miniatura|Una màquina de vent moderna durant la presentació de la Simfonia Antàrtica de Vaughan Williams per l'Orquestra Filharmònica de Hong Kong el gener de 2013. Leolífon o màquina de vent és un instrument musical especial que s'utilitza per a simular el so del vent. Acostuma a estar format per un tambor cobert per una tela de cotó que produeix un so que emula el vent, quan el tambor gira. La fricció entre la tela i el tambor produeix el soroll, que canvia d'intensitat a mesura que s'incrementa la velocitat del gir del tambor.
Obres que fan servir eolífon Diversos compositors, des de l'època barroca, utilitzen la màquina de vent dins la instrumentació de les seves obres. Gioachino Rossini: El Barber de Sevilla Richard Strauss: Don Quixote, Simfonia Alpina, Die Ägyptische Helena, Die Frau ohne Schatten Richard Wagner: L'Holandès errante Ralph Vaughan Williams: Simfonia Antàrtica Ferde Grofé: Suite del gran Canó Olivier Messiaen: Des canyons aux étoiles…, Saint François d'Assise i Éclairs sud l'au-delà… Maurice Ravel: Daphnis et Chloé, L'enfant et les sortilèges Giacomo Puccini: La fanciulla del West Benjamin Britten: Noye's Fludde Michael Tippett: Symphony no. 4 Jerry Goldsmith: The Blue Max Philip Sparke: Music Of The Spheres Roger Cichy: First Flights Jean-Philippe Rameau: Les Boréades Fazıl Say: Symphony No 3 Universe Carl Orff De temporum fini Comoedia, Oedipus Der Tyrann, Der Mond, Ein Osterspiel, Ludus de Nat Infant Mirificus
Referències
Categoria:Instruments idiòfons