Valerio Zurlini (Bolonya, 19 de març del 1926 − Verona, 28 d'octubre del 1982) va ser un director de cinema i guionista italià.
Biografia Nascut a Bolonya el 19 de març de 1926, era fill de Francesco Zurlini, enginyer de mines, i de Maria Bordoni, mestra d'escola. La família es va traslladar a Roma i ell va estudiar a un escola de jesuïtes. El 1943 va entrar al Corpo Italiano di Liberazione, que va participar en la Resistència, col·laborant amb els aliats.
Després d'estudiar dret i història de l'art, s'orienta cap al cinema i de 1948 a 1955 fa el seu aprenentatge dirigint una quinzena de curtmetratges documentals. Realitza el seu primer llargmetratge, Le ragazze di San Frediano el 1955, una comèdia dramàtica adaptada de la novel·la de Vasco Pratolini. El 1957, escriu el guió de Guendalina, que va dirigir Alberto Lattuada. Venen llavors, el 1959, Estate violenta, després el 1960 La ragazza con la valigia, amb Claudia Cardinale i Jacques Perrin, qui obté un èxit crític i públic.
El 1962, roda Cronaca familiare amb Marcello Mastroianni i Jacques Perrin, una altra pel·lícula inspirada en una novel·la de Vasco Pratolini del mateix títol, per la qual obté el Lleó d'or a Venècia. En aquestes tres pel·lícules, Valerio Zurlini pinta amb sensibilitat l'efusió amorosa i la desesperació existencial d'éssers conscients de les dificultats (d'ordre sociològic, polític o històric) en les quals evolucionen. La gran força de Zurlini és de comunicar als paisatges i a l'espai-imatge el malestar interior dels protagonistes (els "paisatges-estats d'ànim" que suggereix el crític Jean A. Gili). La mirada portada sobre el context sociopolític s'efectua, de manera destacable, sense que sigui simplificada fins i tot sigui engomada l'anàlisi dels sofriments interiors dels personatges.
És, en particular, el cas de la pel·lícula Estate violenta, amb Jean-Louis Trintignant, Eleonora Rossi Drago i Enrico Maria Salerno, que, recorda, a molts indrets emocionant-lo El jardí dels Finzi-Contini que Zurlini, fred amb els productors, no va dirigir, i que va ser, en definitiva, l'obra del gran Vittorio De Sica. Posa després en escena pel·lícules menys exitoses com Le soldatesse, basada en una novel·la d'Ugo Pirro, el 1965, o Seduto alla sua destra el 1968, abans de trobar l'èxit el 1972 amb La primera nit de tranquil·litat amb Alain Delon, Sonia Petrovna i Léa Massari.
L'obra més forta de Valerio Zurlini és potser la fidel adaptació escrita per André-Georges Brunelin el 1976 de la novel·la de Dino Buzzati Il Deserto dei Tartari amb decorats destacables del temps dels croats i un repartiment internacional prestigiosa que anuncia Vittorio Gassman, Giuliano Gemma, Philippe Noiret, Jacques Perrin, Laurent Terzieff, Fernando Rey, Jean-Louis Trintignant, Max von Sydow, Helmut Griem, Francisco Rabal i per a la música Ennio Morricone.
Valerio Zurlini, que feia temps que patia de cirrosi hepàtica, va morir a Verona el 26 d'octubre de 1982. L'any 2013 es va estrenar el documental, dirigit per Adolfo Conti, Gli anni delle immagine perdute, sobre Zurlini. El títol fa referència a les pel·lícules de les quals va escriure el guió i en va preparar el rodatge, però que mai no es van arribar a fer.
Filmografia 1944: Sorrida prego 1949: Racconto del quartiere 1949: Favola del cappello 1950: Pugilatori 1950: Miniature 1951: Il Blues della domenica sera 1952: La Stazione 1952: Soldati in città 1952: Il Mercato delle facce 1955: Le ragazze di San Frediano 1959: Estate violenta 1961: La ragazza con la valigia 1962: Cronaca familiare 1963: Il Paradiso all'ombre delle spade 1965: El soldatesse 1968: Seduto alla sua destra 1969: Come, quando, perché, codirogida amb Antonio Pietrangeli 1972: I Gabbiani d'inverno o l'inverno sull'Adriatico 1972: La primera nit de tranquil·litat (La prima notte di quiete) 1976: El desert dels tàrtars (Il Deserto dei Tartari)
Premis i nominacions Premis 1958 Nastro d'Argento pel guió de Guendolina. 1962: Lleó d'Or del Festival de Berlín per Cronaca familiare 1977: Nastro d'argento al millor director per Il Deserto dei Tartari 1977: David di Donatello al millor director per Il Deserto dei Tartari
Nominacions 1961: Palma d'Or per La ragazza con la valigia
Referències
Categoria:Guionistes italians Categoria:Alumnes de la Universitat de Roma La Sapienza Categoria:Morts a Verona Categoria:Morts d'hemorràgia interna Categoria:Escriptors bolonyesos Categoria:Morts el 1982 Categoria:Directors de cinema de l'Emília-Romanya Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Escriptors italians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1926