La República Popular de Luhansk (abr. RPL; , ) és un subjecte federal (república) de facto de la Federació Russa que existeix en territori reconegut com a ucraïnès per la comunitat internacional. El 2014-2022 va ser un règim titella amb reconeixement limitat establert per la Federació Russa.
Era un estat reconegut parcialment entre el 2014 i el 2022. La independència d'aquest estat fou reconeguda només pels estats parcialment reconeguts d'Ossètia del Sud i Abkhazia, Síria, Corea del Nord i per Rússia.
El dia 30 de setembre de 2022, després dels referèndums produïts als territoris de Donetsk, Luhansk, óblast de Zaporíjia i óblast de Kherson, Rússia va annexionar-se aquest territoris i ara els reivindica com a seus. Aquesta annexió no ha estat reconeguda per cap òrgan internacional.
Geografia Situació geogràfica L'óblast de Luhansk, dins de la qual està situada la República Popular de Luhansk, es troba a la regió del Donbàs. Limita a l'est i al sud amb les óblasts russes de Bélgorod, Vorónej i Rostov, a l'oest, sud-oest i al nord amb les óblasts ucraïneses de Donetsk (incloent-hi el territori de la República Popular de Donetsk) i de Khàrkiv. La part nord de l'óblast de Luhansk, reclamada per la RPL, està controlada per Ucraïna. Aquest estat no té sortida al mar.
Clima El clima és temperat continental. L'hivern és relativament fred, amb vents forts de l'est i del sud-est, amb gebre. L'estiu és sufocant; els mesos de juliol i agost són considerablement secs. La tardor és assolellada, tèbia i seca. El nombre de les precipitacions per any és de 400—500 mm.
Geologia miniatura|El kurgan de Mohila Metxetna La RPL està ubicada al sud de la plana europea oriental. La superfície de la república és una plana ondulada, disseccionada per les valls fluvials. El territori de la RPL està parcialment ubicat a l'altiplà de Donets. L'altura mitjana de la superfície és de 200-300 m sobre el nivell del mar. El punt més alt de la RPL (i de tot el Donbass) és l'elevació de Mohila Metxetna (367,1 m sobre el nivell del mar), la qual es troba al voltant de la ciutat de Petrovo-Krasnolissia.
Història miniatura| Independència i conflicte armat
Des del març del 2014 a Luhansk es van dur a terme una sèrie de protestes contra les accions de l'antiga oposició, que va arribar a dirigir el país. Els manifestants es van negar a reconèixer les noves autoritats de Kíiv i van advocar per la federalització d'Ucraïna.
El 30 de març al centre de la ciutat de Luhansk van fer una manifestació, en la qual es reuniren (segons l'Agència d'Informació Independent d'Ucraïna UNIAN) aproximadament dos mil persones. Els participants amb banderes de la Federació Russa, cartells «Ucraïna és Rus», «Europa és Sodoma i Gomorra», «la llengua russa és oficial» de fet escandiren: «Luhansk, aixeca't!», «Rússia!», «Ucraïna és Rus». Els activistes volien la federalització del país i també la incorporació de Luhansk en Rússia. A més, exigiren que els diputats fessin dimitir el governador (novament nomenat per Kiiv) de la província, s'oposaren a la reducció de les normes socials i exigiren l'alliberament d'Arsen Klintxàev i Aleksànder Kharitonov.«Нет» выборам президента! «Да» — референдуму!": в центре Луганска проходит масштабный митинг (фото) — Новости ЛуганскаВ Луганске на митинг сепаратистов пришли около 2 тысяч человек
El 6 d'abril del 2014 uns mil manifestants van ocupar l'edifici del Servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU) a Luhansk. L'endemà els activistes amb barricades bloquejaren el carrer davant de l'edifici del SSU a Luhansk. La policia municipal va ser alertada, la policia de trànsit va bloquejar les vies d'accés al centre de la ciutat. A l'edifici mateix se situà la Seu Unida de la Resistència del Sud-est. Els activistes exigiren l'alliberament de tots els presoners polítics, inclòs el líder de la «Guàrdia de Luhansk» Aleksànder Kharitonov i el diputat del consell regional Arsen Klintxàev, i amnistia de tots els «silovikí», implicats en els esdeveniments de l'Euromaidan, així com l'organització d'un referèndum d'autodeterminació a l'óblast de Luhansk. També anunciaven que crearien un «parlament de la República de Luhansk», si el govern no fes concessions.
L'11 d'abril el Major Conjunt de l'Exèrcit del Sud-est va emetre un ultimàtum a l'ajuntament de Luhansk. Dintre de 10 hores, es reunirà una sessió urgent (extraordinària), en la qual els diputats estaven obligats a adoptar les següents decisions: anunciar la sobirania estatal de la República Popular de Luhansk; per dintre de 10 dies fer un referèndum amb dues preguntes: 1. Esteu «a favor» que la República Popular de Luhansk estigui dins de la Federació Russa? 2. Esteu «a favor» que la República Popular de Luhansk estigui dins d'Ucraïna?. També la seu de l'Exèrcit del Sud-est va decidir que les armes seran lliurades només a les autoritats, que escolliran els ciutadans de l'óblast de Luhansk al referèndum.
14 d'abril els activistes rebels van fer una manifestació al costat de l'edifici de l'administració civil i militar regional de Luhansk. Membre del consell de la coordinació de l'óblast de Luhansk, Aleksei Txmulenko va dir al governador regional els requisits dels manifestants: reconèixer la il·legitimitat de les noves autoritats ucraïneses, i reconèixer la legítima existència del moviment popular i l'alliberament dels activistes detinguts. El termini de l'ultimàtum era el 16 d'abril. Segons informes de premsa, al Servei de Seguretat van quedar prop de cent rebels.
21 d'abril a l'Assemblea Popular Valeri Bolotov fou escollit com a governador popular de la República de Luhansk.
24 d'abril a Luhansk va venir Iúlia Timoixenko per negociar amb els invasors de l'edifici del Servei de Seguretat.
28 d'abril a Luhansk es va autoproclamar la República Popular de Luhansk.
29 d'abril partidaris de la federalització (aprox. 2.000—2.500 persones) van prendre l'edifici de l'administració regional i oficina del fiscal. Als oficials de policia se'ls va fer un passadís i ells abandonaren voluntàriament l'edifici. Els policies es posaren la Cinta de Sant Jordi i s'uniren amb els manifestants. Després de les negociacions amb els activistes el Cap del Departament Regional d'Afers Interns escrigué un informe sobre la seva renúncia.
miniatura|Manifestació a Luhansk, 1 de maig del 2014
El referèndum de la RPL amb la pregunta «¿Dona suport vostè a un acte d'independència de la República Popular de Luhansk?» fou el diumenge, 11 de maig del 2014. Segons les dades dels organitzadors del referèndum, la participació va ser del 75%, dels quals «sí» digeren un 96,2% i «no» un 3,8% dels votants. Segons Oleksandr Turtxínov, al referèndum hi participaren un 24% dels votants de tota la província.
12 de maig del 2014 les autoritats de la República Popular de Luhansk amb la base de les dades del referèndum proclamaren la seva independència d'Ucraïna i planejaven de buscar el reconeixement internacional a l'ONU. 19 de maig en la reunió republicana de la República Popular de Luhansk fou enviada una carta al Ban Ki-moon per reconèixer la seva sobirania i independència. Segons el document, la república com a estat, té la intenció de construir relacions amb altres països «en base d'igualtat, pau, bona convivència i altres principis de col·laboració política, econòmica i cultural».
Dilluns, 2 de juny, aproximadament a les 15:00 les forces aèries d'Ucraïna van fer un bombardeig al centre de Luhansk. Com a conseqüència del bombardeig de la Força Aèria Ucraïnesa es danyà l'edifici de l'administració civil i militar regional de Luhansk, els coets no-controlables (suposadament CANC S-8 o bomba de dispersió, que és similar) també colpejaren un parc i un aparcament davant del parc, i mataren a 8 persones (3 homes i 5 dones), 28 van resultar ferits per les metralles. La majoria de les víctimes van arribar a l'hospital, dels quals, alguns moriren a l'hospital. Al cap d'un temps entre els morts s'identificà al ministre de Salut de la RPL, Natàlia ArkhípovaМинистр здравоохранения ЛНР погибла во время авианалета на Луганск i el cap de l'associació patriòtica militar Kaskad, Oleksandr Gizài.
Els MCM russos informaren que a la plaça dels Herois de la Gran Guerra Pàtria, davant de l'edifici de l'Administració de l'Estat es trobaren dos coets aeris no-controlables que no han explotat, i el nombre total de municions deslliurades durant la salva era aproximadament de 20. Allà també fou recollida una gran quantitat de fragments de coets amb el calibre de 80 mil·límetres amb etiqueta S-8-KOM.
Annexió a Rússia La República Popular de Lugansk, estat independent del 2014 al 2022, es va annexionar a Rússia el 30 de setembre de 2022, juntament amb la República Popular de Donetsk, províncies de Kherson i Zaporíjia, mitjançant l'aprovació d'un referèndum.
L'annexió va ser sol·licitada a Rússia després de la celebració d'un referèndum als territoris ocupats d'Ucraïna. Aquesta annexió va ser considerada il·legal per les Nacions Unides.
Govern i política Sistema polític RPL és una república unitària de tipus presidencialista (el Cap d'Estat, elegit per vot directe, és al mateix temps el cap del poder executiu). La llei bàsica de la república és la constitució aprovada el 18 de maig de 2014.
Segons la constitució, el cap d'estat i cap del poder executiu és el cap de la República Popular de Luhansk, actualment és Ígor Plótnitski. No obstant això, d'acord amb el capítol 1 del títol 75 de la Constitució de la RPL, hi ha una càrrec independent per al Cap Executiu - President del Consell de Ministres.Статья 75, п. 3 Конституции ЛНР Aquest càrrec anteriorment era ocupat pels caps de la RPL, Valery Bòlotov i Ígor Plótnitski. Fins al 26 de desembre de 2015 el primer ministre de la RPL era Gennadi Tsypkàlov. El 26 de desembre de 2015, el Consell Popular de la LPR va aprovar el General de Divisió de la Milícia Popular de la LPR Serhiy Kozlov com a President del Consell de Ministres.
El cap de la RPL s'elegeix per a cinc anys per votació secreta per sufragi universal directe, la mateixa persona no pot exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius. El president de la república nomena al primer ministre i als seus diputats, el president del Consell de Ministres nomena els ministres i caps d'altres òrgans executius. El govern es compon de ministres (encapçalats pels ministeris) i els caps de departaments que no tenen un lloc ministerial, però oficialment equiparats als ministres sobre l'estat. La composició quantitativa i l'estructura del govern no estan regulats per la llei i són determinades pel cap de la república.
L'escut de la República Popular de Luhansk fou aprovat el 30 d'octubre de 2014. Pel seu estil, l'escut s'assembla als escuts de les repúbliques soviètiques de l'URSS, però sense la falç i el martell. Té una corona de vuit puntes de l'estrella, utilitzada en algunes cultures com a símbol de renaixement i de guia, de la glòria i de la llum.
Organització territorial
miniatura|450x450px|Organització territorial de la república popular de Luhansk La república popular de Luhansk es divideix en municipis i districtes:
Municipis: Luhansk Altxevsk Antratsit Brianka Holubivka Sorokine Khrustalni Pervomàisk Róvenki Dovjansk Kadíivka
Districtes: Districte d'Antratsit Districte de Sorokine Districte de Lutúhine Districte de Perevalsk Districte de Popasna Districte de Dovjansk Districte de Slovianoserbsk Districte de Stanítsia Luhanska
Reconeixement internacional
La República Popular de Luhansk és considerada per les autoritats ucraïneses com una part ocupada de l'óblast de Luhansk.
El 27 de juny de 2014 l'estat amb reconeixement limitat Ossètia del Sud reconegué a la RPL com a estat independent. 28 de gener de 2015 la RPL reconegué a Ossètia del Sud.
Forces armades