El Ducat de Fernandina és un títol espanyol d'origen napolità atorgat en dues ocasions durant el que, actualment i després d'un llarg plet judicial, és vigent dins de la Casa de Medina Sidonia, per Alonso González de Gregorio y Viñamata, hereu de la casa ducal de Medina Sidonia. El ducat estenia la jurisidicció senyorial a la ciutat de Ferrandina, a la regió de la Basilicata; fins a l'any 1806, els ducs van exercir-hi el domini senyorial.
El 20 d'abril de 1505 Ferran el Catòlic va concedir el ducat i les terres de Ferrandina, a la regió de la Basilicata, a Berardino Castriota, comte de Cupertino des del 1496, en consideració als seus mèrits. El Ducat revertí de nou a la Corona aragonesa després de la mort sense descendència de l'única filla de Castriota.
García Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca i militar destacat a Itàlia, virrei de Catalunya i de Sicília, així com membre del consell d'Estat de Felip II, va comprar l'estat i la dignitat ducal a la cambra règia de Nàpols el 8 de març de 1569, i el 17 de gener de 1573 el va vincular a Nàpols, afegint-lo al majorat de Villafranca, en virtut de Reial Facultat expedida a Madrid el 24 de desembre de 1569. Amb el pas del temps, el Ducat de Fernandina l'ostentava l'hereu de la Casa. El títol se succeí dins de la Casa i posteriorment quan aquesta s'incorporà a la de Medina Sidonia engruixí els títols d'una de les grans cases de la noblesa castellana.
L'any 1845 no es renovaren els drets successoris del títol i caigué en un llimb legal. L'any 1993, el títol fou restaurat per Pilar González de Gregorio y Álvarez de Toledo, filla de la duquessa de Medina Sidonia. Amb la restauració s'iniciaren les disputes legals entre Pilar i un net de la duquessa, que obtingué finalment l'ús legal del títol.
A la dècada de 1630 consta que els ducs de Fernandina i marquesos de Villafranca disposaven d'un palau prop del convent dels Àngels a Barcelona (vegeu fàbrica de productes químics de Joan Gualbert Subirà), assaltat durant el Corpus de Sang el 1640, que va acabar donant nom a l'actual carrer de Ferlandina.
Ducs de Fernandina Titular Període Primera creació per Ferran II d'Aragó I Joan Granai Castriota 1505-1514 II Maria Castriota 1514-1548Segona creació per Felip II d'Espanya I García de Toledo Osorio (1514-1577) 1569-1577 II Pedro de Toledo Osorio 1577-1627 III García Álvarez de Toledo y Mendoza (1579-1649) 1627-1649 IV Fadrique de Toledo Osorio (1635-1705) 1649-1705 V José Fadrique de Toledo Osorio 1705-1728 VI Fadrique Vicente de Toledo Osorio 1728-1753 VII Antonio Álvarez de Toledo Osorio 1753-1733 VIII José Álvarez de Toledo Osorio 1733-1796 IX Francisco de Borja Álvarez de Toledo y Gonzaga 1796-1799 X Fadrique Álvarez de Toledo y Palafox 1799-1816 XI Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Palafox 1816-1867 XII José Álvarez de Toledo y Silva 1867-1900 XIII Joaquín Álvarez de Toledo y Caro 1900-1915 XIV Joaquín Álvarez de Toledo y Caro 1915-1955Rehabilitació per part de Joan Carles I d'Espanya XV Pilar González de Gregorio y Álvarez de Toledo 1993-2012Rehabilitació per Felip VIAlonso González de Gregorio y Viñamata2020-
Referències
Fernandina