La Cova Foradada és un jaciment prehistòric que es troba a Calafell, (Baix Penedès, declarat Bé cultural d'interès local.
Situada al capdamunt del turó de l'Escarnosa, a una altitud de 110 m sobre el nivell del mar i a 1860 m de la línia de costa actual. Es tracta d'una petita cova en un aflorament calcari, erosionat i arrodonit per l'efecte de l'aigua. Està formada per dues sales a diferents nivells unides per una rampa. Al peu d'aquesta es forma un relleu circular, es tracta d'un peu de salt d'aigua o gorg, el qual ha produït una nova sortida que conforma una boca inferior. El seu nom, Foradada, el deu a l'entrada de la part superior, de forma circular i arrodonida.
El potencial arqueològic del lloc va ser descobert l'any 1997, fruit d'una trobada accidental, per part d'uns excursionistes, de diversos ossos humans que posteriorment foren atribuïts al Neolític tardà. A partir d'aleshores s'han succeït una sèrie de campanyes arqueològiques programades des de l'any 1998, dirigides en un inici per Artur Cebrià (junt amb M.R. Senabre en l'excavació preventiva del 1997). L'any 1998 l'arqueòleg municipal Josep Pou va realitzar una inspecció del jaciment, i l'any 1999 es va fer una nova excavació preventiva. Tot seguit, es va endegar un projecte científic d'excavació i investigació destinat a conèixer la dinàmica d'ocupació prehistòrica de la cova i integrar-ne el coneixement dins de les dinàmiques generals de poblament antic a les comarques penedesenques. A partir de l'any 2015 l'excavació ha estat codirigida per A. Cebrià i Juan Ignacio Morales. Actualment, el jaciment es troba gairebé totalment excavat. S'ha treballat tant a la sala superior com a la inferior. La primera compta amb una successió de nivells carbonatats on únicament s'ha documentat la presència de fauna plistocena. La segona sala, la inferior, és la que conté tot el dipòsit arqueològic, amb una àmplia forquilla cronològica, que comprèn des del Paleolític superior antic fins a una capa molt alterada d'enterraments col·lectius del final del Neolític i inicis de l'edat del bronze. A més, la presència d'algunes restes descontextualitzades mostren que la cova també va ser utilitzada durant la primera edat del ferro.
La investigació arqueològica de Cova Foradada ha documentat una seqüència estratigràfica que conté una successió d'ocupacions esporàdiques del xatelperronià, aurinyacià primerenc i gravetià.
Context geològic Cova Foradada és un petit túnel càrstic constituït per formacions de calcarenita dels períodes serraval·lià-tortonià (miocè) en contacte discordant amb calcàries i dolomies del valanginià-barremià (cretaci inferior). La morfologia actual de la cova consta d'una entrada circular que permet l'accés directe a la sala d'excavació de ca. 14 m², on una plataforma ascendent de travertí porta a una entrada més petita. Es desconeix encara la forma original del complex càrstic i com es va desenvolupar, però després de fer un sondeig a la plataforma de travertí propera a l'entrada superior, es van trobar altres materials addicionals del Paleolític superior que encara no han estat datats.
Les excavacions a la sala principal van permetre descobrir una seqüència estratigràfica de ca. 2,5 m des dels nivells superiors del Neolític superior fins als espeleotemes de la base. Aquesta successió estratigràfica conté 4 unitats litoestratigràfiques i 10 nivells arqueopaleontològics, 8 dels quals amb evidències d'ús/ocupació humana, des de l'òptim climàtic de l'Holocè fins al pleistocè superior. De dalt a baix són les següents.:
1- Seqüència litoestratigràfica de l'holocè: compren les Unitats I i II. Aquestes unitats han estat més bioturbades que les del Plistocè.
Unitat I. Els sediments inclouen bretxes de llambordes de calcarenita i còdols amb arenes orgàniques fines i petits palets de riera, i un gran estrat tabular amb una presència important de carbó i cendres. Aquesta unitat ha estat severament afectada per bioturbació i també per activitats antròpiques. Les datacions per ¹⁴C indiquen que es pot situar en l'holocè mitjà. D'acord amb la composició, està subdividida en dos subunitats arqueològiques, Ia i Ib. Unitat II. És un estrat petit i lenticular d'argila arenosa marronosa que conté abundants llambordes i còdols de calcarenita procedents del sostre de la cova. Ha estat severament alterada per trampling, bioturbació i el trasllat de sediments durant les activitats funeràries. La deposició original s'associa amb l'últim període glacial i l'holocè inferior.
2- Seqüència litoestratigràfica del Plistocè: abasta tres unitats majors, III, IV, i V, que han estat definides sobre la base dels trets sedimentaris i litològics excavats seguint la inclinació i orientació natural.
Unitat III. Ocupa la part central de la seqüència i és, de totes les unitats, la més complexa; això no obstant, les restes arqueològiques trobades en aquesta unitat són escasses. Està composta per grans quantitats d'arenes calcàries groguenques dèbilment cimentades i només es conserva prop de les parets de la cova. Està distribuïda irregularment per tota la sala de l'excavació, pel fet que els processos erosius van afectar les subunitats superiors. Consta de tres nivells arqueològics diferents IIIn, IIIg, IIIc, classificats d'acord amb els canvis sedimentaris. A la part superior es troba el nivell arqueològic IIIn associat amb el gravetià primerenc. L'àrea excavada té menys de 2 m², i està constituïda per una bretxa de blocs de calcarenita reomplerts amb arena calcària groguenca i carbons vegetals. Es trunca al sud i només es conserva en un petit sector a l'extrem nord de la sala de l'excavació, prop de les parets de la cova. El següent nivell, el IIIg, és gairebé estèril (sense evidència antròpica). I el nivell IIIc, que corresponen a l'aurinyacià inferior, és el primer nivell arqueològic continu en la seqüència plistocena. Consisteix en un estrat tabular de 0,3-0,4 metres de gruix, que conté una quantitat massiva d'arena calcària litocromica de color marró clar amb alguns blocs de calcarenita. Conté abundants carbons vegetals, estructures de combustió i pedres vermelloses. Plataforma de travertí 2 (TP-2). Està estratificada entre la unitat III i la unitat IV, i s'estén a través de gairebé la meitat de la sala de l'excavació. Consisteix en una bretxa poc estratificada amb forma de cúpula de 0,5 metres de gruix, formada per còdols de calcarenita i reomplerta amb precipitats de calcita erosionada. Té contacte lateral amb els nivells IIIg i IIIc, la qual cosa indica que ja s'havia format quan la unitat III va ser depositada. La seva base està formada per la unitat IV en tota la seva extensió. Plataforma de travertí 1 (TP-1). Estratigràficament està sobreposada a la unitat III i probablement la va segellar. És un petit reducte d'un dipòsit de travertí, més gran i tou. S'ha identificat només en l'àrea nord de l'excavació. Unitat IV. Està constituïda per una bretxa estratificada d'un gruix de 0,6 m, d'un bloc de travertí parcialment o totalment reomplert amb grans quantitats d'arena fangosa calcària de color vermellós-groguenc. Aquesta unitat està distribuïda homogèniament en tota l'àrea excavada. Apareix directament sota el nivell IIIc a les àrees centrals i sud de l'excavació. Al nord està ben estratificada sota els nivells IIIn, IIIc i TP2. Està formada pels subnivells IV, IV1 i IV2 separats per dos estrats tabulars, continus de blocs de travertí. La IV2 està associada a l'ocupació CP. A la sala nord de l'excavació, la plataforma de travertí TP2 separa la unitat III (recobrint la plataforma) de la unitat IV (sota la plataforma). A la resta de la cova aquestes dues unitats tenen contacte directe. Durant l'excavació només s'ha pogut preservar una petita secció dels nivells a causa de les escasses proporcions de la cova i a la poca compactació dels sediments. Unitat V. Aquesta unitat es troba a la base de l'excavació i està formada per una bretxa de blocs de llambordes grogues i plaques de travertí, reomplerts amb sorra fangosa calcària de color vermellós-groguenc, amb un gruix de 0,6 m. Conté estructures criptocristal·lines. La bretxa cobreix dipòsits de marga i de calcilutita amb impregnacions criptocristal·lines negres. És arqueològicament estèril.
Els rituals funeraris en el conjunt holocè En el jaciment de la Cova Foradada de Calafell es van recuperar dos conjunts de restes humanes en la Unitat I. La diferència entre els dos conjunts era el tractament funerari, ja que es tracta d'una inhumació col·lectiva i un conjunt de restes humanes cremat.
El conjunt d'inhumació col·lectiva està format per més de 1300 restes òssies que daten del Neolític final-calcolític. Per altra banda es va obtenir una datació del Neolític cardial. Tanmateix, no es té seguretat respecte a aquesta adscripció cronològica, ja que la resta datada es trobà conjuntament amb les altres. El conjunt de cremacions consta de més de 1400 restes, que, tot i no estar datades, s'ha proposat una adscripció cronocultural al bronze final.
Junt amb les restes humanes, es van localitzar altres materials arqueològics com a elements d'aixovar: puntes de sageta, fragments de làmina, nombroses denes de collarets d'esteatita, denes en altres materials (pedra, os i petxina) i una destral polida.
Conjunt d'inhumació col·lectiva En el conjunt d'inhumació col·lectiva s'hi trobaren tots els elements anatòmics de l'esquelet humà, entre ells fins i tot una enclusa de la cadena d'ossets de l'oïda. Tanmateix, en el conjunt predominen els ossos de les mans i els peus, principalment falanges, juntament amb els ossos de l'esquelet axial postcranial, com les vèrtebres i costelles. El nombre mínim d'individus d'aquest conjunt és de 18, dels quals 13 eren adults majors de 17-18 anys en el moment de la mort, un adolescent d'entre 10 i 13 anys, un nen d'entre 5 i 8 anys, un d'entre 2 i 4 anys, un altre d'entre 1 i 2 anys i un nen neonatal que tenia uns 6 mesos d'edat quan va morir.
Mitjançant l'estudi tafonòmic es van documentar diversos actors i processos que van afectar de manera desigual, però en general lleu, la superfície dels ossos, destacant la bona conservació del conjunt. Els animals carnívors, probablement grans i petits cànids (llops, gossos i guineus) van accedir als cadàvers un cop dipositats a la cova consumint algunes parts. Altres modificacions que s'han observat han estat les vermiculacions produïdes per les arrels, l'afectació de l'exposició subaèria, les estries causades pel trepig i moviment dels sediments sobre els ossos, carbonatacions, dissolucions i precipitacions d’òxid de manganès. Totes elles en freqüències baixes. Tanmateix, els atacs de fongs i arrels modernes es registraren més sovint. A més es van localitzar modificacions antròpiques sobre un dels ossos. Es tracta d'un os semilunar que presenta un polit intencional en una de les cares, el propòsit del qual és desconegut, tot i que es podria tractar d'una preforma d'un objecte ornamental o funcional.
Paleopatologies Moreno-Ibáñez (2019) va dur a terme un estudi de les paleopatologies que presentava el conjunt. Es documentaren: patologia dental, patologia congènita de predomini vertebral, patologies infeccioses, traumatismes, patologies osteoarticulars, entesopaties, patologies tumorals, circulatòries i indeterminades.
Patologia dental: la càries és la patologia més documentada (23 peces). Destaca la troballa d'una hipoplàsia marcada, que es relaciona amb estrès sotmès durant el creixement com infeccions, intoxicacions, o períodes d'inanició. En un altre cas es van documentar dos incisius per abrasió mecànica externa, probablement per ús com a eina (tercera mà) que conferiria un desgast dental d'origen cultural. Patologia congènita: dins d'aquestes patologies s'ha pogut identificar un nombre de vèrtebres afectades d'escoliosi, presumptament del mateix individu, identificada per l'asimetria de les caretes articulars superiors i exteriors, així com per la curvatura del procés espinós de les vèrtebres.