miniatura|Òrgan positiu al Museu de la Música de Barcelona Lorgue positiu, és un orgue de reduïdes dimensions emplaçat en lloc fix (sobre una taula o a terra). Si bé es podia canviar de lloc, no estava concebut per a fer-ho amb la facilitat de l'orgue portàtil.
Generalment estava format per un sol teclat manual i uns pocs registres (entre cinc i dotze), però era ric en fons i mixtures i el seu diapasó més greu era de vuit a quatre peus. La seva extensió era d'unes tres octaves i mitja aproximadament. Les manxes se situaven darrere de l'instrument.
Aquest instrument va ser molt usat, especialment a partir del , tant en el context religiós com en el profà. Va viure la seva època d'esplendor al segle XV (se li coneixia amb el nom llatí organus parvus), usant-se per acompanyar el cant o formant part de petits conjunts instrumentals (llevat alguna excepció, tota la música per a orgue d'aquesta època estava escrita per a ser executada en un òrgan positiu).
En el Barroc aquest instrument es va emprar en l'execució del baix continu, i a mitjan segle XVII es va emprar per a la interpretació de la música eclesiàstica.
Bibliografia Ramón Andrés: Diccionari d'instruments musicals des de l'Antiguitat a J.S.Bach, Ediciones Península (Barcelona, 2001).
Referències
Enllaços externs
Col·lecció d'instruments musicals del Museu de la Música de Barcelona
Categoria:Orgue