El Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) té com a missió la conservació, el tractament, l'accés i la difusió del patrimoni musical català i històric de l'Orfeó Català i del Palau de la Música Catalana..

Història Quan es va crear l'Orfeó Català el 1891 sorgí aviat el menester d'organitzar les partitures del repertori cantat. Per això es va crear l'arxiu de partitures, que donava servei tant a la institució com als cantaires individuals. Al mateix temps, hi va haver interès a crear una biblioteca per als socis i cantaires de l'Orfeó. Les primeres dades de la Biblioteca i Arxiu es troben el 1897, en les primeres memòries de l'Orfeó, en què parla de l'arxiu de partitures i de fomentar la biblioteca.

El 1901, fou nomenat director de la biblioteca iarxiu Francesc Pujol i Pons, que ho seria de l'Orfeó a la mort de Lluís Millet i Pagès el 1941. Pujol va tenir un important interès per a l'adquisició d'un important fons de literatura musical, així com l'objectiu d'aglutinar a través de donacions i adquisicions de fons particulars de músics i intèrprets, obres musicals d'una singularitat excepcional i gran interès musicològic, i de 1901 a 1945, la biblioteca i l'arxiu van adquirir partitures impreses i manuscrites, llibres i diaris especialitzats de l'àmbit francès, anglosaxó i germànic, i fons documental fruit de la pròpia activitat, com programes de concert, llibres d'actes o correspondència

A partir de l'octubre del 2012, la Biblioteca i Arxiu de l'Orfeó Català passà a anomenar-se Centre de Documentació de l'Orfeó Català, que integraria d'una manera més clara el tractament del fons de biblioteca juntament amb l'arxiu, i alhora gestionaria la documentació administrativa de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Aquesta reforma es va fer per a crear un espai dinàmic i de referència, tant pel que fa al tractament i conservació del patrimoni documental. Se'n volia facilitar l'accés i la consulta d'usuaris i cercadors, i organitzar activitats per difondre el ric patrimoni documental que custodia.

Seu Amb la construcció del Palau de la Música el 1908, la Biblioteca i l'Arxiu es van instal·lar a la planta baixa de l'edifici, on actualment hi ha el Foyer. A partir del 1982, dins el projecte de remodelació, ampliació i condicionament del Palau realitzat per Òscar Tusquets Blanca, que es va decidir traslladar-los a la cinquena planta. Tusquets va concebre un Centre amb un disseny molt peculiar, que finalitza, a l'extrem, amb una torre en forma de llanterna. L'interior va ser habilitat amb un pis superior i prestatges a tot l'entorn, que dona una imatge imponent del fons patrimonial. Pel que fa al mobiliari, es conserva l'antiga taula de la Sala de Juntes de l'Orfeó, mentre que la resta de taules de consulta que encara s'utilitzen provenen de l'antiga Biblioteca.

Fons i col·leccions La biblioteca conserva més de deu mil volums: llibres editats del fins a l'actualitat. La biblioteca es desgrana en diferents àmbits temàtics des de monografies, biblioteca tècnica, diccionaris, catàlegs, folklore musical, història de la música, biblioteca especialitzada en el Palau i el modernisme, organologia, tractats, tesis i publicacions en sèrie, obres completes de compositors. El CEDOC també conserva la col·lecció de programes de concerts del Palau de la Música i dels concerts de l'Orfeó Català, que donen una àmplia informació e les nombroses associacions que programaren concerts al Palau, i també els compositors i intèrprets que hi han actuat.

N'hi ha més de 20.000 partitures que comprenen tot el repertori de l'Orfeó Català des dels inicis fins avui dia, entre les quals hi ha obres de totes les èpoques des de la Renaixença fins a l'obra coral del modernisme català. El departament de partitures tabmé custodia una àmplia col·lecció de manuscrits, a l'entorn de mil registres que comprenen des del fins al , amb manuscrits singulars de l'edat mitjana i del renaixement, alguns exposats en l'exposició virtual Tresors de la Biblioteca i també d'accés a les col·leccions digitals del Centre. Aquesta col·lecció la conforma una àmplia majoria d'obres entorn i amb obres de compositors, intèrprets i mestres de capella reconeguts a Catalunya com Joan Pau Pujol, Francesc Valls, Francesc Mariner, Antoni Soler Ramos, Carles Baguer, Francesc Tàrrega, Josep Barba, Joan Salvat, Ramón Vilanova, Ramon Carnicer, Pere Miquel Marquès, Benet Juncà, com obra manuscrita i original de compositors internacionals com alguns dels quaderns de la Suite Ibèria d'Isaac Albéniz, obres de Joaquim Malats, Ferran Sor, Domènec Terradellas i també d'Enric Granados, Vincent d'Indy, Joseph Canteloube, Wanda Landowska, entre molts d'altres.

El CEDOC té una notable col·lecció de manuscrits musicals del al que configuren documents singulars per a l'estudi del repertori medieval i del renaixement al nostre país, entre els quals destaquen el Manuscrit 1, 2, 5, 6 i 7. Tots són accessibles en format digital.

Per altra banda, el Centre conserva un extens i valuós arxiu històric i documental: correspondència, documentació dels viatges que realitzaren, els llibres de comptabilitat, llibres de registres dels socis, fitxes dels primers cantants, també molts retalls de premsa, i tota mena de documentació que ens traslladen a la història d'aquesta institució, tot això sumat a un fons fotogràfic de més de quinze mil imatges, des d'imatges de l'Orfeó Català i totes les activitats i sortides, especialment concerts i viatges, i també un fons fotogràfic de les actuacions del Palau, així com imatges de la construcció. D'aquest gruix en destaquem també les imatges que va originar l'activitat dels concerts organitzats pel Patronat Pro Música, que va esdevenir una entitat molt activa, que organitzà nombrosos concerts al Palau entre el 1958 i 1984.

També custodia fons privats de diverses procedències que documenten l'activitat musical de Catalunya des del . Destaquen, d'una banda, els fons de música de sardanes com el fons Pep Ventura i Juli Garreta i els de músics tant importants per a la història catalana com Anselm Clavé, així com els de directors, compositors i intèrprets catalans de la primera meitat del : Josep Rodoreda, Amadeu Cuscó, Joan Baptista Lambert, Carles Gumersind Vidiella, Emili Vendrell, Maria Canals, o el propi fundador de l'Orfeó Lluís Millet i Pagès.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Arxius de Catalunya Orfeó Català