miniatura|Començament de l'Article II, en la versió original de la Constitució dels Estats Units. miniatura|Final de l'Article II, en la versió original de la Constitució dels Estats Units. L'article II de la Constitució dels Estats Units crea el poder executiu del Govern nord-americà, el qual està format pel president i altres funcionaris principals.
Secció u, el president i el vicepresident Clàusula u: El poder executiu La clàusula u de la secció u diu així:
Al capdavant de la branca executiva es troba el president. El president i el vicepresident són triats, de forma conjunta, cada quatre anys.
Clàusula dos: Forma de selecció d'electors presidencials La clàusula dos de la secció u diu així:
El president i vicepresident seran triats per un Col·legi Electoral, els membres del qual han estat seleccionats per les Assemblees legislatives dels estats. La Constitució no estableix la forma en la qual els Estats han d'escollir als seus electors, però, des de 1824, tots els Estats han seleccionat als seus electors basant-se en el vot popular. Cada Estat pot nomenarà punts electors com a representants i senadors tingui al Congrés. La vint-i-tresena esmena amplia aquest dret al Districte de Columbia, que també pot nomenar electors. Ni senadors, ni representants, ni empleats federals pot ser electors.
Clàusula tres: Electors presidencials La clàusula tres de la secció u diu així:
Tot el procediment que s'estableix en aquesta clàusula va ser modificat per la dotzena esmena el 1804.
Clàusula quatre: Dia d'eleccions La clàusula quatre de la secció u diu així:
El Congrés fixa un dia d'eleccions nacional. Actualment, els electors se seleccionen el dimarts següent al primer dilluns de novembre del quart any del mandat presidencial. Els electors emeten els seus vots el dilluns següent al segon dimecres al desembre del mateix any. Després, el vicepresident dels Estats Units, en qualitat de president del Senat, obrirà i explicarà els vots emesos en una sessió conjunta del Congrés.
Clàusula cinc: Requisits per al càrrec La clàusula cinc de la secció u diu així:
Perquè siguin elegibles, el president i vicepresident han de: ser ciutadans de naixement (o ciutadans quan va ser adoptada la Constitució, incloent en aquesta clàusula a tots els que havien nascut abans de la independència dels Estats Units,); tenir, almenys, trenta-cinc d'edat; haver viscut dins del territori de la República durant un mínim de catorze anys. A més a més, la vint-i-dosena esmena limita al president el nombre de mandats a dos, per tant ningú que hagi estat elegit per al càrrec de president dues vegades pot presentar-se de nou.
Clàusula sis: Vacant i incapacitat La clàusula sis de la secció u diu així:
La interpretació d'aquest paràgraf va causar una gran controvèrsia quan va haver d'aplicar-se per primera vegada. Quan William Henry Harrison va morir en el càrrec, va sorgir un debat sobre si el vicepresident havia de ser nomenat president de iure o si heretaria els poders, sent únicament president interí. El vicepresident John Tyler era de l'opinió que tenia dret a ser president. No obstant això, molts senadors tenien la tesi que el vicepresident solament tenia dret de ser President interí fins que hi hagués noves eleccions. A causa de la vaga formulació, Tyler va realitzar el jurament del càrrec i es va convertir en president, creant un precedent que va continuar fins que la Vigesimoquinta Esmena va regular la successió. A causa d'aquest precedent Millard Fillmore, Andrew Johnson, Chester Arthur, Theodore Roosevelt, Calvin Coolidge, Harry Truman i Lyndon Johnson accendieron a la presidència.
La Vigesimoquinta Esmena diu explícitament que quan la Presidència quedi vacant, el vicepresident es converteix en president. En cas que no hi hagi un vicepresident, l'Esmena permet que el president nomeni, amb l'aprovació d'ambdues càmbres (Cambra de Representants i Senat), un nou vicepresident. A més, l'Esmena estipula que, quan el vicepresident i la majoria dels membres del Gabinet declaren que el president no pot exercir les seves responsabilitats, el vicepresident es converteix en president interí. L'Esmena permet al president reclamar el seu poder, excepte en el cas que dos terços d'ambdues càmbres votin per mantenir les conclusions del vicepresident i el Gabinet.
El Congrés ha invocat el seu poder per legislar en "el cas de cessament, mort, renúncia o incapacitat del president i vicepresident" amb la Llei de Successió Presidencial.
Clàusula set: Sou La clàusula set de la secció u diu així:
El sou del president (actualment $400.000 a l'any) ha de ser constant durant el seu mandat, no podent rebre una altra compensació del govern federal o estatal.
Clàusula vuit: Jurament o promesa La clàusula vuit de la secció u diu així:
Tradicionalment, el president (encara electe) comença el jurament (o promesa) dient el seu nom: Jo, (nom), juro solemnement..., afegint també "que Déu m'ajudi" en acabar. Normalment és el president de la Cort Suprema qui pren jurament.
El vicepresident també té un jurament del càrrec, però no per mandat de la Constitució sinó prescrit per una llei. Actualment aquest jurament és similar al que pronuncia un membre del Congrés en prendre possessió.
Secció dos, poders presidencials Clàusula u: Comandament de l'exèrcit, opinions dels membres del gabinet i indults La clàusula u de la secció dos diu així:
El president, com a comandant en cap, posseeix el més alt grau en les Forces Armades. L'Article u, no obstant això, estipula que correspon al Congrés, no al president, declarar la guerra. Sovint, el president ha desplegat tropes amb autorització del Congrés, però sense un declaració formal de guerra.
En estipular que el president pot sol·licitar l'opinió per escrit del funcionari principal de cadascun dels Departaments administratius, la Constitució crea, implícitament, un gabinet que inclou als funcionaris principals de diversos Departaments.
El president, a més, pot concedir indults, excepte en el cas de procés polític a alts càrrecs (impeachment).
Clàusula dos: Tractats i nomenament d'alts funcionaris i jutges La clàusula dos de la secció dos diu així:
El president pot executar diverses facultats amb el consell i sentiment del Senat.
Tractats El president pot ratificar tractats, sempre que compti amb el suport de, almenys, dos terços dels senadors.
Nomenaments El president té potestat per nomenar als jutges de la Cort Suprema de Justícia, ambaixadors, cònsols, ministres i altres alts funcionaris, sempre que compti amb l'aprovació del Senat. Però aquest paràgraf també estipula que el Congrés pot, mitjançant llei, determinar de quina manera poden ser nomenats els funcionaris inferiors: per elecció exclusiva del president, dels caps dels Departaments del Govern o pels tribunals de Justícia.
Clàusula tres: Nomenaments durant el període de recés La clàusula tres de la secció dos diu així:
Durant el temps que el Senat no estigui reunit, el president pot nomenar funcionaris, però els seus nomenaments provisionals acaben al final del següent període de sessions de Senat, havent de sol·licitar el confirmo de la Càmera.
Secció tres, les responsabilitats presidencials La secció tres diu així:
Clàusula 1: Estat de la Unió El president està obligat a presentar, cada cert temps (no determinat en la Constitució), un informe al Congrés sobre l'estat de la Unió. Tradicionalment, aquest informe ha estat anual, en la forma del solemne Discurs de l'Estat de la Unió. No obstant això, Thomas Jefferson, qui considerava que el discurs era molt similar al discurs del tron britànic, va decidir enviar els seus informes per escrit, perquè fossin llegits, en la sessió plenària, per algun dels secretaris del Congrés. Aquest sistema es va mantenir fins que el President Woodrow Wilson va decidir tornar a l'antiga forma, pronunciant els discursos ell mateix, costum que es manté actualment.
Clàusula 2: Convocatòria de sessions extraordinàries del Congrés i període de recés El president pot convocar en una sessió extraordinària a una o a ambdues càmbres del Congrés. Si ambdues càmbres no poden posar-se d'acord en una data de començament del període de recés, el president pot suspendre a les dues, fixant-los la data que consideri oportuna per a la represa de sessions.
Clàusula 3: Rebre ambaixadors El president rep a tots els ambaixadors estrangers. Aquesta clàusula ha estat interpretada com que el president té facultats extenses en tots els assumptes de política exterior.
Clàusula 4: Cuidar que les lleis s'executin puntualment El president ha de "cuidar que les lleis s'executin puntualment." Alguns presidents han usat aquesta clàusula per confiscar diners que havia estat assignat pel Congrés, destinant-ho a altres partides diferents a les aprovades.
Clàusula 5: Despatxos de funcionaris El president encarrega tots els funcionaris dels Estats Units, incloent ells de l'Exèrcit i Serveis Estrangers.
Privilegi executiu Alguns presidents han sostingut la tesi que tenen la facultat d'ocultar informació al Congrés, però no hi ha una clàusula en la Constitució que ho justifiqui. No obstant això, la Cort Suprema ha dictaminat que, efectivament, els presidents poden ocultar informació en determinats casos, sobretot en assumptes de seguretat nacional.
Secció quatre, impeachment La secció quatre diu així:
El president, el vicepresident, els secretaris del Gabinet i altres funcionaris administratius del Govern, així com els jutges, poden ser sotmesos a un procés de impeachment per la Cambra de Representants i jutjats políticament pel Senat.
Qualsevol condemnat en un procés de impeachment és immediatament destituït del seu càrrec. El Senat també poden optar per prohibir a qualsevol funcionari destituït l'accés a un càrrec federal en el futur. No poden ser castigats amb un altre tipus de penes, segons el procediment del judici polític, però el condemnat segueix podent ser jutjat i condemnat en els tribunals per càrrecs civils i criminals.
Referències
Enllaços externs Kilman, Johnny and George Costello (Eds). (2000). The Constitution of the United States of America: Analysis and Interpretation. CRS Annotated Constitution: Article 2 Mount, Steve. (2003). "Presidential Pardons."
Categoria:Constitució dels Estats Units