La climatologia a Catalunya el 2012 va resultar càlida a pràcticament tot el país, especialment a la Catalunya Central i al Prepirineu. D'altra banda, la precipitació acumulada ha estat inferior a la mitjana climàtica a gran part del territori, sobretot a les comarques del nord-est. Com a excepció, ha resultat un any fins i tot plujós a l'extrem nord del Pallars Sobirà.
Resum L'anomalia de temperatura del 2012 (diferència respecte de la mitjana climàtica del període 1961-90) ha estat propera o inferior a +1,0 °C a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d'un any càlid, però amb anomalies moderades. Les més importants, superiors a +1,0 °C, s'han enregistrat en zones elevades del Prepirineu, Catalunya Central i, fins i tot, del prelitoral, a més a més del centre de la ciutat de Barcelona. En canvi, la temperatura mitjana ha estat molt semblant a la climàtica a bona part del Pirineu, a la Costa Brava, en algunes zones de la depressió Central i en punts aïllats del litoral i prelitoral. Pluviomètricament, ha estat un any sec a la majoria de comarques, amb dèficits més importants a les comarques del nord-est del país, així com al nord del Pallars Jussà, a l'extrem oriental del delta de l'Ebre i en alguns sectors de la Catalunya Central i del prelitoral central. En canvi, la precipitació acumulada ha resultat propera a la mitjana climàtica a l'extrem occidental de les comarques de ponent, al nord del Baix Camp, al massís del Garraf, al centre del Berguedà i a les parts més altes del Pirineu occidental.
L'evolució mensual de la temperatura i la precipitació mostra que al llarg de l'any han sovintejat els mesos càlids a gran part del país, tant durant la primera meitat de l'any (gener, març, maig i juny) com durant la segona, amb un agost molt càlid i tres mesos càlids consecutius a l'octubre, novembre i desembre. D'altra banda, també es van produir mesos aïllats que van resultar freds (febrer, abril i juliol), mentre que el setembre es va enregistrar una temperatura molt semblant a la mitjana climàtica. Pel que fa a la precipitació, només hi ha hagut dos mesos (abril i octubre) plujosos o molt plujosos a pràcticament tot Catalunya. Contràriament, gener, febrer i desembre van ser molt secs a pràcticament tot el país, mentre que maig, juny i agost van ser secs en conjunt. Finalment, el comportament de la precipitació va ser molt irregular els mesos de març, juliol, setembre i novembre.
Episodis destacats Nevada al Pirineu del 27 al 29 de gener, amb gruixos de més de 50 cm de neu nova al vessant nord. Onada de fred entre el 2 i el 15 de febrer, amb glaçades generalitzades, ventades fortes i neu dèbil a cotes baixes els dies 2 i 5. A l'alta muntanya s'assoleix la temperatura més baixa des del 1985. Precipitació generalitzada del 20 al 22 de març, amb quantitats superiors als 100 mm a punts del Pirineu i del prelitoral. A les cotes altes del Pirineu s'acumulen entre 50 i 100 cm de neu nova. Primera calorada important entre el 25 i el 30 de juny, amb màximes properes als 40 °C a l'interior. Una forta pedregada a ponent la tarda del 5 de juliol deixa pedres de més de 5 cm de diàmetre. Al mes d'agost es produeixen les principals calorades de l'any, amb registres de més de 40 °C a punts de l'interior i del prelitoral. El dia 18 és el més càlid almenys dels darrers 15 anys a l'alta muntanya. Del 18 al 22 d'octubre es produeix el principal episodi de precipitació de l'any, amb acumulacions superiors als 200 mm al Pirineu occidental i al massís del Port. El 25 d'octubre s'enregistren fins a més de 150 mm en 24 hores a punts del Baix Camp. Forta ventada i glaçades nocturnes a l'interior i punts del prelitoral entre el 27 i el 30 d'octubre. Entre el 16 i el 18 de novembre s'acumulen més de 100 mm a l'extrem sud del país.
Temperatura Tot i que el 2012 ha estat un any càlid a gran part del país, les anomalies han estat més moderades que les de l'any 2011, que havia estat un dels més càlids enregistrats a Catalunya, juntament amb els recents 2009, 2006 i 2003.
Pel que fa als valors més elevats, la temperatura mitjana anual ha superat els 16 °C als indrets típicament més càlids del país, com són el centre i sud de la franja litoral, així com les parts més baixes de la Ribera d'Ebre. Tal com és habitual, la temperatura mitjana anual més alta de totes les estacions de la XEMA ha estat la de Barcelona – el Raval. Aquest fet es pot atribuir a l'elevada temperatura nocturna que provoca l'illa de calor urbana.
Pel que fa a les zones amb una temperatura mitjana més baixa, ha estat inferior als 10 °C al Pirineu i a les parts més altes del Montseny i del massís del Port, a l'extrem sud del Principat. Per trobar una temperatura mitjana inferior als 5 °C cal anar fins a les cotes més altes del Pirineu, per damunt d'uns 2.100 metres, aproximadament.
Respecte de la mitjana climàtica del període 1961-90, l'anomalia de temperatura de l'any 2012 ha estat propera o inferior a +1,0 °C a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d'un any càlid, però amb anomalies moderades. Les més importants, superiors a +1,0 °C, s'han enregistrat en zones elevades del Prepirineu, Catalunya Central i, fins i tot, del prelitoral, a més a més del centre de la ciutat de Barcelona.
En canvi, la temperatura mitjana ha estat molt semblant a la mitjana climàtica a bona part del Pirineu, a la Costa Brava, en algunes zones de la depressió Central i en punts aïllats del litoral i prelitoral. En aquests sectors s'han enregistrat lleugeres anomalies positives o negatives, inferiors a 0,5 °C.
Episodis de fred Pel que fa als episodis de temperatura més baixa enregistrats durant l'any 2012, cal remarcar gairebé exclusivament l'onada de fred que va afectar el Principat durant la primera quinzena del mes de febrer, quan es van produir diverses invasions d'aire siberià, que van comportar l'arribada d'aire molt fred procedent del nord-est del continent, amb vent fort a molts sectors del país. L'arribada d'aire més fred a les zones de muntanya es va produir entre els dies 3 i 4, de manera que va ser llavors quan es va enregistrar la temperatura més baixa a les zones elevades del Pirineu, Prepirineu i la serralada Prelitoral. Probablement, cal anar fins al gener de 1985 per trobar temperatures més baixes en aquests sectors del país.
En canvi, a les fondalades i planes de l'interior, així com a molts punts del litoral i prelitoral, la temperatura mínima de l'episodi no es va assolir fins que va afluixar el vent, especialment les matinades dels dies 4, 5, 12 i 13. De totes maneres, si bé en alguns punts localitzats del litoral, prelitoral i interior es va enregistrar la temperatura més baixa almenys dels darrers 20 anys, aquesta no va ser la norma.
En general, tot i que l'onada d'aire fred de la primera quinzena de febrer va ser important i, sobretot, persistent, moltes nits van ser ventoses a bona part del país, fet que provocava una sensació de fred molt acusada però impedia la baixada de la temperatura fins a valors rècord. Llevat de les zones altes del Pirineu, Prepirineu i Prelitoral, a bona part de Catalunya es van enregistrar temperatures mínimes inferiors durant el gener de 2005 o bé el desembre de 2001, quan les glaçades van ser molt més remarcables a les comarques de ponent i, en general, a bona part de l'interior.
Per valorar correctament l'excepcionalitat de l'episodi, cal tenir en compte la seva persistència, atès que la temperatura es va mantenir en valors molt inferiors a les mitjanes climàtiques d'aquesta època de l'any durant més de dues setmanes, ja que es van encadenar diverses entrades d'aire fred pràcticament sense pausa. La situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d'aire fred provinent del nord-est, es va observar durant 11 dies el mes de febrer. Per trobar hiverns en què s'hagi observat un nombre de mitjans de la dècada dels 80. Per trobar un hivern amb un nombre més gran de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjans dels anys 60.
Considerant només les estacions de la XEMA que tenen almenys 10 anys de dades (125 estacions repartides per tot el país), 27 d'elles han igualat o superat la temperatura més baixa de tota la seva sèrie al llarg del 2012 (en tots els casos, durant l'onada d'aire fred del 2 al 15 de febrer). Això ha succeït sobretot a les estacions situades en zones elevades del Pirineu i Prepirineu, on l'entrada d'aire fred dels dies 3 i 4 va provocar la temperatura més baixa almenys dels darrers 15 anys dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins a l'any 2005 i anteriorment fins a mitjans de la dècada dels 80. Per trobar un hivern amb un nombre més gran de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjans dels anys 60.
Considerant només les estacions de la XEMA que tenen almenys 10 anys de dades (125 estacions repartides per tot el país), 27 d'elles han igualat o superat la temperatura més baixa de tota la seva sèrie al llarg del 2012 (en tots els casos, durant l'onada d'aire fred del 2 al 15 de febrer). Això ha succeït sobretot a les estacions situades en zones elevades del Pirineu i Prepirineu, on l'entrada d'aire fred dels dies 3 i 4 va provocar la temperatura més baixa almenys dels darrers 15 anys. La taula 5 mostra la temperatura mínima absoluta de l'any, la data d'inici de la sèrie, l'anterior temperatura més baixa de la sèrie i la data en què es va assolir.
A banda de l'onada de fred del 2 al 15 de febrer, la resta de fredorades del 2012 han estat molt menys remarcables, com ho demostra el fet que la temperatura mínima de l'any es va produir durant l'episodi esmentat a totes les estacions de la XEMA llevat a una, l'Aldea (el Baix Ebre), on la mínima anual es va assolir durant el mes de gener.
Glaçades Al llarg de l'any 2012 s'ha enregistrat un nombre de dies de glaçada elevat a Catalunya, especialment en comparació amb l'any anterior, el 2011, en què el nombre de dies de glaçada havia estat clarament inferior al normal. El fet que el mes de febrer fos fred o molt fred arreu del país, amb glaçades que van afectar totes les comarques durant la primera quinzena, explica bona part d'aquesta característica.
Tot i que la resta de mesos hivernals no van ser especialment freds, la temperatura es va mantenir en valors semblants a la mitjana climàtica en alguns sectors del país, amb inversió tèrmica i glaçades freqüents a les fondalades, sobretot durant el mes de gener. Cal subratllar que en alguns indrets de l'interior especialment freds, com és el cas d'Oliola (la Noguera), va glaçar-hi tots els dies de gener i febrer, sense excepció, un fet que no es va produir en cap altre punt del país, ni tan sols a les àrees d'alta muntanya.
Pel que fa a la durada del període de glaçades, tot i que al març encara van ser freqüents a molts sectors de l'interior, a l'abril les glaçades ja només van ser habituals al Pirineu i només es van presentar en zones baixes de l'interior de manera molt puntual. Finalment, al mes de maig només es van enregistrar glaçades a les parts més elevades del país i a la Cerdanya. Després del període d'absència de glaçades dels mesos estiuencs, aquestes van reaparèixer alguns dies de setembre a les cotes altes del Pirineu, mentre que a final d'octubre ja es van enregistrar alguns dies de glaçada a l'interior, a gran part del prelitoral i molt puntualment a la Costa Brava. Finalment, al llarg del novembre i desembre el nombre de dies de glaçada va ser inferior al normal a gran part del país.