Centropogon latifrons és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.The Taxonomicon Encyclopedia of Life
Etimologia Centropogon deriva dels mots grecs κέντρον (kéntron, fibló) i pogon (barba),Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya. mentre que l'epitet llatí latifrons (de latus, "ample" + frōns, "front, davant") vol dir "de front ample".2015 WordSense.eu Dictionary
Descripció Fa 12,5 cm de llargària màxima. 16 espines i 8 radis tous a l'aleta dorsal. 3 espines i 5 radis tous a l'anal. És de color marró groguenc bronzejat i amb una franja marró i fosca, la qual travessa el cos des de l'aleta dorsal fins a la base de les espines de l'aleta anal. Boca petita, terminal i horitzontal. Línia lateral gairebé recta. 12 radis a l'aleta caudal. En comparança amb Centropogon australis, té les cavitats occipital i interorbitària més prominents, una boca més petita i rodona, i una banda marró en forma d'una "V" estreta a la base de l'aleta caudal.Gomon, M. F., C. J. M. Glover i R. H. Kuiter (eds.), 1994. The fishes of Australia's south coast. State Print, Adelaida. 992 p. Pàg. 478. 27-28 escates a la línia lateral, la qual és contínua. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb cap espina i 12-13 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5-5 radis tous.Morphology Data of Centropogon latifrons - FishBase
Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí i d'aigües salabroses (entra al estuaris),Hutchins, B. i Thompson, M., 1983. The marine and Estuarine fishes of south-western Australia - A field guide for anglers and divers. Western Australian Museum, Perth. Hoese, D. F., D. J. Bray, J. R. Paxton i G. R. Allen, 2006. Fishes. A: Beasley, O. L. i A. Wells (eds.). Zoological Catalogue of Australia. Vol. 35.2 Australia: ABRS & CSIRO Publishing, 1472 p. Pàg. 897-898. bentònic, associat als esculls i a les praderies marines costaneres i somes, i de clima subtropical (33°S-44°S), el qual viu a l'Índic oriental: és un endemisme del sudHutchins, B. i R. Swainston, 1986. Sea fishes of southern Australia. Complete field guide for anglers and divers. Swainston Publishing. Perth. 180 p. d'AustràliaList of Marine Fishes reported from Australia - FishBase Paxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.FishBase (des de l'extrem occidental de la Gran Badia Australiana -Austràlia Meridional- fins a Kalbarri, Austràlia Occidental).Hutchins, J. B., 2001. Checklist of the fishes of Western Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 63: 9-50. És més comú al sud-oest d'Austràlia que a Austràlia Meridional, encara que se sap ben poc sobre l'abundància relativa d'aquesta espècie en aquest darrer estat australià, el qual es troba al límit de la seua àrea de distribució geogràfica.Baker, J. L., 2008. Marine Species of Conservation Concern in South Australia: Vol. 1 - Bony and Cartilaginous Fishes. Science and Conservation Division, and Coast and Marine Conservation branches of S. A. Department for Environment and Heritage (DEH); Marine and Coastal Community Network of S. A. (MCCN), and Threatened Species Network (TSN). Comparteix el seu hàbitat amb el seu congènere Centropogon australis, el qual viu als esculls arrecerats, àrees sorrenques i praderies marines fins a una fondària de 30 m.Edgar, G. J., 2000. Australian marine life, revised edition: The plants and animals of temperate waters. Reed New Holland. En alguns indrets d'Austràlia Occidental ha estat vist en les àrees on trenquen les onades en les àrees sorrenquesAyvazian, S. G. i Hyndes, G. A., 1995. Surf-zone fish assemblages in south-western Australia: do adjacent nearshore habitats and the warm Leeuwin Current influence the characteristic of the fish fauna? Marine Biology 122(4): 1432-1793. i en altres hàbitats sorrencs.Hyndes, G. A., Platell, M. E., Potter, I. C. i Lenanton, R. C. J., 1999. Does the composition of the demersal fish assemblages in temperate coastal waters change with depth and undergo consistent seasonal changes? Marine Biology 134: 335-352.
Observacions És inofensiu per als humans, el seu índex de vulnerabilitat és moderat (39 de 100),Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111. és capturat amb destinació al comerç internacional de peixos ornamentals (de 18 a 25 dòlars estatunidencs l'exemplar, segons la grandària, el 2005)Ryan, S. i Clarke, K., 2005. Ecological assessment of the Queensland Marine Aquarium Fish Fishery. A report to the Australian Government Department of Environment and Heritage on the ecologically sustainable management of the Queensland marine aquarium harvest fishery. Queensland Marine Aquarium Fish Fishery. i pot ésser criat en captivitat. Tot i que no és destinat per al consum humà, de vegades és capturat de manera incidental per les xarxes d'arrossegament.Wayte, S., Hobday, A. J., Fulton, B., Williams, A. i Smith, T., 2004. Ecological risk assessment for effects of fishing: South East Trawl and Danish Seine fishery. A: A. J. Hobday, A.D. M. Smith i I. Stobutzki (eds), Ecological Risk Assessment for Australian Commonwealth Fisheries. Final Report - Stage 1: Hazard identification and preliminary risk assessment. CSIRO Marine Research, Austràlia.
Referències
Bibliografia Hutchins, J. B. i K. N. Smith, 1991. A catalogue of type specimens of fishes in the Western Australian Museum. Records of the Western Australian Museum Suppl. Núm. 38: 1-56. Moore, G. I., J. B. Hutchins, K. N. Smith i S. M. Morrison, 2009. Catalogue of type specimens of fishes in the Western Australian Museum (Second Edition). Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 74: vii + 1-69. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1028 pàgines.
Categoria:Tetrarògids