Aquesta és una llista de grups armats involucrats en l'actual Guerra Civil siriana: L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant formava part d'Al-Qaida; va ser repudiat, però, pel Comandament General de l'organització al febrer de 2014, quan afirmà que l'ISIS «no està afiliat a Al-Qaida ni hi té relació... Al-Qaida no és responsable de les accions de l'ISIS». Els Estats Units han acusat Belarús de proporcionar o intentar proporcionar suport militar directe al govern sirià. No obstant això, Belarús ho nega. També hi ha rumors no confirmats que Algèria proporciona suport militar a Síria. Existeixen conflictes constants entre diversos grups rebels. No obstant això, membres de les Unitats de Protecció Popular s'han coordinat amb l'Exèrcit Lliure de Síria. Durant el conflicte rebel-ISIS, l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant s'ha enfrontat a l'Exèrcit Lliure Sirià, el Front dels Revolucionaris de Síria, l'Exèrcit dels Mujahidins, el Front Islàmic i el Front Al-Nusra. Jund al-Aqsa ha declarat la seva neutralitat en el conflicte. Ghuraba al-Sham ha lluitat contra el Front Al-Nusra i la Brigada Tauhid. Membres de Partit Democràtic del Kurdistan-Síria, així com del Partit per la Llibertat Kurda s'han enfrontat de vegades amb les Unitats de Protecció Popular, el braç armat del Partit de la Unió Democràtica. El Consell Nacional Kurd es va unir a la Coalició Nacional Siriana (tot i que sense comprometre's oficialment a cedir cap força militar a l'oposició) i conservà la seva afiliació amb el Consell Suprem Kurd juntament amb el PYD. El grup gihadista Jaish al-Muhajireen wal-Ansar es va aliar amb l'Estat Islàmic durant un curt període, però se'n separà a causa del seu jurament de fidelitat a l'Emirat del Caucas, i es convertí així en un grup independent.

Exèrcit Àrab Sirià

LExèrcit Àrab Sirià (الجيش العربي السوري Al-Jaysh Al-'Arabî As-Suri), o simplement l'Exèrcit sirià, és la branca terrestre de les Forces Armades de Síria. És el servei militar dominant dels quatre serveis amb uniforme; controla la majoria de càrrecs superiors i té el major personal, amb un 80% del total combinat. L'Exèrcit sirià el formaren els francesos després de la Primera Guerra Mundial, quan van aconseguir un mandat sobre la regió. Des del 1948 ha tingut un paper important en el govern de l'estat, i ha donat suport als cops militars, incloent-hi el cop d'estat a Síria de març del 1949, i el cop d'agost del 1949 per part del coronel Sami al-Hinnawi, el 1954, el 1963, el 1966, així com el cop d'estat de l'any 1970.

Ha lluitat en quatre guerres contra l'estat d'Israel per l'alliberament de Palestina (el 1948, la Guerra dels Sis Dies, el 1967, el 1973, i el 1982 al Líban), i una vegada contra Jordània el 1970. També va desplegar una divisió cuirassada a l'Aràbia Saudita entre 1990 i 1991: hi hagué, però, poca acció. Des del 1975, fins al 2006, fou el pilar principal de l'ocupació siriana del Líban. Dins de Síria, va tenir un paper important en la supressió de la rebel·lió islàmica que hi hagué entre 1979 i 1982, i des de l'any 2011 es troba lluitant en la Guerra civil siriana.

Guàrdia Republicana de Síria

La Guàrdia Republicana (en àrab: الحرس الجمهوري, transliterat Al-Haras al-Jumhuri), també coneguda com a Guàrdia Presidencial, és una unitat de combat d'elit de l'Exèrcit Àrab de Síria, composta principalment per unitats blindades situades sobretot al voltant de Damasc. Creada el 1976 per contrarestar els atacs dels grups palestins a la República Àrab Siriana, la Guàrdia Republicana és responsable de la seguretat del president, de protegir la capital i els funcionaris governamentals de qualsevol possible amenaça. És l'única unitat militar que té permès circular per la capital. Durant l'actual Guerra civil siriana, la Guàrdia Republicana va participar en alguns dels combats més aferrissats del conflicte. Els seus soldats també han estat acusats d'haver comès crims de guerra.

Orígens La creació d'aquesta unitat va tenir lloc en plena Guerra Civil del Líban, després de la intervenció siriana en el conflicte. En aquest moment, algunes guerrilles palestines atacaren funcionaris i tropes sirianes. Els atacs palestins contra les tropes i el govern sirià es degueren al fet que l'exèrcit sirià estava compromès amb les tropes des del front libanès i l'Exèrcit del Sud del Líban. Però fou només després de la invasió israeliana del sud del Líban (1982) quan l'exèrcit sirià va intervenir decididament, a més de suposar la generalització del conflicte entre les diferents faccions libaneses (cristians, xiïtes, drusos, sunnites i palestins). El major general Adnan Makhlouf comandà la Guàrdia Republicana entre 1976 i 1997.

Activitats La Guàrdia Republicana és emprada sobretot per protegir els alts funcionaris del govern sirià de qualsevol amenaça externa i servir de contrapès a les altres potents formacions militars prop de la capital: la 4a Divisió Mecanitzada, la 3a Divisió Blindada, les forces especials i la 14a Divisió aerotransportada. Molts membres de la família Al-Àssad han servit en la Guàrdia Republicana: l'actual president sirià Baixar al-Àssad era un antic alt oficial de la brigada, com també és el cas de Maher al-Assad, que és coronel de la Guàrdia Republicana.

Guerra Civil siriana Al començament de la Guerra civil siriana la Guàrdia Republicana es mantingué fora del conflicte; el juny, però, del 2012 les seves forces es van enfrontar amb els rebels prop dels complexos d'habitatges i bases militars situats als suburbis de Qudsaya i Al Hamah, a uns 8 quilòmetres del centre de Damasc. Posteriorment han combatut a Latakia, lloc d'on és originària la família del president sirià. Els efectius de la unitat també han estat acusats en diverses ocasions d'haver perpetrat crims de guerra durant els combats en què van participar.

Estructura La Guàrdia republicana es compon de tres brigades cuirassades, un brigada mecanitzada i un regiment d'artilleria. Originàriament la seva força total era de 10.000 efectius, però en l'actualitat s'eleva als 25.000 soldats, i forma part de les tropes d'elit del govern, al costat de la 4a Divisió cuirassada. La divisió es compon orgànicament pels Regiments de seguretat 101 i 102 (la tasca és oferir seguretat al president, als ministres del govern, alts funcionaris governamentals, la seu de l'exèrcit i altres institucions governamentals), i per les brigades 103a, 104a, 105a i 106a, aquestes compostes per tropes de combat. Actualment Maher al-Assad és el comandant de la Guàrdia Republicana, així com de la 4a Divisió cuirassada.

Organització i equipament Les principals unitats estan estacionades a la muntanya Qasioun, prop de Damasc. Des d'aquesta posició elevada, la Guàrdia Republicana té una vista panoràmica estratègica de la ciutat i els suburbis. La brigada d'artilleria, equipada amb obusos D-30 i llançacoets BM-21 Grad, és capaç de repel·lir qualsevol atac per part de forces enemigues a la ciutat i suburbis. L'uniforme utilitzat per les tropes és diferent de l'emprat per l'exèrcit regular sirià.

Partit Baas de Síria

miniatura|Logotip del partit a Síria miniatura|Lema del partit, wahda, Hurriya, ishtirakiya El Partit Baas o Baath és com és conegut el Partit del Ressorgiment Socialista Àrab (en àrab Hizb Al-Baʿath Al-ʿArabī Al-Ishtirākī حزب البعث العربي الاشتراكي); és un partit polític àrab fundat el 1947 com a partit laic, nacionalista i socialista. Funcionava com un partit panàrab amb branques en diferents estats àrabs, però era més fort a Síria i l'Iraq, on va assumir el poder el 1963. El 1966 els partits sirià i iraquià esdevingueren faccions rivals; ambdós, però, mantenen el mateix nom i tenen estructures paral·leles arreu del món àrab.

Filosofia política La paraula àrab Ba'as o Baath vol dir 'resurrecció', com en l'obra publicada per Michel Aflaq En el camí de la resurrecció. Les creences baasistes combinen el socialisme àrab, el nacionalisme i el panarabisme. La ideologia, en la seva major part laica, contrastava molt amb la d'altres governs àrabs a l'Orient Mitjà, que de vegades tendeixen a orientar-se cap a l'islamisme polític i la teocràcia. El lema del partit és "Unitat, llibertat, socialisme" (en àrab wahda, Hurriya, ishtirakiya). La "unitat" es refereix a la unitat àrab, la "llibertat" fa èmfasi en l'alliberament del control estranger i particularment de la seva intervenció, i el "socialisme" es refereix al que s'ha anomenat socialisme àrab abans que marxisme.

Formació Va aparèixer inicialment com a moviment nacionalista àrab el 1932 creat pels pensadors sirians Michel Aflaq (cristià) i Salah Bitar, amb el nom de Partit del Ressorgiment Àrab. El 1940 es va fusionar amb el Partit Socialista Sirià, dirigit per Akram al-Hawrānī. D'aleshores fins a la seva constitució com a partit es va fer fort entre els marxistes sirians i en l'exèrcit iraquià. Feu el seu primer congrés el 7 d'abril de 1947 a Damasc i va estendre la seva acció a Jordània, Líban, Líbia i Aden.

Lluita pel poder a Síria Després del cop d'estat del 1954, que va enderrocar el dictador sirià Adib al-Shishakli i instaurà la democràcia a Síria, el Baas ja era un partit força organitzat i amb suport popular, així com d'intel·lectuals i de la petita burgesia, però topà amb rivals com el Partit Comunista Sirià i el Partit Social Nacionalista Sirià, oposat al nacionalisme àrab i prooccidental. Participà en el govern sirià des del 1955 i es va enfortir malgrat els enfrontaments interns. Fou un dels artífexs de la creació el 1958 de la República Àrab Unida, que fusionava Egipte i Síria, i assolia una de les fites del panarabisme.

L'agost del 1959 feu un congrés que, en concordança amb les opinions d'Aflaq, va aprovar la seva liquidació dins la Unió Socialista Àrab. Aquesta decisió no fou acceptada per tots els membres del partit, de manera que se'n realitzà un quart congrés i van fer marxa enrere. Mentrestant, un petit grup de funcionaris baasistes sirians estacionats a Egipte consideraren que la posició del partit en la RAU era feble i que aquesta era fràgil. Decidiren aleshores formar un comitè militar secret amb el tinent coronel Muhammad 'Umran, els majors Salah Jadid i Ahmad al-Mir i els capitans Hafez al-Àssad i 'Abd al-Karim al-Jundi.

Les diferències amb Gamal Abdel Nasser s'accentuaren el 1959 i finalment la RAU es va dissoldre el 1961 després d'un cop d'estat a Damasc. Setze destacats polítics van signar una declaració de suport al cop d'estat, entre ells el-Hurani i al-Bitar (tot i que aquest últims aviat es va retractar de la signatura). El partit estava en crisi: la secessió fou molt controvertida entre els sirians en general i més impopular entre els nacionalistes radicals que formaven el Ba'as. Una gran part dels membres de l'esquerra crearen com a protesta la Vanguardia Socialista Unificada, que va obtenir un suport considerable. El lideratge al voltant d'Aflaq fou fortament contestat per la seva tèbia oposició a la separació. Al-Hawrani, ara un adversari decidit de la reunificació, deixà el Ba'as i tornar a fundar el Partit Àrab Socialista.

En el Cinquè Congrés Nacional realitzat a Homs el 1962 es produí una pugna entre les dues faccions enfrontades del partit: la socialista radical, encapçalada per Akram al-Hawrānī, que fou exclòs del congrés, i la nacionalista, dirigida per Michel Aflak. S'assolí un compromís amb els elements pronasseristes i el Moviment Nacionalista Àrab de cara a una unitat d'acció. Mentrestant, però, el comitè militar secret preparava un cop d'estat per a començaments del 1963.

1963: Presa del poder a Síria i Iraq