en almenys una de dues àrees:. 1. reconeixement científic i tècnic excepcional i 2. extraordinari servei a la comunitat informàtica a través dels seus èxits i contribucions en nom de les dones en la informàtica. 2003- Se li va donar el premi NASA Exceptional Space Act Award per les seves contribucions científiques i tècniques. 2009- Rep el Premi d'Alumne Excel·lent per la Universitat d'Earlham. 2016- Margaret Hamilton, juntament amb Nancy Grace Roman, Katherine Johnson, Sally Ride, Mae Jemison, són el grup de cinc notables pioneres de la NASA que LEGO ha triat per crear uns materials educatius per mostrar a joves i adults la història de les dones a l'STEM. 2018 - Investida honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Vida personal Margaret Hamilton va conèixer al seu marit James Cox Hamilton mentre estudiava a l'Earlham College. Es van casar a finals de 1950 després d'obtenir la seva llicenciatura. Van tenir una filla junts, Lauren, que es va casar amb l'hereu multimilionari, actor, ballarí, coreògraf i James Cox Chambers. Durant els caps de setmana s'enduia sovint la Lauren al laboratori per passar temps amb la seva filla i al mateix temps codificar i crear rutines que més tard s'afegirien a l'ordinador del mòdul de comandament d'Apol·lo. Margaret Hamilton i James Cox Hamilton finalment es van divorciar.

Referències

Categoria:Informàtics estatunidencs Categoria:Matemàtics d'Indiana Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Alumnes de l'Escola de Literatura, Ciència i Arts de la Universitat de Michigan Categoria:Alumnes de l'Earlham College Categoria:Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat Categoria:Matemàtics del segle XXI Categoria:Matemàtics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1936