El calament alpí (Satureja alpina) és una planta perenne de la família de les lamiàcies.
Morfologia És una planta herbàcia de port mitjà de 40 a 50 cm (mínim 5 cm) amb flors hermafrodites i amb un port més o menys reptant. La seva forma biològica ve definida com a camèfit subfruticós.
Tija La base de la tija té un caràcter llenyós, en part martinenc (cobert de borrissol). La secció transversal de la tija presenta espícules accentuades (forma tetragonal).
Fulles Les fulles presenten una simetria oposada respecte a la tija; lleugerament peciolada. La forma pot ser de ovoide a lanceolada (de 5 a 15 mm) amb el marge del folíol dentat, que pot estar tornat cap a la part interna a la base de la fulla.
Flors La inflorescència és del tipus verticil·lat, està constituïda per diverses flors que floreixen a un temps des de la tija o des d'un nòdul, de 3 a 8 flors.
miniatura|Planta de calament alpí. El calze de la flor és del tipus gamosèpal i d'una simetria radial (actinomorf) i coberts d'uns densos pèls. La corol·la té una simetria bilateral (zigomorfa) és gamopètala. La forma de la flor és labiada amb una llengüeta d'uns 15 a 20 mm.
El seu color és en general violeta amb un tub intern pilós. Amb dos llavis, en el qual el superior és bilobulat, mentre que l'inferior és trilobulat. Els estams són visibles; mentre que el pistil està ocult.
Floreix entre maig a agost depenent de l'altitud.
Fruit El fruit és del tipus d'esquizocarp, tetraqueni (fruit que se separa en 4 elements quan madura).
Arrel L'Arrel principal de l'aparell radical, és mitjanament fina, en compensació les arrels secundàries són més desenvolupades.
Difusió i hàbitat És originària de l'Europa meridional muntanyosa.
En Itàlia es troba present en la major part de les regions per sobre dels 900 msnm arribant fins als 2600 msnm. Es troba en camps oberts, en les fissures de les roques i en zones poc fèrtils formant part dels prats alpins. Prefereix els substrats calcaris i ambients privats de vegetació on les altres espècies tenen dificultat per sobreviure.
Propietats Farmàcia Té propietats diaforètiques i febrífugues.
Cuina Les fulles s'utilitzen com a te.
Taxonomia Aquesta espècie ha passat per una llarga llista de gèneres des de que Carl von Linné la va descriure inicialment, el 1753 a la seva obra principal Species Plantarum, amb el nom de Thymus alpinus (al mateix gènere que la farigola).
Un cop es va veure que no era tan parenta de la farigola, altres botànics van proposar altres tractaments taxonòmics:
Acinos alpinus va ser la proposta de Moench, publicada a Methodus (Moench) 407. 1794, però també l'han posat a Calamintha, a Satureja... Finalment, avui en dia sembla que el nom més acceptat seria Clinopodium alpinum (L.) Kuntze, que es deu al botànic alemany Otto Kuntze.
Citologia Nombre de cromosomes de Acinos alpinus (Fam. Labiatae) i tàxons infraespecífics: 2n=18Números cromosòmics per a la flora espanyola, 104-109. Ubera, J.L. (1979) Lagascalia 9(1): 123-125 Etimologia Acinos: nom genèric que ve del grec la paraula akinos, és el nom d'una petita planta aromàtica. En llatí el nom del gènere significa "herba olorosa".
Alpinus: epítet llatí que significa "a la muntanya, alpí" Subespècies A .alpinus subsp. Alpinus a timonedes i etapes aclarides de la Reboll. A. alpinus meriodionalis presenta flors més petites A .alpinus majoranifolius creix en quotes inferiors.
Sinonímia Calamintha alpina (L.) Lam. Thymus alpinus (L.) Satureja alpina (L.)
Vegeu també Característiques de les lamiàcies
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Flora delle Alpi Marittime | 17-09-2007 Catalogazione florística - Università di Udine | 17-09-2007 Associazione micològica Italiana naturalística Telemàtica | 17-09-2007 Flora Italica | 17-09-2007 Botànica Sistemàtica | 17-09-2007
Categoria:Plantes medicinals lamials Categoria:Mentheae